Vicent Partal : Xerrameca reial

27.12.2013

Si Juan Carlos vol dir alguna cosa que parle directament. Si és que n'és capaç i encara té alguna cosa a dir a hores d'ara.  

És sorprenent la quantitat de xerrameca que pot arribar a ocasionar un discurs avorrit, buit de contingut i absolutament intranscendent com el de Juan Carlos I la nit de Nadal. Uns i altres han corregut a fer interpretacions del que suposen que volia dir. I dic suposen perquè no se li va entendre res. És cert que els discursos que sol fer sempre són així: usa una neollengua críptica, farcida d'expressions neutres tirant a positives que mentre la gent li reia les gràcies servia per anar fent. Però ara ja no. Obviar la paraula 'corrupció' i substituir-la per 'exemplaritat' és d'una barra enorme. De manual, és cert. Però indignant.

Les interpretacions han estat encara més sorprenents pel que fa a la qüestió catalana. Jo no vaig entendre que s'hi referís en cap moment, però uns i altres en treuen conclusions, especialment el PSC, que va tan perdut que ara s'agafa a Juan Carlos com a la taula de salvació quan fa quatre dies en demanava l'abdicació. La portada de La Razón, en aquest sentit, també és antològica: s'han entretingut a comptar que va fer nou referències a la unitat d'Espanya quan l'any passat només n'havia feta una, i que va gastar 205 paraules sobre el tema, en comptes de les 30 de l'any passat. No recorde un exercici tan ridícul des de les pitjors èpoques del Kremlin, quan els periodistes ens entreteníem cercant senyals polítics a partir de mirar qui es posava al costat de qui en les desfilades a la plaça Roja o a qui mirava el que brindava en un banquet oficial.

Si Juan Carlos vol dir alguna cosa que parle directament. Si és que n'és capaç i encara té alguna cosa a dir a hores d'ara. L'escoltaríem i en podríem opinar amb motiu, encara que em tem que la seua credibilitat ja està tan tocada que ni volent-ho no es faria escoltar. Si mai la monarquia s'havia reservat aquest paper que en deien d'àrbitre, ara ja no el té, perquè no és creïble. I la prova, una prova més, és que l'única referència que es va entendre clarament de tot el discurs va ser quan es va adreçar a les víctimes d'ETA per dir que entenia que passaven un mal moment i que ell volia ser al seu costat. Indiscutiblement el monarca espanyol es referia a la sentència europea del cas Parot, no pot haver-hi cap altra causa, amb la qual cosa, sense cap vergonya, s'alineava amb el discurs victimista de la dreta més extrema que hi ha.

director@vilaweb.cat

http://www.vilaweb.cat/editorial/4164044/xerrameca-reial.html