Dret a decidir
El professor de Ciència Política assegura que "Catalunya està immersa en un procés de fractura social", sinó que aquesta s’està produint entre la societat espanyola i la catalana
Nerea Rodríguez
 |
| El professor Lluís Orriols |
En un article publicat al diari ‘El País’, amb el títol “Catalunya i Espanya, cada cop més lluny”, Orriols constata que “si centrem la nostra atenció en el que succeeix fora de Catalunya ens trobem davant un canvi generalitzat cap a les postures menys autonomistes”, mentre que “el contrari és el que succeeix a Catalunya”, on “els catalans es mouen en direcció oposada cap a postures més favorables a la descentralització i fins i tot al dret a l'autodeterminació”.
El professor de Ciència Política reconeix que “les enquestes que disposem no avalen la tesi estesa en alguns entorns polítics i mediàtics sobre que Catalunya està immersa en un procés de fractura social en les preferències nacionals dels ciutadans”, i afirma que “no és cert que els catalans estiguin més dividits que abans”. Ho argumenta explicant que “en realitat, la gran majoria de la societat s'ha mogut en bloc cap a posicions més favorables a les tesis proautonomistes i sobiranistes”.
"Catalunya està immersa en un procés de fractura social"
En aquest sentit, opina que “ no estem davant un procés de polarització de l'opinió pública, sinó davant d’un veritable desplaçament del centre de gravetat de la política catalana cap a posicions més nacionalistes”. Per això considera que “les relacions entre Catalunya i Espanya es troben en una cruïlla”, on “el principal escull que existeix per poder aconseguir una solució pactada és la creixent fractura que s'està produint entre les preferències territorials dels catalans i les de la resta d'Espanya”.
“En tots dos casos, les preferències dels ciutadans s'estan movent en bloc i de forma relativament homogènia. Però ho fan en direccions oposades: si la societat catalana es mou cap a postures més favorables a la descentralització, l'oposat succeeix a la resta d'Espanya. Així, la fractura social no s'està produint dins de la societat catalana o espanyola sinó entre ambdues societats”, argumenta Orriols.
És per tot això, que el professor de Ciència Política considera en el seu article que “el divorci de les opinions públiques d'ambdues societats representa una poderosa barrera en la tasca de trobar solucions pactades entre Catalunya i la resta d'Espanya”.
Tot i així, finalment conclou: “Potser encara no sigui tard per intentar revertir aquesta tendència. Però, per aconseguir-ho, és necessari lideratge i voluntat de compromís, atributs que lamentablement semblen escassejar entre les nostres actuals elits polítiques”.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/09/orriols_el_divorci_definitiu_entre_catalunya_i_espanya_es_nomes_questio_de_temps_96161.php
2 comentaris :
“Potser encara no sigui tard per intentar revertir aquesta tendència." I perquè s'ha de fer això? Perquè Catalunya desaparegui com a nació? Perquè continui l'espoli sistemàtic, el boicot permanent i les agressions a tots els nostres simbols i institucions? D'on ha sortit aquest "doctor"?
Jo tampoc, vull que és reverteixi la tendència. Espanya és un país etnocida, fatxenda, narcisista i autoritari. Tot "per collons" Doncs, miri, no. El temps de trobar una solució conjunta ja ha passat.Aleshores es va voler que els catalans, els valencians i els illencs ens suïcidem com a poble. Doncs no senyor. Ara obrim el propi camí.
Publica un comentari a l'entrada