dimecres, 7 d’agost del 2013

La vacuna per acabar amb la “Riojitis” i la “Riberitis” a Catalunya

Dimecres, 7 d'agost de 2013 12:15 h

En un país on la població aposta majoritàriament per l'estat propi no s'entén que els Rioja i el Ribera de Duero, que tant  promocionava Aznar, siguin els vins que tenen més demanda i prestigi a Catalunya


L’economista, escriptor i director general de la casa Moritz, Albert Castellon, en un article a la revista Descobrir Cuina titulat La “Riojitis” i “Riberitis” critica la posició de mercat dominant que els vins de la Rioja i de la Ribera de Duero tenen en els nostres restaurants, enfront dels vins catalans – recordem que Catalunya té 12 DO que produeixen vi d’altíssima qualitat, i només en consumim un 30%-, l‘autor es fa creus “que això passi en un país on més del 60% de la població és nacionalista” i alerta que aquest fenomen no passa a altres comunitats espanyoles, i proposa la “vacuna”  per acabar amb la “riberitis” i la “riojitis” a base de pedagogia i discriminació positiva vers els nostres vins. “Immersió vinícola ja!” reclama Castellon.

A Catalunya el vi dels dominadors, de moment, és el de prestigi

Castellon aposta per aplicar una discriminació positiva vers el vi català o, alerta, correm el risc de patir una diglòssia – el vi considerat de prestigi és els dels dominadors i el vist com de baixa estofa, el dels dominats-, i reclama amb urgència una immersió vinícola, cosa que només es pot dur a terme des del Govern. En aquest sentit cal recordar que Espanya fa ja fa la seva discriminació positiva, el cas de la DO Ribera de Duero és paradigmàtic, ja que va situar-se en un lloc predominant en el mercat gràcies a la promoció del llavors president del govern espanyol, Jose Maria Aznar, que va dir als quatre vents que  era el seu vi preferit, el del Priorat el devia beure en la intimitat.

“L’etern debat que si  l’ou i la gallina. El que en té molts d’ous és que passi el que passa. I que no ho corregim”, diu l’economista.

Castellon explica que la culpa és compartida entre consumidors, restauradors, distribuïdors i productors i que treure l’entrellat sobre qui condiciona qui perquè finalment s’acabi menystenint els vins catalans no soluciona el problema i proposa  una cura a base de molta pedagogia i “posar-hi més el cap i ficar-hi menys la pota”.