El tamazigh, la llengua dels amazics, és parlada per unes 180.000 persones al Principat, segons el treball 'Amazics: Identitat i llengua'
Redacció | Actualitzat el 30/08/2013 a les 23:59h
 |
| Acte amazic a Catalunya Foto: Associació cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya |
El tamazigh, la llengua del poble amazic -conegut històricament com a
berber-, és la tercera més parlada a Catalunya després del castellà i el
català. Aquesta és una de les conclusions a les que arriba el treball ' Amazics: Identitat i llengua a l'Àfrica del nord
', signat per l'antropòloga Eva Castellanos i el filòleg Hassan Akioud i
publicat per la 'Revista de la càtedra sobre diversitat social de la
Universitat Pompeu Fabra', que traça un ampli recorregut per l'estat
actual d'aquest poble, la seva llengua i la seva cultura, partint de la
base que la llengua pròpia conforma la base de la seva identitat
col·lectiva.
Els amazics són un poble cultural i lingüísticament diferenciat dels seus veïns que actualment es reparteix per territoris del Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Mali, Níger, Mauritània, Txad i Burkina Faso, a més de les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla. Històricament anomenat berber, aquest poble ha estat arraconat per la cultura àrab, que els ha convertit en ciutadans de segona. Malgrat tot, els amazics han conservat la seva cultura tradicional.
La immigració i el contacte amb la realitat social i nacional de Catalunya ha fet créixer l'interès per aquest col·lectiu, -al Principat hi viuen uns 180.000 parlants de tamazigh- i a poc a poc es coneix l'existència d'altres realitats culturals i nacionals al Magreb més enllà d'una pretesa uniformitat cultural àrab i musulmana. En aquest sentit, el treball de Castellanos i Akioud és una bona aproximació a aquesta realitat poc coneguda.
Els amazics són un poble cultural i lingüísticament diferenciat dels seus veïns que actualment es reparteix per territoris del Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Mali, Níger, Mauritània, Txad i Burkina Faso, a més de les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla. Històricament anomenat berber, aquest poble ha estat arraconat per la cultura àrab, que els ha convertit en ciutadans de segona. Malgrat tot, els amazics han conservat la seva cultura tradicional.
La immigració i el contacte amb la realitat social i nacional de Catalunya ha fet créixer l'interès per aquest col·lectiu, -al Principat hi viuen uns 180.000 parlants de tamazigh- i a poc a poc es coneix l'existència d'altres realitats culturals i nacionals al Magreb més enllà d'una pretesa uniformitat cultural àrab i musulmana. En aquest sentit, el treball de Castellanos i Akioud és una bona aproximació a aquesta realitat poc coneguda.
4 comentaris :
Chapeau les Catalans !!!
Al Maresme, viuen moltes famílies que es van instal · lar en aquestes terres parlant la llengua amazig.
Jo, personalment recordo llibres de NUR en amazic, de nens i nenas que ara parlen perfectament el català, i aixó es.... molt maco!
Gràcies :) . Tothom que estima i viu a Catalunya es Català.
Gràcies pel teu comentari.
Exacte Angels. jo tambe soc al Maresme i la convivencia es perfecte, com he contestat a Anonim, tot el que viu i estima catalunya es català. Es mereixen tot el nostre respecte per que lluiten per la seva gent i un futur millor per a tothom.
Publica un comentari a l'entrada