dijous, 28 de febrer de 2013

Els orígens de Colom: Els germans Pinzón o els germans Pinçon?




La història oficial sempre ens ha parlat d’uns germans Pinzón, els tres membres d’aquesta família que va acompanyar Colom en el seu primer viatge que va portar al descobriment d’Amèrica. Eren d’una família de  navegants de destacat prestigi de Palos de la Frontera (Huelva). La seva participació en l’empresa va ser crucial, perquè ningú havia estat disposat a enrolar-se amb Colom fins que el més gran dels germans, Martín Alonso Pinzón, va donar el seu suport a l’empresa. Martín Alonso i Vicente Yáñez, capitans de les caravel·les La Pinta i La Niña, respectivament, són els germans més coneguts, però hi havia un tercer germà, no tan conegut, que anava a bord de La Pinta com a contramestre: Francisco Martín. Malgrat tot, darrerament han sorgit altres teories sobre l’origen real d’aquest germans que van tenir un paper destacat en aquest esdeveniment de la història. En aquest article us en farem una petita introducció.


Els Pinçon catalans
A Catalunya hi trobem uns Ianyes o Anes Pinçon que eren nobles portuguesos i parents del rei Pere el Conestable de Portugal, instal·lats a Catalunya el 1464, concretament a l’Empordà. Participen a la guerra civil catalana al mateix bàndol dels Colom barcelonins. A més de tresorers i armers reials, són capitans de Palau Ça Verdera, Hostalric, La Bisbal i de tot el Comtat d’Empúries.
D’altra banda,  hi ha un seguit de fets que no poden passar-se per alt: el Procurador Reial i Ambaixador fidel de la Generalitat a la Cort de Roma d’aquella època era un tal Alfons Anes Pinçon. Dóna la casualitat que el Lloctinent de la Tresoreria Reial de la Generalitat d’aquella època era un tal Ferran Anes Pinçon. I, finalment, en l’alçament de la Generalitat contra Joan II d’Aragó hom hi pot trobar documentat el nom d’un tal cavaller Vicens Anes Pinçon de la vila de Pals de l’Empordà.
Aquesta tesi es basa en documentació trobada, entre d’altres llocs, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Per exemple, una carta datada de l’any 1479 i escrita pels Consellers de Barcelona a Ferran el Catòlic, aleshores rei de Castella i hereu de la Corona d’Aragó, en la qual l’informen d’un robatori al port de Barcelona per part d’un tal Vicens Anes Pinçon, de la vila de Pals. Un segon document mostra un robatori a un vaixell balener eivissenc, fet pel qual els germans Pinçon van anar a judici.


El text que podem llegir a la carta és el següent:
“Al potentíssimo y vituosíssimo lo senyor Rey de Castella, de León, de Sicilia, de Portogal e Primogènit d’Aragó. Potentíssimo e virtuosíssimo Senyor: en la plage de aquesta vostra ciutat són arribades tres calaveras armades; de la una diu ésser senyor Ferran d’Aries Sayavedra, de la altre Pero Vascas de Sayavedra e de la terça Gonsalbo de Struyaga, e los patrons se dien Diego de Mora, de Civilla, Joan Rodrigues Storiano, de Civilla, e Vicens Anes Pinson, de la vila de Pals. E per quant dits senyors e patrons són vassalls e súbdits de la Serenitat Vostra, en aquesta vostra ciutat e encara en tots los lochs de la costa de aquest vostre Principat són stats avituallats e tractats com a jermans….. ……han robades quantas fustes han trobades,………potant-se’n violentment lurs robes e mercaderies, e signantment, trobant als Alfachs un balener d’en Galceran Andreu, per força li han levades e robades vint sachas de lanes e una bala de flassades qui sus dit balener eren carregades del honorable En Mateu Capell, mecader d’aquesta vostra ciutat, home molt virtuós…….. De la sereníssima Senyoria Vostra humils servidors, los conselles de Barchinona”.
Els Pinzón andalusos
Els Pinzón andalusos foren una invenció dels fiscals reials per guanyar els plets contra la família Colom. Bartolomé de las Casas -frare, teòleg i cronista del Regne de Castella- explica que quan Diego Colón, successor de Cristòfol Colom, va posar el plet, el fiscal per defensar la causa de la corona va presentar testimonis falsos “harto émulos” per provar que Martín Alonso havia donat diners a Colón pel viatge. Amb aquesta excusa els fiscals pretenien treure-li l’exclusivitat de la descoberta a Colom. Per si no fos prou, es van inventar uns Pinzón andalusos pirates i xoriços. D’aquesta manera asseguraven que, de guanyar els plets, els Pinzón falsos no reclamarien la seva part de l’or de les Índies.
Mentre els Pinzón andalusos són presentats com a pobres pescadors i pirates, Las Casas ens parla d’uns Pinzón rics i qualifica a Martín Alonso com el més ric i honrat, tot el contrari dels Pinzón andalusos pobres i pirates que de existir no són els que van anar amb Colom a América.
El que és una prova evident és l’arribada al Nou Món: Las Casas ens explica a La Història de les Índies el moment en què Colom desembarca a terra:
“12 de octubre,salió en su batel armado y con sus armas, y la más de la gente que en él cupo;mandó también que lo mismo hiciesen y saliesen los capitanes Martín Alonso y Vicente Yáñez. Sacó el Almirante la bandera real, y los dos capitanes sendas banderas de la cruz verde, que el Almirante llevaba en todos los navios por seña y divisa, con una F, que significa el Rey D. Fernando, y una Y, por la Reina Doña Ysabel, y encima de cada letra su corona, una de un cabo de la cruz, y otra del otro.”
Martín Alonso i Vicent Yáñez o Anes porten les seves banderes de la creu verda, o creu de l’Ordre portuguesa d’Avis, molt coherent tractant-se d’uns Pinçón portuguesos, però no tan lògic en el cas d’uns andalusos.
Però el que estava en joc eren molts diners, el 10% de l’or que venia d’Amèrica, i els fiscals no podien estar de braços plegats i per això van falsejar tot tipus de documents. Els historiadors catalans sospiten que molts documents que ara es troben a Andalusia foren robats de Pals, manipulats i reescrits per demostrar que els Pinçón eren andalusos. Curiosament, a Pals hi manca tota la documentació del segle XV.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada