Benvolgut president,
És sabuda la voluntat d'autogovern del poble català, reiteradament
exercida o reclamada de cap a cap dels segles. En l'últim període
democràtic, començat al final del segle passat, aquesta voluntat
d'autogovern es va canalitzar inicialment a través de l'Estatut
d'Autonomia del 1979.
El parlament català va aprovar el 2005 una
nova proposta d'Estatut d'Autonomia, que posteriorment van assumir, el
2006, de primer les Corts Generals i, finalment, en referèndum, el poble
de Catalunya. La meva implicació personal, tot i no tenir
responsabilitats de govern en aquell moment, per a facilitar un nou
encaix de Catalunya a Espanya, durant tota la negociació, és ben sabuda.
La sentència posterior del Tribunal Constitucional va diluir i en
gran part va anul·lar la voluntat democràtica dels catalans expressada a
les urnes, i va evidenciar la impossibilitat de continuar desenvolupant
la capacitat d'autogovern de Catalunya per la via transitada fins
aleshores.
Més recentment, durant la legislatura passada, la negativa a tota
mena de negociació sobre la proposta de pacte fiscal, promoguda pel
govern de la Generalitat i aprovada per una molt àmplia majoria del
Parlament de Catalunya, va tornar a evidenciar la incapacitat de donar
resposta des de les institucions de l'estat a les propostes presentades
des de Catalunya.
Aquesta situació de blocatge i la manifestació més nombrosa de la
història, duta a terme a Catalunya l'11 de setembre passat, em van
portar a la conclusió de la convocatòria d'eleccions anticipades perquè
el poble de Catalunya decidís lliurement i democràticament el seu futur
polític.
Les últimes eleccions al Parlament de Catalunya van donar com a
resultat un ampli suport popular, amb una molt elevada participació, la
més elevada de la història en aquesta mena d'eleccions, a les forces
polítiques que presentaven en el programa electoral la necessitat
d'exercir el dret de decidir.
El Parlament de Catalunya ha manifestat unes quantes vegades durant
aquesta legislatura, i a través de majories qualificades, el suport al
dret de decidir dels catalans, i ha establert el mandat del diàleg i la
negociació amb el govern d'Espanya amb l'objectiu de portar-lo a terme
mitjançant una consulta democràtica. La constitució recent del Pacte
Nacional pel Dret de Decidir ha evidenciat, alhora, l'ampli suport de
què també gaudeix aquest propòsit entre institucions, agents econòmics i
socials, i societat civil a tot Catalunya.
El Consell Assessor per la Transició Nacional, organisme de què s'ha
dotat el govern de la Generalitat i del qual formen part destacades
personalitats, dóna arguments en el seu primer informe de l'existència
de vies legals que possibiliten de dur a terme la consulta. Atès que és
un informe que considero d'alta qualitat i de contingut molt
interessant, crec oportú fer-l'hi arribar d'aquí a pocs dies.
Per tot plegat, entenc que es donen les condicions favorables per a
proposar la celebració d'una consulta a Catalunya: ampli suport ciutadà i
parlamentari, voluntat de diàleg i negociació, i existència de vies
legals per a dur-la a terme.
Entenc que, quan es donen totes aquestes circumstàncies, fruit
segurament de tota la trajectòria històrica que li descrivia al principi
de l'escrit, és un deure dels responsables públics i governamentals de
forjar la voluntat política que permeti de donar resposta a la legítima,
pacífica, democràtica i majoritària aspiració de la societat, en el
nostre cas, la catalana.
En la nostra última reunió li vaig exposar la necessitat d'una
resposta política a la demanda democràtica del poble de Catalunya. Avui
la hi reitero per escrit, amb el mateix esperit de diàleg i de
negociació d'aquella reunió.
Sóc conscient de la seva posició contrària a la celebració de la
consulta, com em va manifestar en aquella reunió. Tot amb tot, entenc
que de la mateixa manera que hi ha països –també de la UE– que han
trobat vies per a resoldre democràticament i legalment aquesta mena de
desafiaments i de realitats, Espanya no hauria de ser-ne l'excepció de
sentit contrari.
En conseqüència, li torno a exposar la necessitat d'abordar el diàleg
i la negociació, que permetin, d'una manera pactada, de celebrar una
consulta al poble català, en el termini més breu possible, dins els
marcs legals que establim.
Cordialment,
Artur Mas
Barcelona, 26 de juliol de 2013
Carta pdf : http://www.324.cat/multimedia/pdf/0/0/1374867092200.pdf
http://www.vilaweb.cat/noticia/4136207/20130727/carta-dartur-mas-mariano-rajoy.html
dissabte, 27 de juliol del 2013
Carta d'Artur Mas a Mariano Rajoy
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
2 comentaris :
señor Rajoy no se puede sujetar a quien se quiere desatar, basta ya de hacerse el sordo: LOLÏN
Amb carta o sense ella serem independents .
Publica un comentari a l'entrada