dimecres, 4 de desembre del 2013

Madrid embogeix davant la imminència de la pregunta de la consulta

Dimecres, 4 de desembre de 2013 10:30 h

El símptomes són clars, l’ambient a Madrid cada cop és més tens, comencen a entendre que això de Catalunya va de debò i que no és fruït de la rauxa del president Mas


Avui El País dedica dues pàgines a una entrevista a Alfonso Guerra, jacobí de pota negra, que defensa una resposta armada davant una consulta, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. També escalfa motors Pedro J. Ramírez que intenta vincular ETA amb la Via Catalana en una portada a El Mundo que titula “ETA assumeix la via catalana a favor del “dret a decidir””, argumentant que alguns documents interceptats per les Forces de Seguretat de l’Estat espanyol apunten a que ETA vol emmirallar-se en el procés sobiranista català. Ahir el ministre d’exteriors espanyol, José Manuel Garcia Margallo, va tornar a insistir que Catalunya quedaria fora de totes les institucions internacionals i que Catalunya vindria a ser com Ossètia del Sud . Amb l'acord de la pregunta i la data comença el partit i en veurem i en sentirem de més grosses, però tenim tots els números per guanyar-lo. 

Espanya torna a ensopegar amb la mateixa pedra

A mesura que s’apropi el moment de saber la data i la pregunta l’excitació anirà en augment i en sentirem de tots colors i la pressió anirà creixent d’intensitat fins arribar a una estadi de dol per una pèrdua irreversible. Cal veure com Espanya –governants, mitjans de l’època, opinadors i intel·lectuals-, va reaccionar davant la independència de Cuba per comprovar que res no ha canviat en el seu procediment, els arguments de fa més de cent anys són com els d’ara i Cuba va esdevenir independent.


El partit començarà quan tinguem la data i la pregunta


El diputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà, alertava fa unes setmanes que “a Madrid embogiran” quan se sàpiga la data i la pregunta, i afirmava que el partit començarà quan el món conegui la data i el contingut de la pregunta, i que la resposta d’Espanya no la sabem però el final del partit és l’exercici de la democràcia, ara cal que hi hagi un acord i el partit està guanyat.