Si la pregunta no és 'la pregunta', eeem... alerta que no hagueu d'enviar els mossos a desmuntar tendes de campanya davant el parlament.
Últim avís, seriosament: la política dels interessos particulars ja va ser, i la nostra primera victòria com a futur estat serà que no torni.
Va, gent, què ens passa? Si gairebé ja ho tenim, això! Ja som allà on volíem ser. On volíem ser l'11 de setembre, és cert, l'11 de setembre de l'any passat, també és cert, i molt abans, d'acord, però amb el temps tot arriba. Bé, sí que corre el rum-rum que al final no hi haurà consulta, dit així com qui diu que 'al final no plourà', com si no depengués de nosaltres, com si no depengués d'aquells a qui hem votat, i que tot el debat de la pregunta només és un paperot per tenir-nos entretinguts mentre els qui ens han de trair arreglen els papers per fugir a Alaska amb un paquet de canvi d'identitat.
Però no siguem tan malpensats. A hores d'ara tothom sap que els 'indepes' estaríem entretinguts fos com fos, amb pregunta o sense, perquè som un col·lectiu que no se sap estar de fer punta a tot. Ara, una cosa és que ens entretinguem nosaltres, i una altra que ens entretinguin. I això últim, en el punt que som, ja és jugar una mica amb foc. Perquè, no és per amenaçar ni res, però... si la pregunta no és 'la pregunta', eeem... alerta que no hagueu d'enviar els mossos a desmuntar tendes de campanya davant el parlament. Que els de la Via catalana estem molt sonats, eh? Que si molt ens carreguen ens agafem la mà i fem piulades i ens posem samarretes de color groc.
Entenguem-nos, també: a molts 'indepes' segurament no ens vindrà d'un dia si en depèn tenir una Agència Tributària ben arregladeta o unes pensions garantides des de l'endemà que siguem estat. Ara, si el fet de perdre el temps és per qüestions personals, xt!: ni oblit ni perdó. Allò tan antic de: és que tinc un parent que fa negocis a Guadalajara..., és que tinc un partit per mantenir..., és que em faria il·lusió jubilar-me a Madrid..., per aquí sí que no hi tornarem a passar. Últim avís, seriosament: la política dels interessos particulars ja va ser, i la nostra primera victòria com a futur estat serà que no torni. De manera que, els qui no ho vegeu clar, molta sort per Alaska.
Els qui es vulguin quedar, com nosaltres, només tenen dues opcions: o sumar-se a la il·lusió de començar de nou, o passar-se tot el dia a la contra i de mal humor. Un mal humor que, per als segons, no té perspectiva de millorar des del moment que ens prohibiran la consulta i els mitjans estrangers dedicaran tots aquells documentals i articles tan bonics a la democràcia espanyola, que és tan particular. En fi, que no és per presumir, però els de la banda de la il·lusió ho tenim tot a favor. Mireu d'on bufa el vent: si la pregunta la sabíeu des de fa dos mesos, ara volem la data que ens faci perdre menys el temps.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada