Josep Cuní, fa cosa de
pocs dies, plantejava una qüestió del tot encertada en el debat
sobiranista actual. Amb els casos de finançament irregular que s’estan
coneixent, ens hem d’independitzar i construir un país a partir de zero o
a partir de menys deu? Dit d’una altra manera i d’acord amb
l’actualitat corrupta, iniciarem la nostra història com Estat sobirà amb
uns partits nets de casos de corrupció o els anirem arrossegant?
Catalunya és o no és Espanya, però en
casos de corrupció les dues tenen molt en comú. De fet, donar lliçons en
aquest aspecte pot semblar irònic i digne de vergonya aliena en boca de
segons quin dirigent i de quin partit. Donant un cop d’ull a ‘la
història corrupta de la Catalunya democràtica’ podem identificar casos
com el de Banca Catalana (1984), el dels Casinos de Barcelona (1989), el
Cas Planasdemunt (1994), Pallerols (1994-1999), Turisme (2003), Treball
(2008), Palau (2009), Pretòria (2009), ITV (2012) i Mercuri (2012).
Tots i cadascun d’ells amb sentències, processos i casos arxivats. Com
el cas dels Casinos, arxivat el 1997, en el qual l’exdirector financer
dels Casinos de Catalunya, Jaume Sentís, va denunciar
que l’entitat va arribar a desviar fins a 3.000 milions de pessetes de
la societat, part de la qual va anar a parar a l’aparell financer de Convergència Democràtica de Catalunya
a través de factures falses. Ara bé, tampoc defugim d’assenyalar sempre
a la mateixa força política, si fa no fa el cas Mercuri investiga una
presumpta trama de l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, qui va fer bona l’afirmació de l’expresident del Govern, Pasqual Maragall, i s’enduia una comissió del 3% per obra pública. O el cas Pretòria, que implica tant a membres del PSC com de CiU, que investiga un suposat delicte de suborn, corrupció urbanística i blanqueig de diners.
Molt pendents estem del referèndum del
2014 i potser defugim de reflexionar sobre quines forces polítiques
tindríem, o com arribarien, en una hipotètica Catalunya sobiranista.
Caldrà fer net per guanyar credibilitat. Artur Mas s’ha compromès a fer neteja si qualsevol dirigent o membre de CDC
està implicat en el cas Palau. A més, retornaria els diners públics amb
els quals presumptament s’hauria finançat la força nacionalista. Un
gest a tenir en compte si el comparem amb el seu homòleg a Madrid,
amagat i sense comparèixer al Congrés dels diputats pel cas Bárcenas.
El procés per a la consulta és
imparable, i és paral·lel a l’actualitat política. El dret a decidir no
amaga la corrupció, ni l’atur ni la crisi, però si que reclama unes
forces polítiques netes i responsables amb la societat. Sense això,
Catalunya es trobarà en possessió de decidir la seva gestió però amb uns
partits polítics que no estan preparats ni a l’alçada.
-
www.joansole.cat
http://intocabledigital.cat/cop-dull-la-corrupcio-catalana/50320/
2 comentaris :
Una exposiciò molt encertada.
Una catalunya Independent hauria de començar ben neta.
Gràcies pel teu comentari :)
Publica un comentari a l'entrada