O no en sabem o no volem . Per Santiago Spot

Santiago Spot

Ha esclatat l’anomenat cas Bárcenas amb tota la seva virulència. És l’episodi que millor representa l’esperit mafiós que ha presidit la partitocràcia de l’Estat espanyol, filla d’un règim corrupte com ho era el franquisme. Els detalls recorden la saga cinematogràfica d'El Padrino però envernissat amb un grotesc estil “cañí”. Tot plegat, fan quedar com en Patufet els casos de corrupció que puguin existir a Catalunya. Els espanyols tot ho fan “a lo grande”. També el lladronici.

Ara resulta que el partit de la democràcia, la legalitat i la “Constitución” no és res més que una banda d’albanokosovars amb accent del barri de Salamanca de Madrid. Qui no recorda les seves proclames sobre la honestedat i la transparència? O les acusacions de malbaratament de cabals públics cap a les polítiques lingüístiques o culturals de Catalunya? Diuen que el que més els importa és “España”. Una manera de posar al dia el “Todo por la patria” que corona les entrades de les seves casernes militars, però ara substituint “la patria” per la cartera. Els Aznar, Rajoy, Cospedal, Camacho o Botella eren els que volien donar lliçons de moralitat, decència i rigor als catalans. Els que ens han volgut presentar com uns dilapidadors de cabals públics obsessionats amb les polítiques identitàries com diuen ells.

Aquest cas de corrupció a l’engròs ha deixat el partit del govern espanyol en estat catatònic. Fins i tot, els mitjans de comunicació que li són més afins ho presenten como una rapinya descarada. En definitiva, aquella gent que ha mostrat més bel·ligerància i més odi contra Catalunya es troba sota mínims, amb una credibilitat zero i una imatge de partit pirata. Mentre, quina resposta hem donat des de Catalunya?


Com sempre ens falla el sentit tàctic de la política. No sabem aprofitar les febleses de l’enemic i deixem passar les oportunitats per deixar-lo tocat. Així ens va. Només cal recordar quina va ser l’actitud de tota l’opinió pública espanyola respecte a les suposades contes suïsses dels Pujol o Mas. Van ser aprofitades per linxar tot allò que tingués alguna cosa a veure amb Catalunya i l’independentisme. Mentre, des d’aquí, i respecte al cas Bárcenas, tothom opta per la prudència i diu confiar en la justícia… espanyola. Com a màxim alguns demanen eleccions anticipades. Espanyoles, és clar. Una forma inconscient més de voler encara arreglar Espanya.

Estem deixant passar una altra vegada l’oportunitat de denunciar un estat podrit des de la monarquia fins a l’últim numero de la Guàrdia Civil. Una entitat política que només ha aportat a la història reis sonats, militars sàdics i polítics decadents, i ni una sola contribució al progrés de la democràcia. Allò que més hauria de frustrar-nos als catalans és no haver-nos encara deslliurat d’aquesta pestilència.

Som incapaços d’aprofitar la corrupció dels populars (i abans la dels socialistes) per mostrar l'Estat espanyol tal com és i poder avançar més cap a la independència. Possiblement és que no entenem que en un procés de secessió cal jugar fort. Sense manies, perquè ells no les tindran amb nosaltres. A veure si entenem d’una vegada per totes que en una batalla entre forces desiguals el més petit ha d’aprofitar totes les armes al seu abast. Aquesta és diu Bárcenas i l’estem desaprofitant.

http://www.naciodigital.cat/opinio/5394/no/sabem/no/volem