Soraya i els trenta "nans": creuen que som imbècils?

Catalunya pateix l'opressió d'un nacionalisme espanyol que, dia a dia, demostra la seva decadència i impotència, essent incapaç d'assolir la responsabilitat de les seves estratègies i accions, veient com, cada cop més, els seus mitjans de comunicació ─diaris i canals de TV─  subvencionats no sols destil·len un nacionalisme espanyol del segle XIX sinó que es dediquen, també, a empastifar Catalunya, els seus polítics, les seves institucions i a atacar frontalment les seves llengua i cultura.

Si fóssim un Estat fort, amb confiança pròpia, ells donarien la cara i no organitzarien pas el festival que han protagonitzat aquests darrers dies, en el qual el ministeri de l'Interior de l'Estat nega qualsevol implicació en aquestes campanyes i la policia espanyola es treu les puces de sobre, negant també la seva participació.


Evidentment el CNI, els serevis d'intel·ligència de l'Estat, han quedat muts i els seus sectors més responsables i que responen a una estratègia més europea i vinculada a l'OTAN estan preocupats per la deriva d'un conte de fades que han explicat sectors de la intel·ligència, la política i la diplomàcia de Madrid. Aquests parlen d'una fada, anomenada Soraya, i parlen també d'un equip de trenta "nans", suposats membres de la policia espanyola i dels serveis dintel·ligència, els quals, actuant amb carta blanca i total impunitat, han estat els encarregats de desarticular en primer lloc la transició nacional del President Artur Mas i en segon lloc l'evolució de Bildu a Euskadi.

L'Estat, conscient que avui, en ple segle XXI a la Unió Europea no es pot usar la força en contra la voluntat dels pobles, sap que la darrera de les armes que els resta és la intel·ligència, la contrainformació i la creació d'una gran quinta columna a Catalunya que destrueixi la cohesió social de la societat catalana. L'ofensiva de Soraya i els seus nans es troba en ple desenvolupament, en la seva primera fase, la qual consisteix en la destrucció de l'aparell polític i les persones de l'entorn del President Artur Mas. Aquesta fase també comporta una forta ofensiva en contra d'allò que ells consideren una traïció: la transformació al sobiranisme de Jordi Pujol, el qual els hi ha desbaratat unes generacions conformistes amb el projecte espanyol.

A través de sobres tancats amb abstractes de comptes corrents a bancs internacionals que s'envien de manera anònima, s'acolloneix l'entorn empresarial de CiU"

 L'atac, doncs, és fortíssim i es concentra, pel moment, en CDC, en el seu fundador i en Oriol Pujol, l'anomenat hereu de Jordi Pujol. També, però, l'Estat ha iniciat amenaces i extorsions sobre els sectors econòmics i financers del pujolisme, a través d'inspeccions d'hisenda i amb sobres tancats amb abstractes de comptes corrents a bancs internacionals que s'envien de manera anònima per a acollonir l'entorn empresarial de CiU.

També hi ha una  darrera ofensiva en preparació. Si Josep Antoni Duran i Lleida i Josep Sánchez-Llibre no frenen la suposada deriva sobiranista del President Mas l'Estat i les seves clavegueres començaran a fer caure informes i dossiers sobre l'entorn d'UDC ─i possiblement també dels dirigents del partit. Pel que fa a ERC, els resultats de les ofensives han estat molt pobres tot i els intents d'infiltració per part de la intel·ligència de l'Estat. Una gran part dels dirigents republicans, però, es troben monitoritzats esperant qualsevol relliscada.

Però allà on centren tot l'interès, avui, els "nans" de Soraya és en la destrucció de la cohesió social del poble de Catalunya, provant de trencar-lo a través de la llengua, dels orígens i, si és precís, a través de la qüestió racial amb la població immigrada, reforçant d'aquesta manera tots els elements d'espanyolitat i cohesió nacional espanyola, creant alhora noves plataformes suposadament unitàries i associacions per a defensar la unitat espanyola, etc.

 La transició nacional de Mas ha d'ésser aquell exemple que tant va impressionar l'ambaixador dels Estats Units a Espanya per la seva "pau civil" i "ordre democràtic""

 Un altre element important en l'ofensiva espanyola, encara en vies de desenvolupament, és ensenyar el múscul i el "paquet" dels cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya amb múltiples operacions policials d'imatge, d'informació i d'intel·ligència, per tal que la ciutadania pugui comprovar la força i la visibilitat de l'Estat a Catalunya.

Un darrer aspecte de l'ofensiva, el qual encara no ha gaudit de la llum verda de l'Estat, és desenvolupar en diferents indrets de Catalunya unes maniobres militars amb la participació d'unitats especials (paracaigudistes, legionaris i unitats de carros de combat) que intentarien dissimular, dins d'algun operatiu, el seu objectiu real d'atemorir el poble de Catalunya: ho farien passar com unes maniobres en el marc de la defensa europea i de l'OTAN.

Per a vèncer aquesta ofensiva de Soraya i els trenta "nans", el poble de Catalunya, les seves institucions, la seva classe política i la societat civil no s'han d'atemorir: han d'internacionalitzar al màxim el conflicte Catalunya-Espanya i han de demostrar tots plegats gran fermesa. A tot el país de Catalunya s'ha de mantenir l'ordre democràtic, cap violència: la transició nacional proposada per Mas ha d'ésser aquell exemple que tant va impressionar l'ambaixador dels Estats Units a Espanya per la seva "pau civil" i "ordre democràtic".

Res podrà impedir el dret a decidir dels catalans si aquests es mantenen forts, mobilitzats i ferms en la seva decisió d'ésser un Estat liure a Europa.

http://www.tribuna.cat/cronica/collectiu-joan-creixell/soraya-i-els-trenta-nans-creuen-que-som-imbecils-24-12-2012.html