El departament de Justícia dels EUA ja disposa d'un informe sobre la independència de Catalunya

El professor Christopher K. Connolly considera que la secessió és possible, però caldrà flexibilitat de la UE i en l'aplicació de la legislació internacional

Imatge de la capçalera de l'informe.

El departament de Justícia dels Estats Units té damunt la taula des de la setmana passada un informe de seixanta-vuit pàgines sobre les possibilitats d'independència de Catalunya, Escòcia i Flandes. L'ha elaborat Christopher K. Connolly, un especialista en legislació internacional de la Universitat de Cornell que actualment treballa com a assessor del fiscal federal de Nova York. En el seu informe, repassa exhaustivament el tres casos, i conclou que les lleis internacionals la UE podrien evolucionar per donar resposta a aquestes demandes d'independència.
'Les lleis internacionals i les pràctiques dels estats dins de la UE han de donar resposta a noves realitats en què la concepció tradicional de l'estat és desafiada tant des de dalt com des de baix', diu Connolly en l'estudi, en què propugna que s'estableixin els canals adequats per donar resposta a aquests nous envits.

El concepte d'estat canvia

'L'autodeterminació existeix en tensió amb els principis de sobirania i d'integritat territorial que formen el sistema internacional dels estats. La comunitat internacional ha cercat la manera de resoldre la tensió eliminant les circumstàncies en què el dret d'autodeterminació equival al dret de secessió i d'independència. Sota les actuals concepcions de la llei internacional, Flandes, Escòcia i Catalunya no tenen el dret de tenir un estat', diu Connolly.

Però d'acord amb les nocions que es desprenen de l'era de la post-sobirania, 'la naturalesa de la condició d'estat ha experimentat profunds canvis en les últimes dècades, sobretot a Europa. Aquests canvis afegeixen una nova dimensió en l'anàlisi de les demandes d'autodeterminació dels polítics separatistes de les nacions sense estat d'Europa', afegeix.

El cas del Quebec aporta llum

'En l'era post-colonial, el dret d'autodeterminació mai s'associa a un dret de secessió unilateral.' I n'exposa la raó: 'El dret internacional és, sobretot, un conjunt de regles fetes per i per als estats, que, com era d'esperar, s'han mostrat reticents a aprovar un dret que justifiqui el seu propi desmembrament.'

Destaca que en les últimes dècades hi ha hagut exemples comptats de secessió unilateral, sense tenir l'acord de l'estat al qual la nació que s'independitza pertany (com el cas de Kosove). És a dir, que no és el cas més habitual i no el té em compte com a precedent. Però, en canvi, sí que dóna molt valor com a precedent al cas del Quebec i al significat que té per fixar una jurisprudència internacional de molt valor.

Cita, en l'exemple del Quebec, la solució negociada que va representar, i la sentència del Tribunal Suprem canadenc sobre l'autodeterminació del Quebec.

D'acord amb la 'Clarity Act' del Tribunal Suprem canadenc, 'una majoria clara el Quebec en favor de la secessió dóna legitimitat al procés de secessió que tots els membres de la confederació han de reconèixer.' I Connolly recull la importància d'aquesta sentència per 'les importants implicacions que té per Flandes, Escòcia i Catalunya'.

'La posició espanyola és preocupant'

Ara, la diferència entre el cas canadenc i el britànic és la negativa de les institucions espanyoles a reconèixer aquest dret. 'La constitució espanyola no només afirma l'existència d'una sola nació espanyola, sinó que atribueix la competència exclusiva per convocar referèndums al govern estatal i autoritza l'ús de la força militar per combatre qualsevol cas d'intent de secessió.' Fins i tot cita les amenaces del general Francisco Alamán Castro, que va amenaçar amb l'ús de la força en cas d'independència de Catalunya, i les paraules que va fer servir: 'La independència de Catalunya? Per sobre del meu cadàver'.

De fet, avisa que si Catalunya manté el propòsit de fer un referèndum, 'la dura posició espanyola és preocupant', tant legalment, tenint en compte la llum que ofereix l'opinió del Tribunal Suprem canadenc, com políticament, comparant-ho amb la posició presa pel govern britànic en circumstàncies semblants'.
En canvi, 'el govern britànic, malgrat l'oposició a la independència d'Escòcia, ha demostrat el desig de negociar amb els nacionalistes escocesos', diu el professor.



La pertinença a la UE

El nou estat català i el nou estat escocès, segons Connolly, hauran de demanar l'ingrés a la UE. L'estat espanyol i el Regne Unit que resultin del procés de secessió continuaran en la UE, però amb una disminució de la quota de representació que tenen en les institucions comunitàries.

'Amb tot, hi ha raons pràctiques i jurídiques perquè hi hagi més flexibilitat alhora de promoure una ampliació interna de la Unió.  Els ciutadans de Flandes, Escòcia i Catalunya tenen drets com a ciutadans de la UE, i els requisits per a l'adhesió implicarien desposseir de la ciutadania europea mentre queda pendent la  readmissió'

Com que aquests tres processos s'hauran de resoldre a través de les institucions europees, Connolly diu que la UE, 'que a la pràctica funciona com un estat federal', haurà de donar solucions a les demandes que hi pugui haver de catalans, escocesos i flamencs. I haurà de decidir si les resol 'aplicant la llei o aplicant un compromís de resolució política.'


http://www.vilaweb.cat/noticia/4096541/20130318/departament-justicia-eua-disposa-informe-independencia-catalunya.html