Els comptes del 2012 van fixar una retallada a Defensa, però la despesa real s'ha disparat
MARC VIDAL
Barcelona.
| Actualitzada el 19/05/2013 00:00
 |
| DESPESA EN ALÇA Dos F-18 s'enlairen de la base aèria de Gando, a Gran Canària. Malgrat la crisi, la despesa real en Defensa continua creixent. ELVIRA URQUIJO / EFE |
En ple temporal de retallades no tothom s'ajusta el cinturó. El
ministeri de Defensa va acabar l'any 2012 havent gastat un 28,65% més
del que s'havia pressupostat. Els comptes generals de l'Estat per a
l'any passat, els primers elaborats pel govern de Mariano Rajoy, havien
previst una partida de 6.316 milions d'euros per a aquest departament.
Una xifra que el govern espanyol es va encarregar de destacar que
representava una reducció del 8,8% respecte al que s'havia pressupostat
l'any 2011. Aquesta rebaixa en Defensa ja quedava molt per sota de la
mitjana de la tisorada en el conjunt dels ministeris, que va ser del
16,9%.
La retallada més important -per sobre del 50%- va ser al ministeri d'Afers Estrangers i Cooperació, sobretot en aquest últim àmbit, el d'ajuda al desenvolupament als països pobres. També van resultar traumàtiques les rebaixes -per sobre del 30%- en departaments com el de Foment; el d'Indústria, Energia i Turisme; el d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i el d'Educació, Cultura i Esport. "Són els pressupostos més austers de la democràcia. És un ajustament molt dur, i significa renunciar a molts programes d'inversió", va admetre el març del 2012 el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Però la realitat ha estat que finalment, per a la despesa militar, l'austeritat sembla que no existeixi.
Dues aportacions extres
El cas és que el capítol de defensa va obtenir dues aportacions
extraordinàries l'any 2012 que van sumar 2.537 milions d'euros. La més
important, de 1.782 milions d'euros, va ser íntegrament destinada a
sufragar la coneguda com a bombolla armamentística , una sèrie
de contractes firmats amb la indústria militar espanyola pels governs de
José María Aznar -entre els anys 1996 i 2004- que s'eleven a 30.000
milions d'euros a pagar fins a l'any 2025.
Aquests anomenats programes especials d'armament (PEA) són un complex entramat financer pel qual les principals indústries militars espanyoles reben crèdits a interès zero per fabricar avions i helicòpters de combat, vaixells i submarins militars, tancs i míssils, entre d'altres, que l'executiu està obligat a comprar per contracte. Un negoci ruïnós, que la crisi ha acabat de condemnar al fracàs, però que cap govern fins ara s'ha atrevit a liquidar. La bombolla es va fent cada dia més gran i aquest any caldran de nou al voltant de 1.800 milions d'euros més per complir amb les obligacions.
Però les despeses extraordinàries del ministeri de Defensa no es van acabar aquí. En la partida del pressupost del 2012 corresponent a aquest departament no s'hi va incloure tampoc el cost de les missions de l'exèrcit espanyol a l'estranger. En total, van ser 754 milions d'euros que es van gastar en les operacions a l'Afganistan, el Líban i la que es fa davant les costes de Somàlia contra la pirateria, que es van treure del fons de contingència dels pressupostos generals de l'Estat, que en principi està destinat a cobrir només despeses imprevisibles. Cap d'aquestes dues grans xifres -ni els compromisos anuals dels contractes d'armes ni la despesa de les missions a l'exterior- figura habitualment a l'epígraf del ministeri de Defensa dels pressupostos generals de l'Estat, que tampoc inclou partides com ara les destinades a les pensions dels militars i a cossos com la Guàrdia Civil, que s'imputen a altres departaments.
De fet, no és el primer cop que les xifres de Defensa es presenten a la baixa i després acaben sent molt més altes, amb aportacions extraordinàries. Però el que més preocupa del 2012 és que la xifra s'ha doblat, ja que fins ara la mitjana del sobrecost era d'uns 1.400 milions, segons els càlculs que fa Pere Ortega, investigador del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, que considera que el govern espanyol "camufla" la despesa militar i pressuposta menys del que se sap que acabarà gastant. "Defensa és habitualment una partida mimada -afegeix Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau- i deliberadament s'incrementa la despesa en la liquidació final".
Els grups pacifistes reclamen que s'incloguin dins del pressupost de Defensa aquests conceptes extres i que, en el cas dels contractes de la bombolla armamentística, es renegociïn o s'anul·lin com s'ha fet en altres països europeus. Però el ministeri que ara encapçala Pedro Morenés, que en l'època en què es van negociar els contractes era secretari d'estat de Defensa, ha optat per una altra estratègia: la venda de l'armament que el ministeri està obligat a comprar. "El ministeri s'ha convertit en una mena d'agent de vendes a l'exterior", assegura l'invetigador Pere Ortega, que recorda que el ministre Morenés ha estat vinculat professionalment fins ara a la indústria militar.
Morenés no vol consens
"El més lamentable és que el govern espanyol va anunciar que buscaria el consens per acabar amb la bombolla armamentística, però van tirar pel dret i van aprovar el crèdit extraordinari sense encomanar-se a ningú", explica el diputat de CiU i membre de la comissió de defensa del Congrés de Diputats Jordi Xuclà. I tot fa preveure que aquest any -tot i les retallades- Defensa tornarà a tenir crèdits extres.
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Lexercit-espanyol-no-retalla_0_922107870.html
La retallada més important -per sobre del 50%- va ser al ministeri d'Afers Estrangers i Cooperació, sobretot en aquest últim àmbit, el d'ajuda al desenvolupament als països pobres. També van resultar traumàtiques les rebaixes -per sobre del 30%- en departaments com el de Foment; el d'Indústria, Energia i Turisme; el d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i el d'Educació, Cultura i Esport. "Són els pressupostos més austers de la democràcia. És un ajustament molt dur, i significa renunciar a molts programes d'inversió", va admetre el març del 2012 el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Però la realitat ha estat que finalment, per a la despesa militar, l'austeritat sembla que no existeixi.
Dues aportacions extres
Aquests anomenats programes especials d'armament (PEA) són un complex entramat financer pel qual les principals indústries militars espanyoles reben crèdits a interès zero per fabricar avions i helicòpters de combat, vaixells i submarins militars, tancs i míssils, entre d'altres, que l'executiu està obligat a comprar per contracte. Un negoci ruïnós, que la crisi ha acabat de condemnar al fracàs, però que cap govern fins ara s'ha atrevit a liquidar. La bombolla es va fent cada dia més gran i aquest any caldran de nou al voltant de 1.800 milions d'euros més per complir amb les obligacions.
Però les despeses extraordinàries del ministeri de Defensa no es van acabar aquí. En la partida del pressupost del 2012 corresponent a aquest departament no s'hi va incloure tampoc el cost de les missions de l'exèrcit espanyol a l'estranger. En total, van ser 754 milions d'euros que es van gastar en les operacions a l'Afganistan, el Líban i la que es fa davant les costes de Somàlia contra la pirateria, que es van treure del fons de contingència dels pressupostos generals de l'Estat, que en principi està destinat a cobrir només despeses imprevisibles. Cap d'aquestes dues grans xifres -ni els compromisos anuals dels contractes d'armes ni la despesa de les missions a l'exterior- figura habitualment a l'epígraf del ministeri de Defensa dels pressupostos generals de l'Estat, que tampoc inclou partides com ara les destinades a les pensions dels militars i a cossos com la Guàrdia Civil, que s'imputen a altres departaments.
De fet, no és el primer cop que les xifres de Defensa es presenten a la baixa i després acaben sent molt més altes, amb aportacions extraordinàries. Però el que més preocupa del 2012 és que la xifra s'ha doblat, ja que fins ara la mitjana del sobrecost era d'uns 1.400 milions, segons els càlculs que fa Pere Ortega, investigador del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, que considera que el govern espanyol "camufla" la despesa militar i pressuposta menys del que se sap que acabarà gastant. "Defensa és habitualment una partida mimada -afegeix Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau- i deliberadament s'incrementa la despesa en la liquidació final".
Els grups pacifistes reclamen que s'incloguin dins del pressupost de Defensa aquests conceptes extres i que, en el cas dels contractes de la bombolla armamentística, es renegociïn o s'anul·lin com s'ha fet en altres països europeus. Però el ministeri que ara encapçala Pedro Morenés, que en l'època en què es van negociar els contractes era secretari d'estat de Defensa, ha optat per una altra estratègia: la venda de l'armament que el ministeri està obligat a comprar. "El ministeri s'ha convertit en una mena d'agent de vendes a l'exterior", assegura l'invetigador Pere Ortega, que recorda que el ministre Morenés ha estat vinculat professionalment fins ara a la indústria militar.
Morenés no vol consens
"El més lamentable és que el govern espanyol va anunciar que buscaria el consens per acabar amb la bombolla armamentística, però van tirar pel dret i van aprovar el crèdit extraordinari sense encomanar-se a ningú", explica el diputat de CiU i membre de la comissió de defensa del Congrés de Diputats Jordi Xuclà. I tot fa preveure que aquest any -tot i les retallades- Defensa tornarà a tenir crèdits extres.
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Lexercit-espanyol-no-retalla_0_922107870.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada