Montserrat Carulla, Gaudí d'Honor 2013
L'actriu és la primera dona en rebre aquesta distinció després de cinc edicions dels Premis Gaudí
Montserrat Carulla serà distingida amb el Gaudí d'Honor en la
propera cerimònia de lliurament dels premis del cinema català, el 3 de
febrer al Barcelona Teatre Musical (BTM). L'Acadèmia del Cinema Català
ha volgut reconèixer així "la seva extensa i prolífica carrera dedicada a
la interpretació i el seu compromís amb la professió i la societat".
Reconeixent que la seva trajectòria és "fonamentalment teatral",
l'Acadèmia destaca que l'actriu ha treballat al costat de grans
directors de cinema, com Vicente Aranda, Mario Camus o Ventura Pons.
Carulla ja ha manifestat la "immensa il·lusió" davant d'un premi atorgat
pels companys de professió i ha lamçentat no haver tingut més
oportunitats al cinema.
"M'estimo especialment aquest Gaudí d'Honor, tot i que crec que molta
gent s'ho mereixeria més que jo", ha expressat Montserrat Carulla,
lamentant també no haver gaudit de més oportunitats al cinema, per ella
"una assignatura pendent".
Montserrat Carulla, qui ja era Membre d'Honor de la institució, esdevé així la primera dona en rebre la màxima distinció del cinema català, acompanyant en la categoria honorífica d'aquests premis Josep Maria Forn (2009), amb qui l'actriu rodaria 'Companys, procés a Catalunya', Jaime Camino (2010), Jordi Dauder (2011) i Pere Portabella (2012).
L'actriu catalana, que ja fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu (1992), la Creu
de Sant Jordi (1995), la Medalla d'Or al Mèrit Artístic (1999) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2008), suma enguany al palmarès el reconeixement de l'Acadèmia. El diumenge 3 de febrer de 2013 a la cerimònia de lliurament dels V Premis Gaudí els seus companys de professió li retran un homenatge conjunt, recordant les més de cinc dècades que aquesta estimada actriu porta als escenaris i a la gran pantalla.
Gràcies al conveni de col·laboració entre l'Acadèmia del Cinema Català i la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, ambdues institucions també convoquen actes d'homenatge als respectius premiats d'Honor. D'aquesta manera, Montserrat Carulla participarà aquesta primavera en una taula rodona a la seu de l'Academia espanyola a Madrid, coincidint amb la projecció d'una de les seves pel·lícules, i l'Acadèmia del Cinema Català farà l'equivalent amb Concha Velasco, Goya d'Honor d'enguany, amb una projecció a la Filmoteca de Catalunya.
Montserrat Carulla al cinema
Des que el 1951 debutés a la gran pantalla amb 'Surcos', de José Antonio Nieves Conde,
Carulla ha treballat al costat de grans directors de cinema. Aquest títol, considerat per la
crítica una de les millors pel·lícules de la història del cinema espanyol i referent del
neorrealisme, és recordat per l'actriu com "un gol que li van marcar al franquisme".
Després arribaria Vida de familia (1963), primer i últim llargmetratge de Josep Lluís Font, una mirada crítica i desencisada a la burgesia de Barcelona, feta en un moment en què la producció cinematogràfica catalana trobava impediments i recels per expressar-se sobre la realitat social. Montserrat Carulla interpretava aquí una jove ambiciosa que s'enfrontava a la rigidesa de la família pel control del patrimoni.
Ja en plena transició, Montserrat Carulla va participar en un títol pioner en el tractament
explícit de la transexualitat: 'Cambio de sexo' (1977), de Vicente Aranda. Poc després l'actriurodaria 'Companys, procés a Catalunya' (1979), de Josep Maria Forn, crònica de l'últim any i mig de la vida del president de la Generalitat de Catalunya i un dels primers exemples del cinema històric català. En un altre registre rodaria El vicari d'Olot (1982), de Ventura Pons, una pel·lícula fresca i descarada sobre el dret a la diferència sexual.
Amb 'Tu nombre envenena mis sueños' (1996), de Pilar Miró, Montserrat Carulla tornaria al cinema després d'anys sense feina a la gran pantalla. Poc després arribarien dues adaptacions literàries: 'El pianista' (1998), debut de Mario Gas en el llargmetratge a partir de la novel·la de Manuel Vázquez Montalbán, i 'La ciutat dels prodigis' (1999), d'Eduardo Mendoza, una reconstrucció de la Barcelona cosmopolita de l'Exposició Universal de 1888, portada al cinema per Mario Camus.
La darrera aparició de Montserrat Carulla a la gran pantalla va ser a 'El orfanato' (2007),
opera prima de Juan Antonio Bayona. De la seva inquietant encarnació del personatge de Benigna Escobedo, la dolenta d'aquesta història, Carulla conserva un excel·lent record: "em va permetre treballar amb un gran equip de professionals i d'una gran qualitat humana".
L'actriu també ha fet doblatge al català i al castellà i ha treballat en nombroses sèries de
televisió, com Secrets de família, Dones d'aigua, El cor de la ciutat o Hospital Central.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada