Les primeres eleccions democràtiques després del 36, les del 15 de juny de 1977, van deixar entre el 10 i el 20% dels habitants de la província de Barcelona exclosos del cens electoral, com voldria ara el PP
Tot i això van guanyar els rupturistes
Quico Sallés, Redacció | Actualitzat el 07/01/2014 a les 01:53h
L'amenaça del PP, amb certa complicitat del PSC amb el dilatori “ho
estudiarem”, de no cedir el padró municipal per a celebrar la consulta
en els ajuntaments on manen, té cert regust històric. Les primeres
eleccions democràtiques celebrades després de l'aixecament feixista de
1936, les del 15 de juny de 1977, van deixar fora del cens electoral uns
400.000 ciutadans de la “província de Barcelona”, sobretot de “barris
populars” on les forces d'esquerres podrien bascular clarament els
resultats.
De fet, el cens electoral del moment, organitzat pel llavors governador civil de Barcelona, Manuel Ortiz Sánchez, estava ple d'errors, a més de la coexistència d'importants mancances democràtiques. Tal i com recull, el llibre “Adolfo Suárez y el Bienio Prodigioso”, d'Ortiz Sánchez (Barcelona,2006), aquell 15 de juny molts partits encara no estaven legalitzats, es van registrar seriosos dubtes en el recompte de vots i l'estat franquista va posar en marxa tota la propaganda i mitjans públics -televisió i ràdio- en favor dels “reformistes des de dins del Règim”-.
De fet, el ministre de Governació de l'època, Rodolfo Martín Villa, va reconèixer posteriorment que “aproximadament entre un 10% i un 20% de la població amb dret a vot de la província de Barcelona va quedar exclosa del cens electoral”, (L'Estat a Barcelona, Manel Risques, Ed. Base, 2012).
De tota manera, malgrat un cens ple de mancances i d'errors -provocats o no- les forces polítiques van avalar uns comicis en els quals hi havia participat el 84% del “cens de la província de Barcelona”. Curiosament, en aquelles eleccions, si a Espanya va guanyar UCD d'Adolfo Suárez, els hereus reformistes del franquisme, amb el 34% dels vots, a Barcelona van obtenir la quarta plaça amb un 15,05% dels vots i amb l'obtenció de cinc diputats. I si a Espanya,e l PSOE va obtenir el 29% dels vots a la demarcació de Barcelona, el PSC-PSOE va guanyar clarament les eleccions amb un 30,5% dels vots, seguit pel PSUC amb un 19% dels vots i el Pacte Democràtic per Catalunya amb un 15,4%. Les forces “rupturistes” van superar el handicap d'un cens improvisat i ple d'errors amb un resultat aclaparador. La història es podria repetir?
De fet, el cens electoral del moment, organitzat pel llavors governador civil de Barcelona, Manuel Ortiz Sánchez, estava ple d'errors, a més de la coexistència d'importants mancances democràtiques. Tal i com recull, el llibre “Adolfo Suárez y el Bienio Prodigioso”, d'Ortiz Sánchez (Barcelona,2006), aquell 15 de juny molts partits encara no estaven legalitzats, es van registrar seriosos dubtes en el recompte de vots i l'estat franquista va posar en marxa tota la propaganda i mitjans públics -televisió i ràdio- en favor dels “reformistes des de dins del Règim”-.
De fet, el ministre de Governació de l'època, Rodolfo Martín Villa, va reconèixer posteriorment que “aproximadament entre un 10% i un 20% de la població amb dret a vot de la província de Barcelona va quedar exclosa del cens electoral”, (L'Estat a Barcelona, Manel Risques, Ed. Base, 2012).
De tota manera, malgrat un cens ple de mancances i d'errors -provocats o no- les forces polítiques van avalar uns comicis en els quals hi havia participat el 84% del “cens de la província de Barcelona”. Curiosament, en aquelles eleccions, si a Espanya va guanyar UCD d'Adolfo Suárez, els hereus reformistes del franquisme, amb el 34% dels vots, a Barcelona van obtenir la quarta plaça amb un 15,05% dels vots i amb l'obtenció de cinc diputats. I si a Espanya,e l PSOE va obtenir el 29% dels vots a la demarcació de Barcelona, el PSC-PSOE va guanyar clarament les eleccions amb un 30,5% dels vots, seguit pel PSUC amb un 19% dels vots i el Pacte Democràtic per Catalunya amb un 15,4%. Les forces “rupturistes” van superar el handicap d'un cens improvisat i ple d'errors amb un resultat aclaparador. La història es podria repetir?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada