A Espanya la legalitat, la literalitat de les lleis, tan sols és un accident temporal. Lamentablement.
Curiosament, ara han posat en circulació aquesta cosa de suprimir l'autonomia, però són incapaços d'explicar com s'ha de fer, això. A tot estirar, Rosa Díez i Vidal Quadras van coincidir a invocar l'article 155 de la constitució espanyola i he de suposar que Belloch, que és el senyor de qui parlem, també hi pensava, perquè va al·ludir al Senat.
Però què diu aquest famós article 155? Diu que es pot anul·lar l'autonomia? Doncs no. El copie sencer: 'Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis que li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l'atengués, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general esmentat.'
I en l'apartat segon diu: 'Per a l'execució de les mesures previstes a l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.'
On ho llegiu, això de la supressió, vosaltres? Jo enlloc. No veig que el text diga enlloc que l'estat puga liquidar una altra part de l'estat --que, tant si ens agrada com si o no, les autonomies actuals, són estat també--. Fins i tot resulta interessant d'observar que la segona part diu que el govern, s'entén que espanyol, podrà donar instruccions a 'totes les autoritats de les comunitats autònomes'. Ep! Si pot donar instruccions a les autoritats deu ser perquè les autoritats no han desaparegut, supose…
I doncs com és que amb tanta alegria ara els uns i els altres coincideixen a amenaçar-nos de dissoldre la Generalitat? Doncs perquè al cap i a la fi a Espanya la legalitat, la literalitat de les lleis, tan sols és un accident temporal. Lamentablement. Ells han decidit que ens dissoldran i ho faran, o almenys ho provaran, estirant com un xiclet un article de la constitució que no diu que es puga fer. De la mateixa manera que asseguren que ens expulsaran de la Unió Europea sense ser capaços de dir-nos en quin article de quin tractat es basaran.
Realment van forts, aquesta gent. El problema és que a Europa es trobaran la resistència de la legislació i dels legisladors que saben que una llei és una cosa que s'ha de tractar amb molta cura. És clar que a Espanya el constitucional ja s'encarregarà de dir que aquell article evidentment volia dir allò que ells diuen que diu, encara que no ho diga. El cop d'estat ja el van fer amb la sentència de l'estatut. Ara tot plegat és repetir-lo…
Dues anotacions al marge: si us interessa la qüestió llegiu aquest article de Pere Cardús que detalla les vies legals que té Espanya per a posar fi al procés independentista. I encara que no us interesse el debat potser us interessa de saber que el final de Iugoslàvia va arribar gràcies a un gest molt semblant. Quan Sèrbia va decidir que les regles de la presidència federal ja no tenien sentit i va provar d'imposar als altres les seues, sense tenir cap argument legal irrefutable a favor.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada