La concentració unionista omple la plaça Catalunya i ho fa sense simbologia ultra, però amb els lemes de sempre
Salvador Cot | Actualitzat el 12/10/2013 a les 12:53h
 |
| Els unionistes es manifesten pacíficament a la plaça Catalunya de Barcelona Foto: Jordi Borràs |
Més gent que l'any passat, però no gaire. Per ser exactes, plaça
Catalunya plena amb les voreres circundants bastant esponjades.
L'ambient era de base familiar -molts nens amb la cara bicolor- i
moltes, moltíssimes samarretes de la selecció espanyola, combinades amb
alguna del Barça, això, sí, primera equipació. En general, es pot dir
que els organitzadors han aconseguit l'objectiu de convertir
l'espanyolisme parlamentari en una opció assumible per a una part de la
població que no combrega amb l'estètica ultra i les botes militars. Això
sí, tots els avis nostàlgics del franquisme estaven allà amb actitud
rejovenida i les converses nostàlgiques habituals. Majoritàriament,
però, el públic era transversal, de base castellanoparlant, però sense
hostilitat cap a les consignes bilingües o en català. Una mena de gent,
sí, però gent d'aquí.
Dit això -i a l'inrevés que l'independentisme- la voluntat de perestroika va de dalt a baix. Una cosa és eliminar l'àguila de Sant Joan i l'altra contradir els gustos del respectable públic. Quan des de l'escenari han cridat, en català, "Som catalans, som espanyols", els concentrats amb respost amb un "Yo soy español, español, español!". Des de dalt, feien referència a les arrels, a la història i a la identitat binària; des de baix, "Cataluña es España!".
Això sí, voluntat de civisme. Els polítics unionistes saludaven cordialment els periodistes. "Som un milió i mig", deia, rient, el diputat Santi Rodríguez, del PP. Molt a prop, els de la seguretat lluïen un uniforme amb un sol lema: "Seny".
I, al final, versió extrallarga de la Marxa Reial, amb la lletra extraoficial: "Lolo, lolo, lorololololo..." I fins l'any que ve.
Dit això -i a l'inrevés que l'independentisme- la voluntat de perestroika va de dalt a baix. Una cosa és eliminar l'àguila de Sant Joan i l'altra contradir els gustos del respectable públic. Quan des de l'escenari han cridat, en català, "Som catalans, som espanyols", els concentrats amb respost amb un "Yo soy español, español, español!". Des de dalt, feien referència a les arrels, a la història i a la identitat binària; des de baix, "Cataluña es España!".
Això sí, voluntat de civisme. Els polítics unionistes saludaven cordialment els periodistes. "Som un milió i mig", deia, rient, el diputat Santi Rodríguez, del PP. Molt a prop, els de la seguretat lluïen un uniforme amb un sol lema: "Seny".
I, al final, versió extrallarga de la Marxa Reial, amb la lletra extraoficial: "Lolo, lolo, lorololololo..." I fins l'any que ve.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada