DANI SÁNCHEZ UGART MARC COLOMER
El govern espanyol va decidir ahir -amb l'autorització implícita de
Brussel·les- donar-se més marge i més temps per fer quadrar els comptes
públics. Però no va donar el mateix oxigen a totes les administracions
de l'Estat: el 72% del nou marge de dèficit se'l segueix quedant el
mateix Estat, a través de l'administració central i la Seguretat Social.
A les autonomies els va deixar el 28% restant. És a dir, tot i la
flexibilització concedida per Brussel·les, Madrid va decidir perpetuar
la distribució desigual -en favor de l'administració central- del
dèficit. "Qui remena l'olla es queda el millor tall", va resumir el
conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que va qualificar de "molt
decebedor" el nou repartiment.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va elevar l'objectiu de dèficit per a totes les administracions fins al 6,3% del PIB -des del 4,5% anterior-, però mentre que el de l'Estat i la Seguretat Social va passar del 3,8% al 5,1% del PIB, el de les autonomies es va quedar en l'1,2% "de mitjana", molt lluny del que Mas-Colell veu admissible.
Asimètric però insuficient
El titular de les finances catalanes, immers en l'elaboració dels pressupostos, va aclarir, però, que de moment ni es planteja redactar uns pressupostos amb aquest objectiu de dèficit. Això és així, en part, perquè, tal com va anunciar el ministre Montoro, aquest 1,2% es repartirà de manera asimètrica entre les comunitats autònomes i, previsiblement, Catalunya tindrà una mica més de marge que altres comunitats amb menys tensions de tresoreria i que han fet menys esforços d'austeritat que Catalunya. Però per molt que es reparteixi de manera asimètica, un 1,2% de dèficit no és suficient per satisfer les demandes de la Generalitat, que hauria considerat acceptable una xifra del 2,1% de dèficit, un terç de l'objectiu total, segons va especificar Mas-Colell. Caldria collar al màxim les comunitats que han complert amb el dèficit del 2012 -la majoria del PP, com Madrid (veure gràfic)-, a canvi de donar aire a Catalunya, però també al País Valencià i Múrcia. I els barons del PP ja han deixat clar que no ho posaran fàcil.
Per tot plegat, més que un repartiment asimètric, el conseller va considerar l'anunci un "aprimament asimètric de les autonomies". Darrere de cada dècima de dèficit hi ha la necessitat d'una nova retallada o d'una pujada d'impostos i, segons va denunciar el titular de Finances: "L'administració central no ha anunciat cap mesura salarial als funcionaris i nosaltres hem hagut de repetir les de l'any passat". És a dir, segons el seu raonament, l'executiu de Mariano Rajoy dóna menys marge a qui més en necessita.
Si el govern espanyol no modifica aquest màxim, caldrà esperar que el grup de treball que està definint "amb criteris tècnics", segons Montoro, el repartiment de dèficit entre autonomies indiqui on queda el marge per a Catalunya. "Esperem i reclamem saber-ho aviat", va dir Mas-Colell, que no pensa elaborar uns comptes definitius fins que no sàpiga quant dèficit podrà fer. En qualsevol cas, el conseller va deixar clar que demanarà comptes al ministeri i no al grup de treball sobre el repartiment final: "La responsabilitat és seva".
Ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, va advertir que l'1,2% d'arrencada de les negociacions és del tot inacceptable per a Catalunya, perquè "no és suficient per aixecar el país". Mas, però, va dir confiar que l'Estat elevi aquest sostre, perquè ha alertat que si Catalunya no se'n surt, de retruc, patiran Espanya i el sud d'Europa. "Són recursos que no demanem a ningú, sinó que generem a través del nostre treball productiu", va asseverar el president. Així mateix, el portaveu d'ERC a Madrid, Alfred Bosch, va deixar clar que els republicans prefereixen que la Generalitat segueixi amb pressupostos prorrogats tot l'any abans que acceptar ser "còmplices" del "desballestament" de l'estat del benestar. Ahir també el primer secretari del PSC, Pere Navarro, i el portaveu d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Coscubiela, van dirigir les crítiques al govern espanyol. Navarro va carregar contra el PP i un repartiment del dèficit que es "queda curt". Ara bé, el líder del PSC va insistir a exigir els pressupostos, però ahir hi va introduir un matís: que CiU i ERC presentin els comptes, ni que siguin ficticis, "amb el límit de dèficit que sigui", per saber les prioritats del Govern. Per Coscubiela, el nou sostre és "absolutament injust".
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/LEstat-nega-redistribuir-deficit_0_908909233.html
Barcelona
| Actualitzada el 27/04/2013 00:00
El govern espanyol va decidir ahir -amb l'autorització implícita de
Brussel·les- donar-se més marge i més temps per fer quadrar els comptes
públics. Però no va donar el mateix oxigen a totes les administracions
de l'Estat: el 72% del nou marge de dèficit se'l segueix quedant el
mateix Estat, a través de l'administració central i la Seguretat Social.
A les autonomies els va deixar el 28% restant. És a dir, tot i la
flexibilització concedida per Brussel·les, Madrid va decidir perpetuar
la distribució desigual -en favor de l'administració central- del
dèficit. "Qui remena l'olla es queda el millor tall", va resumir el
conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que va qualificar de "molt
decebedor" el nou repartiment.El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va elevar l'objectiu de dèficit per a totes les administracions fins al 6,3% del PIB -des del 4,5% anterior-, però mentre que el de l'Estat i la Seguretat Social va passar del 3,8% al 5,1% del PIB, el de les autonomies es va quedar en l'1,2% "de mitjana", molt lluny del que Mas-Colell veu admissible.
Asimètric però insuficient
El titular de les finances catalanes, immers en l'elaboració dels pressupostos, va aclarir, però, que de moment ni es planteja redactar uns pressupostos amb aquest objectiu de dèficit. Això és així, en part, perquè, tal com va anunciar el ministre Montoro, aquest 1,2% es repartirà de manera asimètrica entre les comunitats autònomes i, previsiblement, Catalunya tindrà una mica més de marge que altres comunitats amb menys tensions de tresoreria i que han fet menys esforços d'austeritat que Catalunya. Però per molt que es reparteixi de manera asimètica, un 1,2% de dèficit no és suficient per satisfer les demandes de la Generalitat, que hauria considerat acceptable una xifra del 2,1% de dèficit, un terç de l'objectiu total, segons va especificar Mas-Colell. Caldria collar al màxim les comunitats que han complert amb el dèficit del 2012 -la majoria del PP, com Madrid (veure gràfic)-, a canvi de donar aire a Catalunya, però també al País Valencià i Múrcia. I els barons del PP ja han deixat clar que no ho posaran fàcil.
Per tot plegat, més que un repartiment asimètric, el conseller va considerar l'anunci un "aprimament asimètric de les autonomies". Darrere de cada dècima de dèficit hi ha la necessitat d'una nova retallada o d'una pujada d'impostos i, segons va denunciar el titular de Finances: "L'administració central no ha anunciat cap mesura salarial als funcionaris i nosaltres hem hagut de repetir les de l'any passat". És a dir, segons el seu raonament, l'executiu de Mariano Rajoy dóna menys marge a qui més en necessita.
Si el govern espanyol no modifica aquest màxim, caldrà esperar que el grup de treball que està definint "amb criteris tècnics", segons Montoro, el repartiment de dèficit entre autonomies indiqui on queda el marge per a Catalunya. "Esperem i reclamem saber-ho aviat", va dir Mas-Colell, que no pensa elaborar uns comptes definitius fins que no sàpiga quant dèficit podrà fer. En qualsevol cas, el conseller va deixar clar que demanarà comptes al ministeri i no al grup de treball sobre el repartiment final: "La responsabilitat és seva".
Ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, va advertir que l'1,2% d'arrencada de les negociacions és del tot inacceptable per a Catalunya, perquè "no és suficient per aixecar el país". Mas, però, va dir confiar que l'Estat elevi aquest sostre, perquè ha alertat que si Catalunya no se'n surt, de retruc, patiran Espanya i el sud d'Europa. "Són recursos que no demanem a ningú, sinó que generem a través del nostre treball productiu", va asseverar el president. Així mateix, el portaveu d'ERC a Madrid, Alfred Bosch, va deixar clar que els republicans prefereixen que la Generalitat segueixi amb pressupostos prorrogats tot l'any abans que acceptar ser "còmplices" del "desballestament" de l'estat del benestar. Ahir també el primer secretari del PSC, Pere Navarro, i el portaveu d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Coscubiela, van dirigir les crítiques al govern espanyol. Navarro va carregar contra el PP i un repartiment del dèficit que es "queda curt". Ara bé, el líder del PSC va insistir a exigir els pressupostos, però ahir hi va introduir un matís: que CiU i ERC presentin els comptes, ni que siguin ficticis, "amb el límit de dèficit que sigui", per saber les prioritats del Govern. Per Coscubiela, el nou sostre és "absolutament injust".
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/LEstat-nega-redistribuir-deficit_0_908909233.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada