Una monarquia contra el dret a decidir

Vénen temps decisius i cal prendre partit. Això implica desbrossar les paraules, els conceptes. Saber –i denunciar– que en el nou escenari que obrim no hi ha actors neutrals. Tothom, ara més que mai, haurà de jugar un rol en el procés cap a l'Estat propi. La monarquia espanyola també i que ningú ho dubti: properament s'activarà per tal de frenar-lo.
Madrid � Aquestes últimes setmanes som testimonis dels esforços de la casa reial per regenerar la desacreditada figura de Joan Carles I, després d'un any en què s'han posat al descobert totes les vergonyes de la monarquia més ineficient i cara d'Europa.

El rei espanyol procura ara passar a la Història amb la simpatia dels seus súbdits abans de passar el relleu al seu fill Felip. Cap gest (ni el missatge de Nadal més casual, ni l'entrevista-massatge a TVE) és gratuït: formen part de l'estratègia governamental espanyola per recuperar l'adhesió dels espanyols cap al monarca, per tal de reforçar la corona de cara a la batalla que ara comença i que culminarà amb el referèndum del 2014.

 La monarquia actua als dictats d'uns partits que han activat l'ofensiva per silenciar un poble en marxa"

 A Madrid, PP i PSOE estan decidits a parar els peus als catalans, bo i negant-nos el dret a decidir reconegut internacionalment. I saben que, per liderar aquesta ofensiva, necessiten tenir al davant –i prestigiada– la màxima figura institucional del seu país i el màxim responsable de l'exèrcit espanyol. Per això, uns i altres intenten blindar el Borbó (només cal veure la patètica manca de crítica dels socialistes al seu rei). La nostra feina, la de la majoria social catalana, és recordar arreu que Joan Carles és l'hereu polític directe del dictador Franco. Un home, doncs, incapacitat per a donar cap lliçó de democràcia.

No obstant, no serà el vell monarca qui comandarà els aparells de l'Estat per aturar la voluntat sobirana del poble català. Serà Felip, el seu hereu. La Zarzuela procura mantenir-lo al marge dels escàndols que esquitxen de ple la família reial i intenta vendre'n una imatge plàcida, amable, allunyada de les complicitats del seu llinatge amb l'antic règim, amb els atacs més greus que ha patit Catalunya al llarg de la seva història.

 La feina de la majoria social catalana és recordar que Joan Carles és l'hereu polític directe del dictador Franco"

 Hi haurà a casa nostra qui provarà ara de ser complaent amb el Príncep, assegurant que pertany a una nova generació i que pot ser sensible cap a les demandes del país. Hi haurà qui, mesell, encara voldrà convèncer-lo de la necessitat que els catalans celebrin un referèndum. Però Felip de Borbó seguirà els passos del seu pare, l'home que després de la manifestació de l'Onze de Setembre va titllar el sobiranisme de "quimera".

Ni Joan Carles ni Felip tenen res a veure amb la manera de fer dels seus homòlegs al Regne Unit. A Madrid, actuen només als dictats d'uns partits que han activat l'ofensiva per silenciar un poble en marxa.

http://www.tribuna.cat/cronica/madrid/una-monarquia-contra-el-dret-a-decidir-04-01-2013.html