Alfred Bosch : Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània

17.02.2014

Hem de ser realistes. Som set milions i mig de consumidors i productors, contribuents nets. De què hem de tenim por?

No hem de caure en la trampa de fer futurologia. Ells en fan, i diuen que caurem de la Unió Europea. Nosaltres tenim tendència a contestar, també fent futurologia, i diem que no, que tot indica que no, per això i per allò… No hem d'entrar-hi. Ens hem de treure els complexos, hem de dir que som europeus i europeistes i que volem ser a la Unió Europea. Això no és fer futurologia, és l'expressió d'una voluntat comprovada històricament. Som europeus, som forts, i amb això també volem decidir.


Crec que hauríem de dir que si Barroso, Margallo o Van Rompuy o qui sigui ens volen empènyer fora de la UE, nosaltres podem triar de ser la Noruega o la Suïssa de la Mediterrània; si nosaltres triem això, la UE en sortirà perjudicada. Enlloc d'entrar a la trampa d'intentar desmentir els que diuen que passarà no sé què i començar a especular sobre Catalunya i la UE, crec que hem de tenir prou amor propi i ser prou conscients de les nostres fortaleses com per dir que, d'entrada, nosaltres decidirem; que pot ser que amb tota aquesta pressió i aquestes amenaces al final acabem triant una cosa que no ens havíem plantejat, però que potser descobrim que no està tan malament, com ser Noruega, Suïssa o Islàndia; pertànyer a l'EFTA, que vol dir que aleshores tindríem els beneficis del lliure canvi sense pagar les factures de la UE política, és a dir, de les institucions europees, l'europarlament, la comissió… Això és molt atractiu.

Catalunya és contribuent neta, i la nostra posició mental no hauria de ser la d'Espanya, que és un estat clarament beneficiari de la UE. La nostra actitud mental hauria de ser la de Noruega o la de Suïssa, o podria ser la de Dinamarca o la de Suècia, és a dir, països que trien si els convé ser-hi o no. Quan ens comencen a amenaçar que ens faran fora, hauríem de reaccionar amb tota seguretat i serenor, i dir 'no ho sé, ja ho veurem, potser sí…'.

Ens hem de mirar al mirall i adonar-nos que som atractius per a Europa. Si tenim aquesta visió, que és més real, perquè som contribuents nets, aleshores no ens plantejarem si ens en trauran o no. No. Ens hem de començar a plantejar on ens convindria més d'estar. Hem de donar la volta a aquesta ofensiva, hem de tenir més seguretat. És com quan el poder espanyol ens diu que no podrem votar. L'exercici que fem d'autoestima és molt important; perquè hem de dir que el més normal és votar. Encara hem de fer aquest pas, i dir que som atractius. Per què no pensem que Catalunya és atractiva de per si, pel nivell de producció, pels beneficis que dóna a les arques europees? Si som conscients d'això, el discurs de la por es desfà com un terròs. És una qüestió d'emancipació mental, psicològica, col·lectiva, de no deixar-nos infravalorar.

Hem de ser realistes. Som set milions i mig de consumidors i productors, contribuents nets. De què hem de tenim por? La qüestió és què passa amb la UE política, amb els comissaris, l'europarlament… Que ens faran fora? Doncs ens convertiran en la Noruega de la Mediterrània. Això perjudica sobretot a la UE i evidentment també a Espanya. Ells sabran què fan.


http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4173864/ens-fan-fora-ue-serem-noruega-mediterrania.html