Les presons russes, a diferència de les catalanes, no tenen càtering, ni un règim generós de visites. Les condicions són molt diferents del que estem acostumats a observar a casa nostra. Més notable encara és la diferència amb el nivell de vida al que està acostumada la Sra. Delegada.
De què parlem? Doncs de l'homenatge a la División Azul. Una unitat, no ho oblidem, perfectament integrada a la Wermacht, I quins membres varen fer jurament públic d'obediència al Fuhrer, encara que la censura franquista de l'època amagués aquest "petit" detall.
No es tracta però, solament d'aquest homenatge. És tot un seguit d'accions que, més enllà de la retòrica per sí gens democràtica, està condemnant Espanya a ser la riota d'Europa I d'Occident. Un estat no solament fallit en l'àmbit econòmic, ans també un estat estrany, hostil, que sempre juga a la contra. Un estat que fa homenatges als nazis mentre el món lloa Churchill. Un estat que vol proporcionar Mirage a Argentina mentre les democràcies donen suport al dret d'autodeterminació de les Falklands. Un estat que empra la força contra Gibraltar, territori que ha votat una i altra vegada en contra de formar part d'aquesta "Unidad de destino en lo universal" de la que tothom en fuig. D'aquesta presó on només la força hi manté els pobles, perquè la raó I qualsevol argument militen a favor de fugir-ne amb la màxima velocitat possible.
Ara, el que obliden Maria de los Llanos de Luna I la seva colla, és que el món es mou en unes coordenades molt diferents. Obliden que el món funciona amb unes regles totalment alienes, àdhuc diametralment oposades, a les seves. El món no fa homenatges a la División Azul, el món erigeix estàtues a Winston Churchill.
On era la Sra. Delegada el 15 de Desembre del 2012, quan es va inaugurar l'estàtua a Winston Churchill a Barcelona? La seva absència demostra que com tants altres correligionaris seus, I membres d'altres partits polítics espanyols, no és hereua de cap tradició democràtica. Són gent que van perdre la Segona Guerra Mundial. Sí, pertanyen al bàndol perdedor, encara que guanyessin la seva petita guerra. I ara que són a punt de perdre també aquesta petita guerra que van guanyar, els envaeix la nostàlgia, I es llencen a fer homenatges als Nazis, a amenaçar Catalunya amb la força, I a mirar d'interferir amb la vida dels habitants de Gibraltar. El primer ministre Britànic ja els va advertir que no empressin la força contra Catalunya, però la ràbia que senten contra el poble que va evitar el triomf de llur ídol els encega. A més a més, com que no tenen cap argument, ni un, per a convèncer als catalans de romandre a Espanya, solament els queda el recurs a les amenaces.
Maria de los Llanos de Luna ha oblidat un petit detall. Ha oblidat que Rússia no està disposada a tolerar que ningú doni suport públic a la ideologia que gairebé la va destruir, a ella I a la resta del que llavors era la Unió Soviètica. Sense que això impliqui defensar-ne el sistema polític, els historiadors estan d'acord en que el preu pagat pels pobles de la URSS fou aterrador. Preu en vides, en destrucció de propietats, preu en un sacrifici enorme sense el qual és dubtós que els aliats haguessin pogut véncer definitivament Hitler. A mida que els veterans ens van deixant, a mida que la memòria s'esvaeix, a mida que la distància deixa més marge per a certs revisionismes, són cada cop més els països que es pregunten què fer per a preservar l'honor I el record de la generació que va pagar un preu tant alt per a deslliurar el món de la tirania Nazi. Rússia no n'és cap excepció.
Per aquest motiu, les Corts russes estan actualment debatent una proposta de llei que penalitzaria la "rehabilitació del Nazisme I la glorificació dels criminals Nazis I llurs còmplices". El tipus penal inclou "la restauració dels drets, el lliurament de premis I condecoracions estatals o públiques I d'altres incentius estatals o públics als criminals Nazis I llurs còmplices, la justificació pública de la ideologia I de les pràctiques Nazis, I la promoció pública de la ideologia Nazi, així com qualsevol altre acte públic que glorifiqui els criminals Nazis." La porció subratllada és precisament el que la Sra. Delegada va fer. A l'espera de conèixer el contingut final de la legislació, tot sembla indicar que serà aplicable a casos com aquest, encara que no hagin tingut lloc a territori rus. Les penes aplicables inclourien no solament multes, ans fins a dos anys de treballs correccionals, fins a cinc anys de treballs forçosos, I de dos a cinc anys de presó.
Per tant, ara que som a l'estiu, època de viatges I turisme, potser caldria recomanar a la Sra. Delegada que per Rússia no hi vagi. Naturalment, si viatja al Regne Unit la menysprearan com a representant d'un règim no democràtic que amenaça Catalunya I Gibraltar, però de moment a la presó no l'enviaran.
Tot plegat és un recordatori de que Espanya és no solament un estat fallit a nivell econòmic, ans un pàries a tots els nivells. Un estat que no encaixa a Europa, ni a Occident. Un estat del que tothom en fuig. Ara toca deixar-lo enrere. Llavors ja no hi haurà cap perill que, quan viatgem pel món, ens confonguin amb els amiguets del Fuhrer.
Alex Calvo (Professor of International Relations and International Law, Head of the IR Department, and Postgraduate Research Director, European University (Barcelona Campus). An expert on Asian security and defence issues, he got his LLB from the School of Oriental and African Studies (SOAS, University of London) and is currently doing an MA in Second World War Studies at the University of Birmingham. He is a former teaching and research fellow at the OSCE Academy in Bishkek (Kyrgyzstan)).
Reproduïm del CEEC
http://www.tribuna.cat/cronica/afers-religiosos/la-delegada-del-govern-espanyol-a-catalunya-podria-acabar-en-una-preso-russa-19-09-2013.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada