8 febrer 2013 per perearagones
Sembla que el govern espanyol ha passat per alt la posició inicialment expressada pel ministre Margallo quan deia que la declaració no tenia efectes jurídics , i per tant, reconeix carta de naturalesa jurídica a la declaració parlamentària. La fonamentació estaria en el fet que el contingut polític de la Declaració estaria en contra del “espíritu constitucional”, que identifiquen no pas amb el pas d’una dictadura a un sistema democràtic, sinó amb la indissoluble unitat de la pàtria espanyola. Es recorre una manifestació de voluntat política aprovada de manera àmpliament majoritària per un parlament conformat per la voluntat popular, un fet inèdit en la història política i constitucional recent de l’Estat espanyol. Les opinions contràries a la unitat d’Espanya, doncs, han passat a ser inconstitucionals i per tant, il·legals.
El fet que es recorri obre la caixa de Pandora, amb unes conseqüències polítiques i jurídiques avui mateix d’abast imprevisible, d’entre les quals les següents:
a) La naturalesa antidemocràtica de l’Estat espanyol suposa una vulneració dels principis democràtics fonamentals: des d’una visió restrictiva, sovint se’ns diu que només tindríem el dret a l’autodeterminació si fóssim un poble sotmès, privat dels seus drets fonamentals. Si un Parlament no pot emetre una declaració de voluntat política basada en la llibertat d’opinió, és clar que Espanya es situa davant el món com un estat que no respecte el pluralisme intern i els principis democràtics.
b) Els efectes de la inconstitucionalitat: quan una norma és declarada inconstitucional, deixa de ser vigent i no s’aplica. En el cas d’una declaració que és una resolució que impulsa l’acció política, què faran? Declararan inconstitucional l’expressió d’una voluntat política al Parlament? Quin serà l’abast concret de la inconstitucionalitat? Obligaran al Parlament a esborrar la declaració de la seva web i del Butlletí Oficial?
c) Obre la porta a recórrer una decisió favorable del Tribunal Constitucional a instàncies internacionals: què en diran de la prohibició d’una opinió alguns organismes com el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, en especial respecte als articles 9, 10 i 11 del Conveni Europeu dels Drets Humans? O què en diran respecte a la contradicció que prohibir una manifestació de la voluntat d’un Parlament mitjançant una resolució declarativa sense caràcter normatiu suposa respecte a l’article 20 de la Constitució Espanyola, l’article 55 de l’Estatut o respecte a diversos tractats internacionals signats per Espanya?
d) Què faran si el Parlament la torna a aprovar? Si fos una norma, es tornaria a anular i declarar la vigència, però es pot anular una opinió? Com ho faran? Suspendran el ple del Parlament que la pretengui tornar a votar?
I per sobre de tot, atorguen carta de validesa jurídica pel que fa a les discussions sobre la sobirania d’una declaració d’aquest tipus, i per tant, legitimen el fet de recórrer al dret internacional públic, que en múltiples ocasions, ha regulat el cas de l’accés democràtic a la sobirania dels pobles.
En definitiva, que si algú encara no s’ho creia, al final serà el govern espanyol qui, amb l’exclusió de la realitat catalana del marc constitucional espanyol, ens proclamarà la independència. I probablement ho farà a l’estil del nacionalisme espanyol: la independència de Catalunya per exclusió de la seva voluntat democràtica del marc constitucional espanyol. Si confronten Constitució Espanyola i democràcia, és clar qui guanyarà. Fermesa, i temps al temps.
http://perearagones.wordpress.com/2013/02/08/el-govern-espanyol-ens-declarara-la-independencia/#.UTDOuk5rRsQ.twitter
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada