El Tribunal Constitucional ha tornat. De nou ha passat per damunt de la voluntat dels catalans, en aquest cas tombant la declaració de sobirania del Parlament. Aquest cop però, a diferència del que va passar amb l'Estatut que s'havia votat en referèndum, el text no era discutible constitucionalment. La declaració de sobirania és clarament inconstitucional perquè la Constitució espanyola estableix que de nació només n'hi ha una i que de dret a decidir només n'hi ha un, el dels espanyols en el seu conjunt.
 |
| Mas ahir durant la roda de premsa posterior a la suspensió de la Declaració de Sobirania. |
L'Estat, però, vol evidenciar que no en deixarà passar ni una i que amb el seu dret a decidir no s'hi juga. Les etapes es van cremant i la confrontació democràtica està servida. L'estret marge legal sorgit de la Transició topa una hora i altra amb la voluntat dels catalans.
I davant d'això Mas. Amb una sensació de solitud important però ferm. A Mas els qui van acompanyar-lo en el camí dels anys a l'oposició ─dirigents d'Unió i grups mediàtics com Godó─ l'han abandonat.
"L'entorn del president comença a assumir, ara, que la seva aposta mediàtica potser va ser errònia"
Les constants picabaralles amb Duran i el seu entorn, i els regalets com la xiulada al trofeu de tennis comte de Godó o les crítiques que reben des de La Vanguardia algunes iniciatives com el Diplocat han fet obrir els ulls a bona part de la direcció del partit. L'entorn del president comença a assumir, ara, que la seva aposta mediàtica potser va ser errònia.
Però el president, poc a poc, se n'adona que no està tan sol com es pensava. Que a més de la majoria de dirigents de CDC al seu costat –per evitar fugues ha hagut de frenar en sec el debat successori– hi ha trobat en ERC un soci lleial i, sobretot, un poble.
"Passi el que passi Mas no pot fer marxa enrere. Aquest cop ha anat massa lluny. S'hi juga el seu prestigi polític"
Per més pressions que rebi de l'establishment el president sap que la ciutadania (i la immensa majoria dels seus votants) no entendria una reculada. I més tenint en compte que l'oferta de Madrid que algunes elits catalanes esperen (com si d'El Dorado es tractés) és inexistent.
Darrere la cortina, a la Moncloa, no hi ha res. Només un Mariano Rajoy massa tenallat per la crisi i per la seva manca de lideratge. Passi el que passi amb el govern espanyol i amb el Tribunal Constitucional, Mas no pot fer marxa enrere. Aquest cop ha anat massa lluny. S'hi juga el seu prestigi polític, però sobre tot el benestar de generacions de catalans.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada