El Consell Assessor proposa un referèndum a partir del 24 d’agost de 2014 amb una pregunta directa sobre la independència de Catalunya

Anàlisi punt per punt de l'informe presentat pel Consell per a la Transició Nacional · Planteja les eleccions plebiscitàries i la declaració unilateral d'independència com a alternativa si l'estat no accepta cap forma de consulta

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha lliurat al govern el primer dels informes que li han estat encarregats. El document (PDF) fa propostes concretes per a la realització de la consulta, a partir d’un exhastiu anàlisi legal. És un document de 221 pàgines, signat pels tretze membres del consell. Els membres del CATN, amb el seu president, Carles Viver Pi i Sunyer, al capdavant, han lliurat l'informe al president de la Generalitat, Artur Mas, i als consellers de Presidència i de Justícia, Francesc Homs i Germà Gordó. La trobada ha començat una hora i mitja tard perquè el ple del parlament sobre ocupació juvenil s'ha allargat més del previst, cosa que ha impedit que la vice-presidenta Joana Ortega assistís a la reunió.

El document afirma, després d’analitzar dades d’enquestes i resultats electorals, que al voltant d'un 75 per cent dels catalans és a favor de la celebració del referèndum. També analitza els arguments legitimadors de la consulta, que a part de la legitimitat històrica es concreta en deu arguments polítics més basats en la concepció democràtica i la pràctica internacional. Després considera quines són les estratègies jurídiques que permetrien la convocatòria d’una consulta legal, tant en el marc espanyol com en els marcs europeus i internacionals. I finalment planteja quins són els elements clau d’aquesta consulta.

Com es farà la consulta?
El consell identifica cinc procediments de dret intern, a partir dels quals podria convocar-se de manera legal la consulta. També analitza els procediment del dret europeu i internacional que podrien avalar-la, remarcant onze raons que la legitimen.

Sobre la manera de convocar-la l’informe indica que és possible usar diverses vies: els referèndum regulats i convocats per l’estat, la delegació de transferència de competències per part de l’estat, els referèndum previstos en la Llei catalana 4/2010, de les consultes de la proposició de llei catalana de consultes populars no refrendàries o fins i tot una reforma de la constitució espanyola.
En qualsevol cas la proposta concreta que fa el consell és usar en primer lloc una de les dues vies basades en la legislació catalana i un dels procediments previstos en la constitució espanyola. Però sempre evitant que això comporti una dilació del procés

La pregunta

Sobre la pregunta a fer l’informe analitza la possibilitat de fer un referèndum amb diverses preguntes però es decanta per fer una pregunta única i directa sobre 'el vot favorable o no que Catalunya esdevingui un estat independent'.

Sobre la data l’informe explica que el període idoni per a fer la consulta va del 24 d’agost a finals de 2014 però tenint en compte que Escòcia vota el 18 de setembre. Això vol dir que en cas de no fer-lo abans d’aquest dia seria convenient ajornar-lo fins a finals del 2014 o primers del 2015.

Sobre el cens electoral l’informe recomana que votin els ciutadans de Catalunya majors de 16 anys. També recomana una cura especial a garantir el vot dels catalans residents a l’estranger. La consulta no necessitaria un límit mínim de quòrum tot i que es recomana la meitat més un del cens electoral. La majoria dels vots més un marcarien el resultat.

L’informe explica també quina podria ser l’autoritat electoral responsable del referèndum i proposa la creació d’una Sindicatura Electoral de Catalunya.

Què passarà després del referèndum?
L’informe avalua també en detall els resultats de la celebració del referèndum. Concretament explica que una victòria del no no podria considerar-se jurídicament com una opció a favor del manteniment de la situació actual tot i que políticament aquesta en seria la conseqüència lògica.

Si en canvi guanyés el sí l’informe considera que l’estat espanyol es veuria obligat a negociar la independència amb la Generalitat o a obrir una reforma de la constitució espanyola. En el cas que l’estat no acceptés la consulta el problema, afirma el document, seria ‘de naturalesa essencialment política i no jurídica’. Això podria portar a una mediació internacional o ‘com a darrera solució’ a la declaració unilateral d’independència.

Tot això dependria en qualsevol cas de la modalitat de celebració del referèndum i de si es fa d’acord amb l’estat o no.

Vies alternatives
L’informe apunta també vies alternatives en cas de no poder-se fer la consulta legal. Una que l’informe considera poc adequada seria la celebració de consultes al marge de les disposicions legals, a l’estil de les consultes populars fetes fa anys.

L’altra via seria la de les eleccions plebiscitàries, que és considerada com la ‘més adient’. En aquests cas els partits que ho considerin convenient es presentarien a les eleccions amb un programa electoral que tindria ‘com a objectiu únic o primordial la consecució de la independència de Catalunya, que podria concretar en una declaració unilateral d’independència (DUI) adoptada pel Parlament que surti de les eleccions’.

L’informe aconsella tramitar la declaració com una iniciativa legislativa, com a proposició de llei pel procediment d’urgència. La Mesa del Parlament hauria de decidir si caldria majoria simple o absoluta per a aprovar-la.

Com pot l’estat intentar frenar el procés?
Un dels apartats més novedosos de l’estudi és l’anàlisi que fa dels instruments que podria usar l’estat per a impedir el procés. Depenent de les vies de convocatòria de la consulta l’estat podria usar les seves competències per a impedir-ne la celebració. On ho té més difícil d’argumentar és amb les eleccions plebiscitàries. Però fins i tot en aquest cas podria fer ús de l’article 155 de la constitució.

Davant la declaració unilateral d’independència s’estima que l’estat podria recórrer també al mecanisme excepcions de l’article 155 de la constitució o a la declaració de l’estat d’excepció o setge. L’informe considera que l’estat podria internat aplicar els delictes de rebel·lió o sedició però que això seria molt discutible i creu que una declaració d’independència no justificaria les declaracions d’excepció o setge tenint en compte l’actual ordenament juridic.



http://www.vilaweb.cat/noticia/4135945/20130725/consell-assessor-proposa-referendum-partir-24-dagost-2014-pregunta-directa-independencia-catalunya.html