Els historiadors el coneixen com Mas de la Castlania, els erudits com Torre d'en Bru i per la gent gran, l'edifici es coneix com Cal Canela. Tres noms per un mateix edifici de Terrassa ara en ruïnes.
El Mas de la Castlania feia les funcions residència del recaptador de l'impost de la castlània i, posteriorment, del de les rendes de la cartoixa. Al segle XVII, l'edifici és adquirit per la familia Bru, uns nobles vinguts de Perpinyà, els quals fan construir una torre cílindrica, i que donaria un nou nom a l'edifici, per això, el nom també de carrer de la Torre. Aquella torre, però va ser enderrocada l'any 1869.
De l'edifici en destaca el portal adovellat amb relleus a les dovelles més altes, uns molins, l'arcàngel Sant Miquel matant al dimoni en forma de drac, i la figura de Blanca de Centelles, amb un jou en una mà i en l’altra un calderó. També hi ha un magnífic finestral gòtic d'arc conopial decorat amb dracs i altres animals fantàstic.
Aquest mes de setembre es compliran 300 anys de l'ocupació de Terrassa per part de les tropes de Felip V, amb el conseqüent saqueig i incendi de la vila, tot produint-se una vintena de morts.
Un mes abans d'aquella ocupació, un succès va trasbalssar Terrassa. Josep i Antoni de Bru, dos germans, ciutadans honrats i mercaders i que vivien al Mas de la Castlania, que era la major heredat d’aquella època a la vila, van ser segrestats per un escamot austriacista, acusats de desertar de la ciutat de Barcelona i de no voler lluitar contra Felip V. Els germans van estar segrestats un parell de dies, i és un dels fets més rellevants de la Guerra de Successió a la nostra ciutat.
Situat a la riba dreta del torrent de Vallparadís, ocupa pràcticament l'illa entre el carrer Serrano, el carrer del Cementiri Vell, el carrer Sant Quirze i el carrer de la Torre. És un dels pocs edificis residencials d'època medieval que es conserva al nucli urbà de Terrassa. Va ser fet construir entre 1319 i 1323 per Blanca de Centelles, senyora de Vallparadís, una de les dones més poderoses al llarg de la història de la ciutat.
Ja al segle XIX, l’edifici és comprat per la família Canela, rebatejant novament l’edifici amb el nom dels seus nous propietaris. A finals de segle XIX hi havia una fàbrica de sabons, que va cremar l’octubre de 1885, sent un dels incendis més destacats del novell Cos de Bombers, fundat l’any 1879. La mateixa família va fer construir el mur que envolta avui la finca i que fa pràcticament invisible l’edifici des del carrer. A principis de segle XX, Cal Canela era un establiment molt popular entre els veïns ja que venien oli a granel.
Malgrat estar catalogat i protegit per l’Ajuntament, presenta un estat lamentable. Almenys deu anys ençà, l’edifici encara estava habitat, ara, des de fa poques setmanes, té portes i finestes tapiades amb totxos i està tot abandonat i descuidat.
http://www.naciodigital.cat/noticia/53320/segrestats/negar-se/lluitar/contra/felip/1713
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada