Vindrà un moment que potser serà bo d'explicitar que certes actuacions catalanes equivaldrien a un veritable botó nuclear: sobre l'economia espanyola, sobre l'euro, sobre l'estabilitat de l'eurozona...
En termes diplomàtics un 'botó nuclear' és una possibilitat d'acció que, tan solament d'esmentar-la, canvia l'actitud del contrincant. L'origen, evident, del terme és la guerra freda, quan els botons nuclears no eren gens ni mica metafòrics. No els va prémer mai ningú, perquè no tenien la funció de desencadenar una guerra, sinó únicament d'insinuar que una guerra tindria conseqüències horribles per a tots. I que per tant valia més seure i negociar.
Espanya no ha cessat d'amenaçar-nos aquests últims mesos. Que si ens quedarem fora de la UE, que si no ens reconeixerà ningú, que si ens dissoldran les institucions... Nosaltres, ara com ara, ho hem basat tot en la capacitat de convicció i els arguments positius. Però arribarà un moment que potser serà bo d'explicitar que certes actuacions catalanes equivaldrien a un veritable botó nuclear: sobre l'economia espanyola, sobre l'euro, sobre l'estabilitat de l'eurozona...
Explorar millor quins són aquests arguments supose, i espere, que algú ho vaja fent ja. Perquè hauríem de saber quines coses podem fer nosaltres, unilateralment, que provoquen un calfred a Brussel·les, que escampen el pànic a Madrid. Sense perdre de vista, alhora, com ens va ensenyar la guerra freda, que aquesta classe d'armes i aquestes amenaces no van destinades a fer explosió. Perquè solament són efectives si no se'n fa ús.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada