La guerra de les dues companyies pel pastís ATLL demostra l’error de privatitzar-la per tant sols 1.000 milions d’euros, el que està en joc són milions d’euros de benefici pels accionistes
Imaginem el conseller de torn reben les trucades de pressió de directius de les dues empreses, dels sindicats, dels bancs i de persones del seu entorn que, per un motiu o altre, són propers a Acciona o Agbar? La guerra entre les companyies per aconseguir un grandiós negoci demostra que l’error és privatitzar-ho per tant sols 1.000 milions d’euros, quan la clau de tot plegat és saber el que espera guanyar l’empresa que aconsegueixi la concessió per 50 anys. Ho ha calculat la Generalitat? Pel que sembla, la guerra a mort entre les dues companyies explica que en 50 anys els beneficis és poden multiplicar per quantitats inimaginables, milions d’euros a repartir entre els accionistes, un gran negoci que pagaran els usuaris i consumidors de l’aigua, un bé de primera necessitat.
El gran negoci de l’aigua
La guerra oberta entre Acciona i Agbar demostra que els 1.000 milions que la generalitat demana per la privatització de l’aigua és un veritable engany, arrel de tot el procés i veient els comportaments de les dues empreses és clar que el negoci dels propers 50 anys és molt elevat i tant Agbar com Acciona s’hi juguen molt, sobretot en uns moments en que han hagut de rebaixar els dividends repartits als seus accionistes, i malgrat que els beneficis de les dues empreses són molt elevats, mantenir aquest nivell cada cop és més complicat.
La guerra oberta entre Acciona i Agbar demostra que els 1.000 milions que la generalitat demana per la privatització de l’aigua és un veritable engany, arrel de tot el procés i veient els comportaments de les dues empreses és clar que el negoci dels propers 50 anys és molt elevat i tant Agbar com Acciona s’hi juguen molt, sobretot en uns moments en que han hagut de rebaixar els dividends repartits als seus accionistes, i malgrat que els beneficis de les dues empreses són molt elevats, mantenir aquest nivell cada cop és més complicat.
Si el nostre camí és l’estat propi, cal per quatre duros vendre aquest patrimoni col·lectiu?
Diuen que el distanciament entre Artur Mas i el Conseller Recoder comença per la privatització d’aigües Ter-Llobregat (ATLL), privatització volguda pel Conseller Mas Colell per tenir tresoreria a la que el Conseller Recoder hi era reticent. Les pressions rebudes per part d’interessos de les dues empreses i la certa solitud del conseller han acabar fent la resta. Vista la guerra oberta entre les dues empreses demostra que caldria replantejar la privatització, o es demanem més diners o no es privatitza ATLL. L’actual situació obre la porta a seguir amb la gestió pública de l’aigua.
Agbar controlada en un 75% per Suez Environnementi un 25% per La Caixa
Isidre Fainé president de La Caixa forma part del Consell d’Administració i Miquel Roca n’és el secretari, AGBAR és una empresa especialitzada en la gestió de l’aigua i la seva oferta comportava un augment encara més superior del preu de l’aigua que la que ha comportat l’adjudicació feta a ACCIONA.
ACCIONA presidida per José Manuel Entrecanales és una empresa més diversificada que ha tingut una caiguda dels seus beneficis degut a la crisi immobiliària
Cal destacar que entre els membres del seu consell d’administració hi ha Ferran Rodés -entre altres càrrecs, el principal accionista del diari ARA- i president del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible d ela Generalitat de Catalunya, i Sol Daurella (Sra. Coca Cola) emparentada amb la família Entrecanales, principal accionista de l’empresa que gestiona Coca Cola per a Espanya i Portugal, consellera del Banc de Sabadell, i Presidenta del Teatre Nacional de Catalunya, totes dues persones molt influents dins el poder econòmic i social a Catalunya.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada