14/03/13 02:00
-
Toni Cruanyes
Entre el conclave papal, els espies catalans, la remuntada del Barça i
la ressaca electoral italiana, aquesta setmana un petit fenomen polític
d'imprevisibles conseqüències europees ha passat desapercebut. En un
poble al nord de Frankfurt, dilluns es va presentar públicament un nou
partit: Alternativa per Alemanya. Tenint en compte que la presentació
només va aplegar un miler de persones i que el sistema electoral alemany
requereix un 5% de vots per obtenir representació al Bundestag, és molt
probable que aquest partit no tingui cap impacte a les eleccions de
setembre. O sí? L'Alternativa per Alemanya preconitza l'abandonament de
la moneda única i el retorn al marc, aprofitant l'angoixa de l'opinió
pública pels costos de la crisi a la zona euro. Segons les enquestes, un
de cada quatre alemanys estaria disposat a votar per un partit antieuro
(pràcticament un de cada dos, entre els majors de 50 anys). De moment,
tots els partits grans alemanys estan a favor de la moneda única. El
nivell públic d'euroescepticisme és molt menor a Berlín que en altres
capitals europees, però el fet és que igual com a Finlàndia, Holanda o
el Regne Unit, els alemanys comencen a estar també farts de nosaltres.
La
raó principal no és d'arguments polítics, sinó de la realitat
econòmica. Els alemanys no estan notant cap conseqüència significativa
d'aquesta crisi que a nosaltres ens angoixa. Malgrat que el creixement
va ser negatiu (-0,6%) a l'últim trimestre de 2012, el principal think tank
econòmic alemany, l'IFO, va publicar la setmana passada una enquesta
entre els 7.000 principals empresaris alemanys, i tots estan
contentíssims! Al gener, el consum de les famílies alemanyes va
augmentar un 3% respecte a l'any anterior. Els 100.000 treballadors
alemanys de Volkswagen cobraran una prima de 7.200 euros pels bons
resultats de l'any passat. Els funcionaris veuran com se'ls augmenta el
sou un 6,3% entre aquest any i el que ve... Com volem pretendre que els
alemanys entenguin la desesperació amb què els grecs voten per un partit
neonazi o els italians pel showman Beppe Grillo?
Els
alemanys –tant de dretes com d'esquerres– creuen que ara ens toca patir a
nosaltres les reformes estructurals que ells ja van fer fa 10 anys.
Vistos des de Berlín, als països llatins ens falta coratge polític.
Creuen que tenim unes elits governamentals poc responsables (en això no
els falta raó). Els alemanys conservadors pensen que a Irlanda, Espanya,
Xipre, Portugal i Grècia, el gir polític a la dreta a les darreres
eleccions respon al fet que, efectivament, aquests països necessiten
passar un procés dolorós d'ajustament, que al final serà benèfic. Els
alemanys socialdemòcrates coincideixen amb François Hollande que cal
potenciar les polítiques de creixement; però per això demanen que
millori la capacitat de consum dels alemanys. No hi ha gaires més
senyals de solidaritat amb la resta d'Europa per part de l'esquerra
alemanya: ni els eurobons, ni la devaluació de l'euro, ni l'excedent
comercial alemany estan sobre la taula. Ni ho estaran avui a
Brussel·les, ni al setembre a Berlín. I el resultat de la incomprensió
alemanya és que, cada cop, és més impopular entre els seus socis
europeus. Angela Merkel provoca urticària al sud del continent. Igual
com els portuguesos, grecs i espanyols són cada cop més mal vistos a
Alemanya. Vivint d'esquenes, trigarem més a sortir de la crisi. I potser
no arribarem a temps d'aturar el tsunami d'euroescepticisme popular que
està a punt de caure'ns al damunt i que pot rebentar qualsevol dic de
contenció que hàgim construït en els últims 50 anys. A les eleccions
federals de setembre serà gairebé impossible d'identificar-los, però a
les europees de maig de 2014 podrem mesurar de debò fins on arriben els
nous euroescèptics alemanys.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/627779-desquena-a-alemanya.html
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada