La història oficial sempre ens ha parlat
d’uns germans Pinzón, els tres membres d’aquesta família que va
acompanyar Colom en el seu primer viatge que va portar al descobriment
d’Amèrica. Eren d’una família de navegants de destacat prestigi de
Palos de la Frontera (Huelva). La seva participació en l’empresa va ser
crucial, perquè ningú havia estat disposat a enrolar-se amb Colom fins
que el més gran dels germans, Martín Alonso Pinzón, va donar el seu suport a l’empresa. Martín Alonso i Vicente Yáñez,
capitans de les caravel·les La Pinta i La Niña, respectivament, són els
germans més coneguts, però hi havia un tercer germà, no tan conegut,
que anava a bord de La Pinta com a contramestre: Francisco Martín. Malgrat
tot, darrerament han sorgit altres teories sobre l’origen real d’aquest
germans que van tenir un paper destacat en aquest esdeveniment de la
història. En aquest article us en farem una petita introducció.
Els Pinçon catalans
A Catalunya hi trobem uns Ianyes o Anes Pinçon
que eren nobles portuguesos i parents del rei Pere el Conestable de
Portugal, instal·lats a Catalunya el 1464, concretament a l’Empordà.
Participen a la guerra civil catalana al mateix bàndol dels Colom
barcelonins. A més de tresorers i armers reials, són capitans de Palau
Ça Verdera, Hostalric, La Bisbal i de tot el Comtat d’Empúries.
D’altra banda, hi ha un seguit de fets
que no poden passar-se per alt: el Procurador Reial i Ambaixador fidel
de la Generalitat a la Cort de Roma d’aquella època era un tal Alfons
Anes Pinçon. Dóna la casualitat que el Lloctinent de la Tresoreria Reial
de la Generalitat d’aquella època era un tal Ferran Anes Pinçon. I,
finalment, en l’alçament de la Generalitat contra Joan II d’Aragó hom hi
pot trobar documentat el nom d’un tal cavaller Vicens Anes Pinçon de la
vila de Pals de l’Empordà.
Aquesta tesi es basa en documentació
trobada, entre d’altres llocs, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Per
exemple, una carta datada de l’any 1479 i escrita pels Consellers de
Barcelona a Ferran el Catòlic, aleshores rei de Castella i hereu de la
Corona d’Aragó, en la qual l’informen d’un robatori al port de Barcelona
per part d’un tal Vicens Anes Pinçon, de la vila de Pals. Un segon
document mostra un robatori a un vaixell balener eivissenc, fet pel qual
els germans Pinçon van anar a judici.
El text que podem llegir a la carta és el següent:
“Al potentíssimo y vituosíssimo lo
senyor Rey de Castella, de León, de Sicilia, de Portogal e Primogènit
d’Aragó. Potentíssimo e virtuosíssimo Senyor: en la plage de aquesta
vostra ciutat són arribades tres calaveras armades; de la una diu ésser
senyor Ferran d’Aries Sayavedra, de la altre Pero Vascas de Sayavedra e
de la terça Gonsalbo de Struyaga, e los patrons se dien Diego de Mora,
de Civilla, Joan Rodrigues Storiano, de Civilla, e Vicens Anes Pinson, de la vila de Pals.
E per quant dits senyors e patrons són vassalls e súbdits de la
Serenitat Vostra, en aquesta vostra ciutat e encara en tots los lochs de
la costa de aquest vostre Principat són stats avituallats e tractats
com a jermans….. ……han robades quantas fustes han
trobades,………potant-se’n violentment lurs robes e mercaderies, e
signantment, trobant als Alfachs un balener d’en Galceran Andreu, per
força li han levades e robades vint sachas de lanes e una bala de
flassades qui sus dit balener eren carregades del honorable En Mateu
Capell, mecader d’aquesta vostra ciutat, home molt virtuós…….. De la
sereníssima Senyoria Vostra humils servidors, los conselles de
Barchinona”.
Els Pinzón andalusos
Els Pinzón andalusos foren una invenció
dels fiscals reials per guanyar els plets contra la família Colom.
Bartolomé de las Casas -frare, teòleg i cronista del Regne de Castella-
explica que quan Diego Colón, successor de Cristòfol Colom, va posar el
plet, el fiscal per defensar la causa de la corona va presentar
testimonis falsos “harto émulos” per provar que Martín Alonso havia
donat diners a Colón pel viatge. Amb aquesta excusa els fiscals
pretenien treure-li l’exclusivitat de la descoberta a Colom. Per si no
fos prou, es van inventar uns Pinzón andalusos pirates i xoriços.
D’aquesta manera asseguraven que, de guanyar els plets, els Pinzón
falsos no reclamarien la seva part de l’or de les Índies.
Mentre els Pinzón andalusos són
presentats com a pobres pescadors i pirates, Las Casas ens parla d’uns
Pinzón rics i qualifica a Martín Alonso com el més ric i honrat, tot el
contrari dels Pinzón andalusos pobres i pirates que de existir no són
els que van anar amb Colom a América.
El que és una prova evident és l’arribada al Nou Món: Las Casas ens explica a La Història de les Índies el moment en què Colom desembarca a terra:
“12 de octubre,salió en su batel
armado y con sus armas, y la más de la gente que en él cupo;mandó
también que lo mismo hiciesen y saliesen los capitanes Martín Alonso y
Vicente Yáñez. Sacó el Almirante la bandera real, y los dos capitanes
sendas banderas de la cruz verde, que el Almirante llevaba en todos los navios por seña y divisa,
con una F, que significa el Rey D. Fernando, y una Y, por la Reina Doña
Ysabel, y encima de cada letra su corona, una de un cabo de la cruz, y
otra del otro.”
Martín Alonso i Vicent Yáñez o Anes
porten les seves banderes de la creu verda, o creu de l’Ordre portuguesa
d’Avis, molt coherent tractant-se d’uns Pinçón portuguesos, però no
tan lògic en el cas d’uns andalusos.
Però el que estava en joc eren molts
diners, el 10% de l’or que venia d’Amèrica, i els fiscals no podien
estar de braços plegats i per això van falsejar tot tipus de documents.
Els historiadors catalans sospiten que molts documents que ara es troben
a Andalusia foren robats de Pals, manipulats i reescrits per demostrar
que els Pinçón eren andalusos. Curiosament, a Pals hi manca tota la
documentació del segle XV.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada