divendres, 19 de juliol del 2013

Un cop d’ull a la corrupció catalana

18/07/2013








Josep Cuní, fa cosa de pocs dies, plantejava una qüestió del tot encertada en el debat sobiranista actual. Amb els casos de finançament irregular que s’estan coneixent, ens hem d’independitzar i construir un país a partir de zero o a partir de menys deu? Dit d’una altra manera i d’acord amb l’actualitat corrupta, iniciarem la nostra història com Estat sobirà amb uns partits nets de casos de corrupció o els anirem arrossegant?

Catalunya és o no és Espanya, però en casos de corrupció les dues tenen molt en comú. De fet, donar lliçons en aquest aspecte pot semblar irònic i digne de vergonya aliena en boca de segons quin dirigent i de quin partit. Donant un cop d’ull a ‘la història corrupta de la Catalunya democràtica’ podem identificar casos com el de Banca Catalana (1984), el dels Casinos de Barcelona (1989), el Cas Planasdemunt (1994), Pallerols (1994-1999), Turisme (2003), Treball (2008), Palau (2009), Pretòria (2009), ITV (2012) i Mercuri (2012). Tots i cadascun d’ells amb sentències, processos i casos arxivats. Com el cas dels Casinos, arxivat el 1997, en el qual l’exdirector financer dels Casinos de Catalunya, Jaume Sentís, va denunciar que l’entitat va arribar a desviar fins a 3.000 milions de pessetes de la societat, part de la qual va anar a parar a l’aparell financer de Convergència Democràtica de Catalunya a través de factures falses. Ara bé, tampoc defugim d’assenyalar sempre a la mateixa força política, si fa no fa el cas Mercuri investiga una presumpta trama de l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, qui va fer bona l’afirmació de l’expresident del Govern, Pasqual Maragall, i s’enduia una comissió del 3% per obra pública. O el cas Pretòria, que implica tant a membres del PSC com de CiU, que investiga un suposat delicte de suborn, corrupció urbanística i blanqueig de diners.

Molt pendents estem del referèndum del 2014 i potser defugim de reflexionar sobre quines forces polítiques tindríem, o com arribarien, en una hipotètica Catalunya sobiranista. Caldrà fer net per guanyar credibilitat. Artur Mas s’ha compromès a fer neteja si qualsevol dirigent o membre de CDC està implicat en el cas Palau. A més, retornaria els diners públics amb els quals presumptament s’hauria finançat la força nacionalista. Un gest a tenir en compte si el comparem amb el seu homòleg a Madrid, amagat i sense comparèixer al Congrés dels diputats pel cas Bárcenas.

El procés per a la consulta és imparable, i és paral·lel a l’actualitat política. El dret a decidir no amaga la corrupció, ni l’atur ni la crisi, però si que reclama unes forces polítiques netes i responsables amb la societat. Sense això, Catalunya es trobarà en possessió de decidir la seva gestió però amb uns partits polítics que no estan preparats ni a l’alçada.
-
www.joansole.cat


http://intocabledigital.cat/cop-dull-la-corrupcio-catalana/50320/ 

2 comentaris :

Anònim ha dit...


Una exposiciò molt encertada.

Rosa Mary ha dit...

Una catalunya Independent hauria de començar ben neta.
Gràcies pel teu comentari :)