Divendres
27.09.2013
14:16
CDC proposa que sigui una tercera resposta a la pregunta · Ivan Serrano, politòleg especialista en processos de secessió, recorda que el vot en blanc ja és una opció de l'elector
El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, sorprenia aquest matí amb un parell de piulets en què deia
que la proposta del seu partit amb vista a una consulta seria una
pregunta amb tres respostes: sí, no i en blanc. Quin sentit i quines
implicacions tindria una tercera opció de vot en blanc en un referèndum?
Com es comptaria? N'hem parlat amb l'investigador Ivan Serrano, doctor
en ciències polítiques i especialista en processos de secessió.
Presentar una tercera opció en un referèndum faria
que els vots vàlids ja no es dividissin tan sols entre el sí i el no,
sinó que s'hi hauria de sumar aquest tercer factor, que podria implicar
una interpretació confusa del resultat, segons quin fos. 'Què passaria,
per exemple, si el resultat final fos 40% sí, 30% no i 30% en blanc?'.
'L'opció de votar en blanc ja hi és'
Ivan Serrano recorda que l'opció de votar en blanc sempre
hi és i, per tant, sembla que tindria poc sentit que fos una tercera
resposta a la pregunta del referèndum. 'L'opció de vot en blanc la tries
quan no et convenç cap de les opcions disponibles. Convertir el vot en
blanc en una opció disponible és una mica contradictori. Tu no agafes
cap papereta que digui 'vot en blanc'. A més, tindries una quarta opció
que seria fer realment el vot en blanc tal com s'entén, és a dir, ficar
un sobre sense cap papereta a dins.'
'Imagina't el resultat d'un 20% de vots contraris, un 35% a
favor i un 55% de vots en blanc. L'electorat hauria enviat un missatge
clar que és que no vol cap de les altres dues opcions. Com a tercera
opció, el vot en blanc ja existeix en aquests termes', diu. Serrano,
això sí, deixa clar que en una legislació específica sobre la consulta
hom pot regular allò que consideri convenient. Per exemple, que els vots
en blanc no es comptin com a vàlids.
'Que les opcions siguin: a favor o contra'
Si bé 'tot es pot sotmetre a votació', Serrano sosté que
en un referèndum de la transcendència que tindria una consulta sobre el
futur polític de Catalunya 'és recomanable que la pregunta, les opcions i
els plantejaments sigui comprensibles, i per tant, que les opcions
siguin sí o no: una votació sobre un projecte en què els ciutadans es
manifesten a favor o contra'.
Els factors s'hauran d'establir en la regulació sobre consultes
En unes eleccions parlamentàries qualssevol, regides per
la llei d'Hondt, el vot en blanc és considerat un vot vàlid i acostuma a
barrar el pas als partits petits: hi ha un llindar mínim de vots per a
obtenir representació, de manera que com més alta és la participació més
vots calen per a superar el llindar, car hi ha més vots que es compten
com a vàlids. En un referèndum aquest impacte no hi fóra perquè no hi ha
cap llindar de vots mínim. Si més no en principi, atès que la
legislació concreta podria decidir un percentatge mínim de vots
favorables, com va passar en el referèndum de Montenegro el 2006, en què
es va establir una participació mínima del 51% (i que el sí obtingués
més del 55% dels vots). En aquest cas, sí que fóra important la
quantitat de vots en blanc, que faria augmentar el nombre de vots per
arribar al percentatge mínim.
Tot plegat, doncs, dependrà de les bases legals sobre les
quals s'estableixi el referèndum i, per tant, de les consideracions tant
tècniques com polítiques que s'hi facin. 'Caldrà esperar a veure quina
serà la regulació pròpia de la consulta en qüestió', conclou Serrano.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada