La independència de Catalunya portaria a una clara millora de la solvència de la nostra economia que revertirà en una millora del benestar al nostre país
La catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona en un article a l’ARA d'auest dilluns esvaeix dubtes i aporta arguments que mostren que la Generalitat seria completament solvent si Catalunya esdevingués un estat. Segons la catedràtica el guany fiscal de la independència –els més de 16.000 milions d'euros de l’espoli fiscal de l’estat espanyol a Catalunya-, tindria un efecte multiplicador sobre l'economia catalana, que es podria dedicar a “incrementar la despesa social o a rebaixar els impostos, cosa que augmentaria el consum i la inversió, i generaria un efecte positiu sobre l'economia. S'incrementaria la seva capacitat productiva i es crearien llocs de treball”. Adéu Espanya vol dir adéu a l’espoli social i a les retallades.
El nou estat Català, un dels països més competitius del món
Bosch recorda que Catalunya és una economia relativament ben posicionada dins la UE, i que el seu nivell de PIB per càpita se situa un 20% per sobre de la mitjana de la UE-27, també recalca que està demostrat que la dimensió d'un país té poca influència en el seu creixement econòmic, perquè la globalització i els acords de lliure comerç permeten que països petits com Catalunya poden vendre a mercats exteriors amb la mateixa facilitat amb què països grans venen en el seu mercat interior. Bosch afirma que “una Catalunya estat tindrà un grau d'obertura de la seva economia semblant a la de Suècia i Dinamarca, on les exportacions representen aproximadament el 52% del seu PIB.”.
El deute resultant de la independència d’Espanya totalment assumible i molt més baix que el de la majoria de països europeus.
Bosch ha calculat que el percentatge d’endeutament de la Generalitat un cop feta la liquidació amb l’estat espanyol estaria al voltant del 40% del PIB, “un ràting totalment assumible i molt més baix que el de la majoria de països europeus” afirma Bosch. Per l’experta, Catalunya heretarà part del deute públic espanyol, però també rebrà part dels seus actius, i tot i que s’apliqui el mètode de càlcul més perjudicial per Catalunya, l’endeutament heretat seria del 59% del seu PIB, en valors del 2011, percentatge al que s’hi ha de restar uns actius mobiliaris per valor d'un 38% del PIB i per tant el resultat de l’endeutament net heretat serà d'un 21% del PIB, que sumat al’endeutament actual de la Generalitat dóna el 40% del PIB abans mencionat, i tot això sense tenir en compte l'estoc de capital públic localitzat a Catalunya, per un valor pròxim al 38% del seu PIB.
El nou estat català enfortirà la seva solvència econòmica
La catedràtica fa referència als càlculs del Cercle Català de Negocis sobrer el ràting creditici d'un futur estat català, que situen Catalunya en una qualificació similar a altres països europeus relativament petits, com són Noruega, Suïssa, Holanda, Àustria, Suècia, Dinamarca, Bèlgica i Finlàndia, que paguen un tipus d'interès mitjà de tan sols un 2,44%. Segons Bosch, ara “un dels problemes financers més greus que té la Generalitat és la incapacitat d'obtenir finançament en els mercats habituals” que l’aboca a haver de demanar diners al Fons de Liquiditat Autonòmica creat per l'estat espanyol. La causa cal buscar-la en un sistema de finançament de la Generalitat que no proporciona la solvència necessària i, també en la situació de l'economia espanyola.
Bosch recorda que Catalunya és una economia relativament ben posicionada dins la UE, i que el seu nivell de PIB per càpita se situa un 20% per sobre de la mitjana de la UE-27, també recalca que està demostrat que la dimensió d'un país té poca influència en el seu creixement econòmic, perquè la globalització i els acords de lliure comerç permeten que països petits com Catalunya poden vendre a mercats exteriors amb la mateixa facilitat amb què països grans venen en el seu mercat interior. Bosch afirma que “una Catalunya estat tindrà un grau d'obertura de la seva economia semblant a la de Suècia i Dinamarca, on les exportacions representen aproximadament el 52% del seu PIB.”.
El deute resultant de la independència d’Espanya totalment assumible i molt més baix que el de la majoria de països europeus.
Bosch ha calculat que el percentatge d’endeutament de la Generalitat un cop feta la liquidació amb l’estat espanyol estaria al voltant del 40% del PIB, “un ràting totalment assumible i molt més baix que el de la majoria de països europeus” afirma Bosch. Per l’experta, Catalunya heretarà part del deute públic espanyol, però també rebrà part dels seus actius, i tot i que s’apliqui el mètode de càlcul més perjudicial per Catalunya, l’endeutament heretat seria del 59% del seu PIB, en valors del 2011, percentatge al que s’hi ha de restar uns actius mobiliaris per valor d'un 38% del PIB i per tant el resultat de l’endeutament net heretat serà d'un 21% del PIB, que sumat al’endeutament actual de la Generalitat dóna el 40% del PIB abans mencionat, i tot això sense tenir en compte l'estoc de capital públic localitzat a Catalunya, per un valor pròxim al 38% del seu PIB.
El nou estat català enfortirà la seva solvència econòmica
La catedràtica fa referència als càlculs del Cercle Català de Negocis sobrer el ràting creditici d'un futur estat català, que situen Catalunya en una qualificació similar a altres països europeus relativament petits, com són Noruega, Suïssa, Holanda, Àustria, Suècia, Dinamarca, Bèlgica i Finlàndia, que paguen un tipus d'interès mitjà de tan sols un 2,44%. Segons Bosch, ara “un dels problemes financers més greus que té la Generalitat és la incapacitat d'obtenir finançament en els mercats habituals” que l’aboca a haver de demanar diners al Fons de Liquiditat Autonòmica creat per l'estat espanyol. La causa cal buscar-la en un sistema de finançament de la Generalitat que no proporciona la solvència necessària i, també en la situació de l'economia espanyola.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada