dijous, 16 de maig del 2013

Blavers: contra Catalunya i contra tantes altres coses

[Us presentem una selecció de fragments de l'article de la periodista Jèssica Albiach, publicat a la web de Cercle Gerrymandering, i que és una ressenya de la seva tesina del màster de màrqueting polític de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials]

'El 56,3% del País Valencià és blaver, segons l'últim estudi sociològic al territori elaborat pel CIS l'any 2005.'

'Blasco Ibáñez va plantar la llavor del blaverisme, que va ser regada per la UCD a l'inici de la transició, amb figures com Fernando Abril Martorell i Emilio Attard; adobada per Unió Valenciana, que va arribar a obtenir vuit regidors a l'Ajuntament de València a les eleccions municipals del 1991; trasplantada a un test més gran pel PP a partir del 1995, quan UV va signar el "pacte del pollastre" amb Eduardo Zaplana i li va servir en safata la presidència de la Generalitat; i sanejada per la –diguem-ne– manca de força del PSPV-PSOE, que, ja a l'estatut del 1982, va acabar assumint tots els símbols imposats per la dreta, com la franja blava a la bandera i la denominació de "Comunidad Valenciana". I així, amb els anys, el moviment anticatalanista s'ha convertit en una planta depredadora que s'ho menja tot al País Valencià i que redueix els efectes de la Caulerpa taxifolia a un joc de nens.'

'Comprovem que és un fenomen majoritari, amb importància entre la dreta tant valencianista com espanyolista i que agafa força entre l'esquerra que se sent més espanyola que valenciana. Els blavers d'esquerres se senten més espanyols que no valencians i els de dretes són més valencianistes. I, en aquest punt, voldria destacar una reflexió de Vicent Flor [...]: "Mentre que el nacionalisme valencià s'autositua en el camp polític de l'esquerra, l'esquerra espanyola al País Valencià no s'autositua en el camp nacional valencià."

'El blaverisme ha estat el somnífer d'una societat que durant els anys seixanta i setanta començava a veure amb una certa naturalitat les tesis de Joan Fuster; ha aplegat la dreta valenciana entorn de la folclorització més banal de les manifestacions culturals i ha deixat l'esquerra desproveïda d'espais cívics d'interrelació; ha demonitzat els moviments progressistes reduint-los a àmbits minoritaris; ha penalitzat econòmicament les institucions oposades al pensament únic; i ha abocat els intel·lectuals a l'ostracisme. A més, hi hem d'afegir que ha col·laborat en el desmembrament de l'esquerra electoral i en el manteniment de les xarxes clientelars més pròpies d'una altra època.'

'Hem trobat una escletxa. Encreuant les dades de blaverisme amb les de nivell acadèmic, i tenint en consideració l'edat dels enquestats per a evitar desviacions, hem descobert que com més nivell educatiu, menor percentatge de blaverisme.'

Jéssica Albiach, periodista i màster en màrqueting polític (@jessicaalbiach)

http://www.vilaweb.cat/analisi/4115530/blavers-catalunya-tantes-coses.html