La maledicció del dèficit

18/04/2013 – Editorial



Dependre de qui alhora depèn d’altra.  El Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques, encapçalat per Cristobal Montoro, sembla haver entrat en raó. Doncs, ara, algunes fonts informen que des del govern central es permetria flexibilitzar el dèficit de Catalunya entre un 1’8% i un 2%. Amb aquestes dades els pressupostos catalans, que ja s’haurien d’haver aprovat el desembre passat, entrarien en vigor. Una flexibilització amb la que també comptaria l’arc mediterrani, format per València, Illes Balears i Murcia.

No obstant, el dèficit asimètric  compte amb la forta oposició interna de les baronies populars de Madrid, Galícia i Extremadura. Una oposició a la que se li suma el límit de dèficit que Brussel·les imposarà a Espanya, després que el govern demanés a Europa una flexibilització del 4.5% al 6%.  La decisió europea no arribarà fins a finals d’aquest mes o a principis de maig, i per tant, fins aleshores no sabrem si finalment Montoro ens dona més marge de dèficit.

El que si sabem és que malgrat se’ns concedís un dèficit del 2% Catalunya hauria, encara, de retallar 1800 milions d’euros. Un dels principals afectats seran les Universitats catalanes que veuran reduïda l’aportació pública d’un 10% a un 17%. D’aquesta manera, la situació financera de les nostres universitats és torna quasi inaguantable, i tendeix per sobreviure cap a una major càrrega econòmica cap a l’estudiant. També els mitjans de comunicació públics hauran de fer un esforç en aquest nou marc pressupostari, sense parlar dels ja afectats educació, sanitat i justícia.

Ara ja és tard per defugir les conseqüències, però encara estem a temps de cimentar un futur on es reguli i es penalitzi la mala praxi de l’elit política i financera.

Opina a cartes@intocabledigital.cat


http://intocabledigital.cat/la-malediccio-del-deficit/46465/