Llanos de Luna és Espanya

La virreina de Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, no dóna a l’abast. Quan no és per manca de banderes espanyoles és per excés de sobiranisme fiscal, o per declaracions de territori lliure o qualsevol altre martingala independentista, però d’alguna manera o altra, els rebels autòctons sempre se les empesquen per donar feina a la millor persona que coneixem -bé, en Vidal-Quadras també se’n sortiria- per exercir aquesta feina que tant li agrada fer, ser el recordatori insistent que Catalunya (encara) és Espanya.

Potser és perquè va néixer a Sevilla i no a Iznájar que té aquesta dèria de parlar de ‘los catalanes’ amb la mateixa distància infinita que a TV3 parlen dels ‘pericos’, però en tot cas sap comportar-se com el que és: un càrrec innecessari -només crea problemes-, gens representatiu -el seu partit és la quarta força de Catalunya i baixant-, redundant -si la Generalitat és un poder que emana de l’Estat, a que ve la duplicitat de tenir delegada del govern espanyol?- i distant -hi ha algú que sàpiga quina és la seva feina real?-. I si cal demostrar qui mana, doncs s’homenatja a uns iaios amb esvàstica, tot sigui per honorar la tercera edat.
I és que seva única funció és precisament recordar que ella és Espanya. De la mateixa manera que la república francesa és Marianne, una noieta amb un pit al descobert i gorro frigi, el regne d’Espanya és Maria de los Llanos de Luna. Sigui com sigui, ben aviat ella seguirà sent Espanya, tant Espanya que ens ho recordarà cada dia des del balcó de l’ambaixada.
Nació.cot

http://elvellblues.blog.cat/arxius/2976