Dret a Decidir
El periodista desmunta l'apropiació de l'escriptor per part dels defensors de la tesi espanyolista dels "moderats"
Lluís Bou
 |
| El periodista Francesc-Marc Álvaro - Gabi Muñoz |
"El Gaziel emmordassat de la postguerra va caure del cavall i va entendre perfectament que Espanya era un mal negoci, ho escriu amb d’altres paraules en pàgines d’una duresa que no agrada els falsos moderats d’avui. Ell ho va constatar amargament, però no va anar més enllà de la queixa. Nosaltres, ara, podem passar de la queixa a la construcció d’un nou país", assenyala Álvaro.
El periodista ho argumenta amb el llibre de memòries de Gaziel 'Meditacions en el desert (1946-1953)', escrit sota la dictadura, en obligat exili interior. “A les famílies típicament castellanes o pastades espiritualment per la mentalitat de Castella, encara avui dia l’ideal és viure sense fer res i amb el major rumbo possible. El noble ric és l’exemplar perfecte de l’home. I, quan la riquesa gratuïta falla, les tres maneres de viure segons aquell ideal són: la milícia, la clerecia i la burocràcia. Totes tres coses van a càrrec de l’Estat. Ingressant en qualsevol d’aquests estaments públics es pot viure, no pas amb la suor del front propi, sinó amb la del contribuyente: l’industrial, el comerciant, el treballador; tota la gent tinguda per poca cosa, precisament perquè sua”.
Segons Álvaro, en aquesta descripció hi ha una de les bases del conflicte de poders entre Catalunya i Espanya. "El diagnòstic de Gaziel és d’una actualitat espaterrant. Només cal pensar en l’escàndol de Bankia o en com el PP i el PSOE s’han repartit de manera clientelar i sense manies organismes públics i grans empreses privatitzades a mida", apunta.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/11/Alvaro_gaziel_va_morir_sent_immoderat_97047.php
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada