Serrells electorals

Després de mig any, la ponència de la llei electoral encara no ha abordat la patata més calenta: la distribució de circumscripcions i escons

Només hi ha acords en aspectes secundaris com ara el repartiment conjunt de propaganda

24/08/13 02:00 - barcelona - Ivan Vila

Mig any després de la constitució, el 14 de febrer, de la ponència en què tots els partits amb representació parlamentària es van comprometre a tirar endavant la sempre ajornada llei electoral catalana, el grup de treball està centrat en els serrells. Però no pas perquè els principals esculls ja s'hagin resolt o si més no encarrilat, sinó al contrari, perquè, a diferència del que és habitual en una negociació, els serrells s'han posat en primer terme. L'aspecte clau de la futura norma, i el que se sap que serà més difícil de consensuar, és a dir, el sistema electoral, el pes que han de tenir els criteris de territorialitat i proporcionalitat en la distribució d'escons, s'ha deixat per al final. I encara ni tan sols s'ha abordat, més enllà d'algunes trobades bilaterals a banda de les reunions de la ponència.

I això que no es partia de zero. L'anterior intent de tirar endavant la llei, impulsat pel tripartit de José Montilla, va fracassar, però d'allà en va sortir un informe elaborat per un grup d'experts que s'ha agafat ara com a punt de partida i en què ja es plantejava l'eliminació del model actual, que fixa que la circumscripció de Barcelona, amb quasi quatre cinquenes parts del total de votants, no pot tenir més de 85 diputats, i que a Girona, Lleida i Tarragona els toquen un mínim de sis més un per cada 40.000 habitants. Els experts proposaven establir un mínim de dos escons a cada circumscripció –n'hi hauria set, una per a cada vegueria prevista–, excepció feta de Barcelona, i el repartiment dels 123 restants en funció de la població de cada territori, i també la introducció de llistes desbloquejades, en què es pugui canviar l'ordre prefixat amb vots preferents a alguns candidats.


Els partits van arrencar la legislatura subscrivint el compromís de posar-se d'acord en aquest afer, i van plantejar propostes en part o totalment inspirades en aquells treballs. Però, atès el desequilibri i que els gustos dels electors difereixen significativament en cada territori, la dificultat d'assolir una entesa és òbvia, sobretot tenint en compte que cal el vistiplau de dos terços del Parlament. Per assolir-los, calen sí o sí els 50 diputats de CiU, que necessitaria a més el suport dels seus socis d'ERC, com a mínim el del PSC o el PP, molt lluny –com ICV i C's– dels seus plantejaments sobretot pel que fa a les circumscripcions: si convergents i republicans advoquen per fórmules que preservin bona part del pes actual del territori i set o vuit circumscripcions, socialistes i populars es decanten per la circumscripció única, si bé matisada amb un sistema de doble vot, com a Alemanya, que permeti triar una part dels diputats entre candidatures uninominals en districtes electorals d'àmbit similar al de les comarques.

La solució triada per abordar un encaix que sona a quadratura del cercle ha estat ajornar la discussió, de manera que les trobades s'han dedicat fins ara a les compareixences, ja completades, d'una vintena d'experts, i a perfilar aspectes secundaris. En les últimes sessions, la ponència ja ha començat a treballar en l'articulat dels primers 25 punts, dedicats a aspectes com ara la tramesa conjunta de propaganda electoral i altres fórmules per reduir la despesa i simplificar procediments electorals. I ni en aquesta part secundària el consens és encara total. Passa amb la flexibilització dels blocs
electorals: els grups comparteixen que cal afluixar l'estrep amb què collen els mitjans públics, i també que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya hauria de col·laborar en la supervisió, però no s'ha concretat encara com. Tampoc hi ha entesa en la definició del règim d'incompatibilitats dels càrrecs electes, explica Santi Rodríguez, ponent del PP, ni pel que fa a la sindicatura electoral: es discrepa sobre el pes que han de tenir juristes i experts triats pels partits en la composició d'aquesta junta electoral catalana. ERC va plantejar que, un cop acordat aquest òrgan i altres aspectes secundaris, s'aprovés de manera segregada la part més formal de la llei, de manera que la sindicatura fos operativa com més aviat millor i pogués tutelar un eventual referèndum d'autodeterminació independentment del que trigués a desfer-se el nus gordià del sistema electoral. Però aquesta opció ha estat descartada, admet Roger Torrent, ponent d'Esquerra.

La dificultat i la distància entre els uns i els altres no impedeixen que, per bé que tothom assumeix que la negociació va per llarg, n'hi hagi que continuïn sent optimistes. “Hi ha variables noves, tot està molt més fragmentat i els que més podem fer el discurs del ‘com quedo jo?' som els partits tradicionals, que som els que ho tenim més cru si no ens reinventem”, conclou el convergent Lluís Corominas. Si més no en això coincideix amb el socialista Jaume Collboni, que admet que “avui fer projeccions” basant-se en sistemes electorals diferents de l'actual “és erroni”. “Si no som capaços d'acordar això, no sé de què serem capaços”, avisa.

Més escèptics són els partits menys tradicionals, que dubten que un eventual fracàs de la ponència penalitzi electoralment els majoritaris. El ponent de C's Jordi Cañas veu “molt complicat que els que es beneficien de les regles de joc les canviïn”. “Els grans van amb calculadora i, si no els surten els números, no es posaran d'acord”, rebla Quim Arrufat, de la CUP.

90

dels 135 diputats,

dos terços del Parlament, són necessaris per aprovar una llei electoral catalana.

31.613

vots

va costar cada escó per Barcelona en els comicis del 25-N, si comptem vots emesos, i 13.510, ni la meitat, a Lleida.

 

El PSC vol regular les primàries

Per si les dificultats per acordar una futura llei electoral pròpia fossin poques, el PSC també vol negociar que la norma prevegi la celebració de primàries obertes, el sistema que els socialistes volen aplicar d'ara en endavant per escollir els seus candidats. Els de Pere Navarro ja tenen assumit que no serà possible que la llei estableixi l'obligatorietat d'aquest mecanisme, l'aplicació del qual continuarà sent potestat dels partits, però, malgrat el rebuig frontal de CiU i el PP, vol intentar que qui opti per fer primàries tingui l'aixopluc de la llei. “Seria una manera d'introduir garanties, una regulació externa” que evitaria la percepció que les primàries les controla la direcció del partit de torn, explica Jaume Collboni. La regulació permetria també que, en cas que hi hagués un litigi entre aspirants, el pogués dirimir la sindicatura electoral, fora dels partits, que se suposa que mantindrien així una escrupolosa neutralitat.

Darrera actualització ( Dissabte, 24 d'agost del 2013 02:00 ) 


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/672349-serrells-electorals.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui