Els documents de la complexa negociació
Mas i Junqueras no van arribar durant la reunió d'ahir a cap acord que garanteixi la governabilitat del país els propers 4 anys
Tot i la reunió
de més de 4 hores ahir entre el president de la Generalitat en
funcions, Artur Mas, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, els dos partits
encara no han arribat a un acord que garanteixi la governabilitat del
país els propers 4 anys.
El diari ‘La Vanguardia’ publica avui els documents que estan dificultant l’acord, i que reproduïm a continuació.
PRIORITATS: Un programa de govern de 56 punts
Convocatòria d'una consulta:
1. Acord entre CiU i ERC sobre la transició nacional i el procés de consulta.
2. Desplegar l'administració tributària catalana a partir de l'exercici pressupostari 2013.
3. Impulsar la creació del Banc de Catalunya a partir de l'ICF.
4. Dissenyar i preparar l'administració de la Seguretat Social catalana i de la Tresoreria de la Seguretat Social de Catalunya (pensions i atur).
5. Articular el pla de transitorietat jurídica i mecanismes per assumir les plenes funcions de l'administració de justícia (òrgans de govern, fiscalia general, darrera instància judicial, notariat i registres públics).
6. Tramitar la llei de la Policia de Catalunya, reformant el cos dels Mossos d'Esquadra i incloent les competències que ara no assumeix.
7. Un pla per assumir la gestió, transport i distribució de l'energia i la gestió de l'aigua.
8. Estructurar els ens de gestió de les principals infraestructures logístiques que són competència de l'Estat a Catalunya (aeroports, ports, ferrocarril ...).
9. Modificar la legislació vigent per incloure instruments d'administració electoral per tal d'assegurar la correcta celebració de la consulta.
10. Aprovar la llei dels governs locals, la llei de finançament local i la llei d'Aran.
11. Aprovar un model propi d'organització territorial (municipis, comarques i vegueries).
12. Impulsar la llei de la funció pública de Catalunya.
Mesures per abordar la recuperació econòmica:
13. Tramitar la llei de simplificació de l'activitat econòmica i la finestreta única empresarial.
14. Aprovar llei de suport al treball autònom i l'emprenedoria.
15. Agilitzar la tramitació municipal mitjançant una llei òmnibus local es simplificació.
16. Impulsar la llei de contractes del sector públic.
17. Desplegar mesures de suport a la indústria.
18. Impulsar la llei d'ocupació de Catalunya i del SOC.
19. Prioritzar l'ajuda i el suport a la internacionalització ia l'exportació de les empreses.
20. Aprovar la llei reguladora de l'activitat de comerç, serveis i fires.
21. Elaborar i implantar un pla de suport a la creació de les cooperatives de treball.
22. Seguir desplegant el Pla Estratègic Nacional de Suport a l'Agricultura i l'Alimentació.
23. Aprovar la llei de la formació professional.
24. Reforçar i racionalitzar la xarxa de delegacions perquè integrin tots els organismes de representació exterior.
25. Crear un observatori de la xarxa viària de Catalunya.
26. Consolidar el sistema de descomptes a comportaments eficients dels usuaris de la xarxa d'autopistes, com també corregir la situació de greuge històric amb la resta de l'Estat sobre peatges.
27. Davant de la dramàtica caiguda d'ingressos impositius que han patit totes les administracions públiques com a conseqüència de la greu crisi econòmica, i més enllà dels ajustos de despesa que cal aplicar, s'ha de distribuir de manera equitativa la càrrega fiscal.
-Modificar impost de successions per recuperar rendiments dels trams més alts de patrimoni.
-Modificar impost de patrimoni rebaixant el mínim exempt i amb recàrrec a les grans fortunes.
-Actualitzar impost sobre grans establiments comercials.
-Actualitzar impost de transmissions patrimonials.
-Crear un nou impost sobre les centrals nuclears.
-Implantar la eurovinyeta.
-Crear un impost sobre les begudes de refresc amb sucres afegits.
-Crear un impost sobre els habitatges buits.
-Desplegar una nova fiscalitat ambiental.
-Modificar l'euro per recepta.
-Implantar taxes judicials a les execucions hipotecàries, les subhastes i els desnonaments.
-Crear un impost bancari sobre el risc sistèmic financer.
28. Donar suport a la proposta d'eliminació de l'exempció del pagament de l'IBI en els concessionaris d'autopistes que transiten per Catalunya.
29. Elaborar un pla de lluita contra el frau fiscal.
Mesures per garantir i enfortir la cohesió social i els serveis públics:
30. Elaborar un contracte programa que vinculi la futura recuperació dels ingressos globals de la Generalitat a la millora de la gestió de la despesa i la inversió pública, destinats a impulsar el creixement i polítiques socials més justes.
31. Impulsar legislació catalana per millorar la regulació dels productes financers.
32. Potenciar un fons i un servei de rescat de famílies, mediació entre entitats financeres i famílies en els processos de desnonaments.
33. Treballar per assegurar la continuïtat dels centres especials de treball i inserció laboral de persones discapacitades en risc per les retallades a les polítiques actives d'ocupació per part de l'Estat.
34. Impulsar una llei de reforma de la renda mínima d'inserció.
35. Defensar el sistema educatiu català i de la immersió lingüística.
36. Garantir l'estabilitat de les entitats del tercer sector social.
37. Garantir que tota la ciutadania tingui dret i accés a l'assistència sanitària pública.
38. Impulsar un pacte nacional contra la pobresa.
39. Tramitar una llei catalana de promoció de l'autonomia personal.
40. Abordar mesures correctores i consensos que garanteixin el bon funcionament del sistema educatiu.
41. Abordar reformes estructurals en el sistema de salut.
42. Establir i consensuar mesures d'estalvi i racionalització en l'àmbit de la funció pública.
43. Afrontar una reforma en profunditat del sistema de governança de les universitats.
44. Mantenir la competitivitat dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Per a una administració i una democràcia de més qualitat:
45. Tornar a tramitar la llei de la transparència.
46. Abordar la gestió de la seguretat i l'ordre públic de les mobilitzacions ciutadanes.
47. Aprovar la llei d'igualtat entre homes i dones i la llei de no discriminació per orientació sexual.
Mesures per a un país més sostenible:
48. Elaborar un pacte nacional sobre polítiques de sostenibilitat.
49. Mantenir i renovar el compromís del Govern en la defensa dels cabals ambientals del riu Ebre i seguir treballant per a la recuperació dels cabals del riu Ter.
50. Impulsar una llei del bosc.
51. Aprovar la llei de seguretat civil i emergències.
52. Aprovar i desplegar el Pla de Transports de Viatgers per Carretera, el Pla Director d'Infraestructures i els plans de mobilitat territorials.
Identitat, llengua i cultura:
53. Donar suport al reconeixement internacional de noves federacions esportives catalanes.
54. Sol·licitar l'ingrés a la Unesco.
55. Desplegar, de manera ambiciosa, el marc normatiu que impulsa el català en alguns àmbits en què es troba minoritzat, com el cinema, el consum o la immigració.
56. Redissenyar l'Acord Nacional de Cultura per tal que sigui el full de ruta cultural del futur Estat català.
POLÍTICA ECONÒMICA I PRESSUPOSTÀRIA DE TRANSICIÓ
Nous tributs, hisenda pròpia
I. Marc d'actuació i principis de l'acord
La composició resultant del Parlament de Catalunya de les eleccions del passat 25 novembre 2012 mostra de manera rotunda l'existència d'una àmplia majoria democràtica favorable a l'exercici del dret a decidir. Una voluntat que, per tal d'exercir-la amb les màximes garanties d'èxit, requerirà una política econòmica i pressupostària de transició capaç de garantir la màxima cohesió social i estabilitat econòmica, al mateix temps que fixi les bases per a una sòlida, ràpida i necessària recuperació . Aquest document pretén apuntar les bases d'acord per aquesta política en el període de transició fins a la data en la qual el poble de Catalunya pugui exercir el dret a decidir el seu futur com a nació.
A l'inici d'aquest procés expressem el nostre compromís amb el projecte europeu que, d'una manera permanent, veiem essencialment associat amb la idea i la realitat d'un Estat de Benestar potent al servei de les persones però que ara també incorpora, en la forma del tractat d'Estabilitat, l'exigència d'avançar cap a la sostenibilitat fiscal (...) Al mateix temps que volem fer constar que el tractat d'Estabilitat també ha de ser compatible amb un ritme d'ajust fiscal més sensible a unes necessitats socials i econòmiques que s'han accentuat per l'actual recessió (...)
El repte de l'ajust fiscal a Catalunya-ja de per si difícil per la raó anterior, per l'existència d'un dèficit fiscal estructural equivalent al 8,5% anual del PIB, així com pels deutes, impagaments i compromisos no satisfets per part del Estat espanyol amb Catalunya-es complica perquè el Govern espanyol ha imposat una distribució dels objectius de dèficit requerits per Europa entre els diversos nivells d'administració-central, autonòmica, local i Seguretat Social-que és esbiaixada, arbitrària i especialment injusta per a les comunitats autònomes. Així l'any 2013, mentre que l'objectiu per al conjunt de l'Estat és el 4,5% del PIB, la demanda del Govern espanyol per les comunitats autònomes-i en conseqüència per a Catalunya-és del 0,7%, molt lluny de la tercera part (1,5%) que els correspondria d'acord amb el pes relatiu de la seva despesa.
La fixació d'aquests objectius demana als ciutadans de Catalunya, especialment per a l'any 2013, sacrificis desproporcionats que no únicament comporten costos socials, sinó que resulten perjudicials i contraproduents per propiciar una ràpida sortida de la crisi i noves vies de desenvolupament econòmic. Exigirem del Govern espanyol un canvi en aquesta distribució, amb assignació a Catalunya d'un objectiu de dèficit que tingui en compte la seva especificitat-en particular el pes del servei del deute-i que no ens aboqui a una reducció i precarització dels serveis públics que garanteixen la qualitat de vida i la igualtat d'oportunitats dels nostres conciutadans. També caldrà dur a terme un programa de comunicació que tingui per objecte transmetre a l'opinió pública, a les autoritats europees i la comunitat internacional, l'esforç que està fent Catalunya i l'actitud manifestament deslleial del Govern espanyol (...) L'acord (...) part de la voluntat de manifestar conjuntament que:
-La correcció d'aquest desequilibri origina enormes costos socials i econòmics insostenibles.
-És imprescindible minimitzar l'impacte negatiu, social i econòmic, d'aquesta correcció (...) que passa necessàriament per garantir la progressivitat dels ajustos realitzats als pressupostos, per la via de l'ingrés o la despesa.
-Els ajustos que siguin susceptibles de reduir la qualitat dels serveis públics més fonamentals han de ser concebuts com extraordinaris i reversibles en la mesura que millori la conjuntura econòmica (...)
Aquesta situació d'excepcionalitat també obliga a (...) fer un esforç addicional (...): 1 facilitar l'accés a la informació perquè el ciutadà pugui conèixer en detall quin és l'ús que es dóna als seus impostos en un moment en què els recursos públics i privats són especialment escassos i 2) fer més evident la insostenibilitat de l'actual marc polític i fiscal de la Generalitat.
D'altra banda, el Govern també es compromet a denunciar la deslleialtat manifesta de l'Estat espanyol (...) com per exemple:
-El no pagament dels deutes de l'Estat contrets amb la Generalitat en virtut de la disposició addicional tercera, els compromisos pressupostaris no satisfets o les deslleialtats en el finançament de serveis a la ciutadania.
-Els greuges i la privació per part de l'Estat espanyol del dret legal de disposar dels ingressos que es generen a Catalunya a partir de multitud d'aspectes (...)
-La reclamació de territorialització de part dels rendiments derivats de l'aflorament de diners no declarat gaudit de l'amnistia fiscal.
-La no repercussió de l'increment de l'IVA en els ingressos de la Generalitat quan ha hagut de fer front a l'increment en les seves relacions contractuals.
II. Una política econòmica justa per a un marc pressupostari de transició (...)
II.1 Ingressos
(...) El Govern de la Generalitat es compromet a fer efectius tan aviat com sigui possible les següents noves vies d'ingrés:
-Creació de l'impost sobre dipòsits bancaris ...
-Modificació del impost sobre el patrimoni, rebaixant el mínim exempt i fixant un recàrrec per als "grans patrimonis".
-Modificació de l'impost sobre successions i donacions per tal d'incrementar la progressivitat i el potencial recaptatori.
-Adaptació de l'impost sobre transmissions patrimonials buscant l'efecte de compensació de l'IVA (...)
-Implementació de noves vies d'imposició ambiental ...
-Implantar l'eurovinyeta als vehicles pesants de mercaderies que travessen Catalunya per les vies de gran capacitat de titularitat catalana.
-Introducció d'un gravamen sobre les begudes de refresc en excés de sucre (...)
D'altra banda, es considera necessari avaluar la modificació dels següents ingressos (...):
-Avaluar l'establiment de límits (...) d'aportació total en concepte d'euro per recepta (...) de manera que assoleixi una major progressivitat (...)
-Incrementar les taxes per la prestació de serveis personals i materials en l'administració de l'Administració de justícia en els processos vinculats a la sol • licitud de les execucions hipotecàries (...) i els desnonaments d'aquells immobles que tenen un ús d'habitatge habitual de persones i famílies. (...)
II.2 Despeses
Es prioritzarà l'ajust de la despesa per la via de l'augment de l'eficiència (...) Per tal d'optimitzar aquest augment de l'eficiència es crea un grup de treball la missió queda recollida en el punt V d'aquest acord.
La Generalitat procurarà comptar amb els màxims suports parlamentaris i socials. Per a la seva objectivació i valoració, el Govern comptarà amb els mitjans públics i privats que estiguin al seu abast per fer l'avaluació de l'impacte de les polítiques públiques (...)
III. Polítiques econòmiques per a la recuperació.
Per tal de facilitar el procés de reactivació econòmica cal que el Govern de la Generalitat treballi amb una agenda a curt, mitjà i llarg termini (...)
La Generalitat impulsarà un pla de reactivació econòmica (...) que inclourà necessàriament les següents polítiques:
Política industrial i internacionalització (...).
-Establir les prioritats en política industrial en la seva vessant estratègica i competitiva de la pròxima legislatura
-Incrementar els recursos destinats a la iniciació a l'exportació de les pimes (...) de manera que 2/3 de les vendes de les empreses catalanes a l'exterior es dirigeixin a mercats alternatius de l'Estat espanyol (...).
-Facilitar la implantació estable d'empreses exportadores a mercats exteriors (...)
-Prioritzar l'atracció d'inversions estrangeres estratègiques que responguin a la nostra planificació industrial (...)
Banca pública.
Per tal de garantir l'accés al crèdit per part de l'economia productiva (...) proposem:
-Impulsar des del Parlament de Catalunya la modificació de la legislació d'àmbit estatal que regula les entitats de crèdit per incloure l'Institut Català de Finances (...)
-Aprovar una reforma legislativa posterior (...) per adaptar l'estructura, les funcions, l'organització, el control i el règim dels recursos (del Institut Català de Finances) als de la banca pública. (...)
IV. La hisenda nacional
L'exercici del dret a decidir comporta la necessitat de disposar dels instruments adequats per garantir la màxima sobirania econòmica i fiscal. (...) El Govern es planteja una agenda en tres fases que caldrà desenvolupar en els propers dos anys:
-Assumpció de les competències delegades o no exercides encara i desplegament efectiu del conveni signat amb les diputacions durant el 2013.
-Incidir en el desplegament del consorci tributari previst a l'Estatut entre l'agència catalana i l'Estat o, de forma alternativa, negociar un traspàs de competències (...) abans de finalitzar l'any 2013, com a mecanisme per guanyar legitimitat internacional de cara a accions posteriors de tipus unilateral.
-Assumpció de la totalitat de competències per part de l'Agència Tributària de Catalunya, que es convertiria en l'única agència tributària abans de la data de celebració del referèndum d'autodeterminació durant l'any 2014 (...) En els propers dos anys el Govern es compromet al desenvolupament i concreció de tots aquells instruments de política econòmica que es considerin imprescindibles per a qualsevol procés de secessió: quantificació i criteris d'actius i passius, sistemes per garantir la continuïtat i segmentació de les prestacions i el finançament de la Seguretat Social a Catalunya . (...) Crear una tresoreria catalana de la Seguretat Social (...) que desenvoluparà un protocol per gestionar i recaptar autònomament les cotitzacions socials pròpies.
En qualsevol cas o circumstància el Govern de Catalunya garanteix la percepció de les pensions dels catalans.
V. Mecanismes de seguiment de l'acord.
Per tal de garantir el correcte desplegament dels acords sobre política econòmica i pressupostària recollits en aquest document, molt especialment per al desplegament legislatiu que es deriva, s'estableix un grup de treball pressupostari bilateral de seguiment entre CiU i ERC de caràcter permanent i que es reunirà amb regularitat.
Qualsevol modificació substancial en l'orientació de les polítiques que s'apunten en aquest document caldrà posar-lo en consideració d'aquesta comissió, per tal de garantir la necessària estabilitat parlamentària en la presa de decisions del Govern en aquest àmbit. En aquest sentit el grup de treball prioritzarà les tasques relacionades en relació a:
-La planificació i execució dels processos de privatització, concessió o venda d'actius públics de la Generalitat
-La implementació de nous ingressos públics no previstos en la llei de pressupostos inicialment aprovada.
-Ajustaments pressupostaris extraordinaris no previstos en la llei de pressupostos inicialment aprovada.
-Modificacions substancials de les condicions d'endeutament del conjunt del sector públic de la Generalitat de Catalunya.
Així mateix, aquest grup de treball supervisarà la tasca dels grups sectorials de sanitat, educació, universitats, funció pública i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
TRANSICIÓ NACIONAL I EL PROCÉS DE LA CONSULTA
Procés llest a partir del 2014
1. Al llarg dels últims trenta anys, una part molt important del catalanisme s'ha compromès a fons amb la transformació de l'Estat espanyol per l'encaix de Catalunya sense haver de renunciar a les legítimes aspiracions nacionals, a la voluntat d'autogovern, ni a la continuïtat com a nació. Però els intents d'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol i les seves reiterades respostes negatives són avui una via sense recorregut. Catalunya ha de iniciar una etapa basada en el dret a decidir per garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l'enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.
ERC i CiU manifesten el seu compromís explícit i la determinació política de fer una consulta al poble de Catalunya perquè aquest pugui decidir democràticament i lliurement el seu futur col • lectiu. (Resolució 742/IX del Parlament)
2. Catalunya es troba davant d'una oportunitat que només es presenta una de cada moltes generacions. (...) (Programa electoral d'ERC)
Com qualsevol altra nació, Catalunya necessita disposar instruments d'Estat que li permetin desplegar amb la màxima ambició un projecte propi de país. Catalunya pot viure molt millor que ara. El podria fer si disposés de tots els recursos que generen els ciutadans i les empreses de Catalunya i de la capacitat de decisió, del poder polític sobre tot allò que ens és propi i ens afecta.
Per aquests motius, CiU i ERC expressen el compromís que el poble català es pugui pronunciar, a través d'una consulta, sobre la possibilitat que Catalunya es pugui convertir en un Estat en el marc europeu, amb la finalitat de disposar de les eines necessàries per superar la crisi econòmica, afavorir el creixement i garantir la cohesió i el benestar de la societat catalana. (Programa electoral de CiU)
3. ERC i CiU es comprometen a treballar tots els procediments formals, jurídics i institucionals possibles fins al 31 desembre 2013 per estar en condicions, a partir de llavors, de convocar la consulta d'acord amb el marc legal que l'empari.
4. En aquest sentit, i en funció dels diferents compromisos descrits, CiU i ERC acorden:
4.1. Formular una "Declaració de sobirania del poble de Catalunya" en el primer ple ordinari de la X legislatura, per fixar el compromís del Parlament amb l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya. (Programa electoral d'ERC)
4.2. Aprovar la llei de consultes a partir dels treballs iniciats en l'anterior legislatura (...) S'estableix el compromís d'impulsar l'inici de la tramitació com a màxim a finals del mes de gener del 2013.
4.3. Obrir un procés de negociació i diàleg amb l'Estat espanyol per l'exercici del dret a decidir que inclogui l'opció a convocar un referèndum (...) S'estableix el compromís de formalitzar la petició dins el primer semestre del 2013.
4.4 Crear el Consell Català per a la Transició Nacional, com a òrgan de participació, de consulta i d'assessorament del Govern en relació amb les actuacions del procés de consulta i transició nacional (...) Aquest organisme estarà integrat per personalitats de reconegut prestigi i / o representatives dels diferents àmbits vinculats al procés i celebració de la consulta. El consell haurà de afavorir la participació en el procés de les entitats econòmiques, socials i culturals del nostre país, així com de les formacions polítiques favorables al dret a decidir ia la celebració d'una consulta.
5. ERC i CiU acorden treballar per consolidar una majoria social àmplia que permeti garantir l'èxit de la consulta del procés de transició nacional.
ACORD PER L'ESTABILITAT PARLAMENTÀRIA
Cinc grups de seguiment
Catalunya ha d'afrontar reptes de gran transcendència en el terreny nacional, econòmic i social. Un present i un futur ple de dificultats però també d'il • lusió i d'esperança. L'excepcionalitat de la situació actual es defineix a partir de la duresa i profunditat de la crisi i les seves doloroses conseqüències, la fragilitat estructural de les finances públiques de la Generalitat i la impossibilitat de disposar de les eines i de poder decidir les polítiques per fer front als reptes plantejats.
L'incompliment sistemàtic dels acords per part del Govern de l'Estat i la manca d'atenció a les últimes demandes legítimes (concert econòmic) agreugen una situació econòmica i social insostenible, deixant a la Generalitat amb marge d'actuació insuficient.
Quan s'ha mostrat amb claredat que el poble de Catalunya vol decidir lliurement el seu futur col • lectiu, tant al carrer com a les urnes, encarem una de les legislatures més transcendents de la nostra història. El mandat del 25-N està clar: un lideratge compartit i plural per exercir el dret a decidir i buscar alternatives polítiques, econòmiques i socials per sortir de la crisi.
La coincidència entre els programes de CiU i ERC es manifesta en la voluntat de donar la paraula als ciutadans mitjançant un referèndum, situar Catalunya com un nou Estat d'Europa, per superar la situació d'asfíxia econòmica, social i cultural que patim com a país , i fer viable l'Estat de benestar, garantir la prosperitat econòmica, social i cultural dels ciutadans de Catalunya.
Per complir amb el mandat electoral cal un lideratge compartit, que requereix un gran esforç de coresponsabilitat per tenir un govern fort i sòlid, i una estabilitat parlamentària que garanteixi una gran majoria en els principals reptes de l'agenda parlamentària i governamental. Per aquests motius, CiU i ERC acorden la següent dinàmica d'actuació i de treball conjunt en l'àmbit parlamentari per fer efectiva l'estabilitat de l'acció del govern.
Les dues parts signatàries han convingut aquest acord que es basa en els pactes:
Primer. - CiU i ERC es comprometen a:
a) Votar a favor de la investidura del president de la Generalitat proposat per CiU
b) Aprovar i impulsar les accions executives i parlamentàries que garanteixin la convocatòria d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya i la transició nacional: creació d'un organisme públic d'impuls, execució, seguiment i coordinació del procés de transició nacional i acords per a la convocatòria de la consulta.
c) Donar suport l'acció del govern que es derivi de les prioritats pactades: mesures pressupostàries i canvis en la política fiscal del govern, òrgans i instruments per garantir una transició nacional, mesures per abordar la recuperació econòmica, per enfortir la cohesió social i els serveis públics, per una administració i una democràcia de qualitat, per a un país més sostenible, i de suport a la llengua i cultura.
Segon. - CiU i ERC seran coresponsables i votaran conjuntament en seu parlamentària sobre els pactes derivats d'aquest acord i els que es consensuïn.
Tercer. - En tot allò que no afecti directament a l'acció de govern ni a l'acord d'estabilitat, o en els àmbits que no hi hagi un consens, les parts tenen plena llibertat d'acció política i posicionament.
Quart. - L'acord tindrà els següents protocols i òrgans de funcionament intern:
a) Comitè permanent d'estabilitat. Per a l'avaluació i seguiment permanent del compliment dels acords.
Funcions: avaluació, seguiment i propostes de millora de les dinàmiques de la comissió de coordinació parlamentària i dels grups de treball que s'estableixin. Resolució de crisi que es puguin produir per circumstàncies sobrevingudes o no previstes en aquest acord. Resolució de les discrepàncies que puguin afectar la corresponsabilitat en l'acció de govern o derivada dels grups parlamentaris. Es reunirà amb caràcter regular i per acord.
b) Comissió de coordinació parlamentària. Per al seguiment del compliment parlamentari dels acords i la coordinació amb l'acció de govern, i per fer les propostes que ocorrin. Es reunirà els dilluns.
Participants: portaveus i portaveus adjunts dels dos grups parlamentaris.
c) Grup de treball pressupostari. Per analitzar l'execució pressupostària, execució dels acords en aquesta matèria i estat de la tresoreria.
d) Grup de treball de la consulta. Analitzarà l'estratègia i evolució de les accions per fer efectiva la consulta. Seguirà l'activitat legislativa i parlamentària al voltant de la consulta.
e) Grup de treball sectorial. Per consensuar mesures i polítiques sectorials que la comissió de coordinació parlamentària consideri oportunes.
El diari ‘La Vanguardia’ publica avui els documents que estan dificultant l’acord, i que reproduïm a continuació.
PRIORITATS: Un programa de govern de 56 punts
Convocatòria d'una consulta:
1. Acord entre CiU i ERC sobre la transició nacional i el procés de consulta.
2. Desplegar l'administració tributària catalana a partir de l'exercici pressupostari 2013.
3. Impulsar la creació del Banc de Catalunya a partir de l'ICF.
4. Dissenyar i preparar l'administració de la Seguretat Social catalana i de la Tresoreria de la Seguretat Social de Catalunya (pensions i atur).
5. Articular el pla de transitorietat jurídica i mecanismes per assumir les plenes funcions de l'administració de justícia (òrgans de govern, fiscalia general, darrera instància judicial, notariat i registres públics).
6. Tramitar la llei de la Policia de Catalunya, reformant el cos dels Mossos d'Esquadra i incloent les competències que ara no assumeix.
7. Un pla per assumir la gestió, transport i distribució de l'energia i la gestió de l'aigua.
8. Estructurar els ens de gestió de les principals infraestructures logístiques que són competència de l'Estat a Catalunya (aeroports, ports, ferrocarril ...).
9. Modificar la legislació vigent per incloure instruments d'administració electoral per tal d'assegurar la correcta celebració de la consulta.
10. Aprovar la llei dels governs locals, la llei de finançament local i la llei d'Aran.
11. Aprovar un model propi d'organització territorial (municipis, comarques i vegueries).
12. Impulsar la llei de la funció pública de Catalunya.
Mesures per abordar la recuperació econòmica:
13. Tramitar la llei de simplificació de l'activitat econòmica i la finestreta única empresarial.
14. Aprovar llei de suport al treball autònom i l'emprenedoria.
15. Agilitzar la tramitació municipal mitjançant una llei òmnibus local es simplificació.
16. Impulsar la llei de contractes del sector públic.
17. Desplegar mesures de suport a la indústria.
18. Impulsar la llei d'ocupació de Catalunya i del SOC.
19. Prioritzar l'ajuda i el suport a la internacionalització ia l'exportació de les empreses.
20. Aprovar la llei reguladora de l'activitat de comerç, serveis i fires.
21. Elaborar i implantar un pla de suport a la creació de les cooperatives de treball.
22. Seguir desplegant el Pla Estratègic Nacional de Suport a l'Agricultura i l'Alimentació.
23. Aprovar la llei de la formació professional.
24. Reforçar i racionalitzar la xarxa de delegacions perquè integrin tots els organismes de representació exterior.
25. Crear un observatori de la xarxa viària de Catalunya.
26. Consolidar el sistema de descomptes a comportaments eficients dels usuaris de la xarxa d'autopistes, com també corregir la situació de greuge històric amb la resta de l'Estat sobre peatges.
27. Davant de la dramàtica caiguda d'ingressos impositius que han patit totes les administracions públiques com a conseqüència de la greu crisi econòmica, i més enllà dels ajustos de despesa que cal aplicar, s'ha de distribuir de manera equitativa la càrrega fiscal.
-Modificar impost de successions per recuperar rendiments dels trams més alts de patrimoni.
-Modificar impost de patrimoni rebaixant el mínim exempt i amb recàrrec a les grans fortunes.
-Actualitzar impost sobre grans establiments comercials.
-Actualitzar impost de transmissions patrimonials.
-Crear un nou impost sobre les centrals nuclears.
-Implantar la eurovinyeta.
-Crear un impost sobre les begudes de refresc amb sucres afegits.
-Crear un impost sobre els habitatges buits.
-Desplegar una nova fiscalitat ambiental.
-Modificar l'euro per recepta.
-Implantar taxes judicials a les execucions hipotecàries, les subhastes i els desnonaments.
-Crear un impost bancari sobre el risc sistèmic financer.
28. Donar suport a la proposta d'eliminació de l'exempció del pagament de l'IBI en els concessionaris d'autopistes que transiten per Catalunya.
29. Elaborar un pla de lluita contra el frau fiscal.
Mesures per garantir i enfortir la cohesió social i els serveis públics:
30. Elaborar un contracte programa que vinculi la futura recuperació dels ingressos globals de la Generalitat a la millora de la gestió de la despesa i la inversió pública, destinats a impulsar el creixement i polítiques socials més justes.
31. Impulsar legislació catalana per millorar la regulació dels productes financers.
32. Potenciar un fons i un servei de rescat de famílies, mediació entre entitats financeres i famílies en els processos de desnonaments.
33. Treballar per assegurar la continuïtat dels centres especials de treball i inserció laboral de persones discapacitades en risc per les retallades a les polítiques actives d'ocupació per part de l'Estat.
34. Impulsar una llei de reforma de la renda mínima d'inserció.
35. Defensar el sistema educatiu català i de la immersió lingüística.
36. Garantir l'estabilitat de les entitats del tercer sector social.
37. Garantir que tota la ciutadania tingui dret i accés a l'assistència sanitària pública.
38. Impulsar un pacte nacional contra la pobresa.
39. Tramitar una llei catalana de promoció de l'autonomia personal.
40. Abordar mesures correctores i consensos que garanteixin el bon funcionament del sistema educatiu.
41. Abordar reformes estructurals en el sistema de salut.
42. Establir i consensuar mesures d'estalvi i racionalització en l'àmbit de la funció pública.
43. Afrontar una reforma en profunditat del sistema de governança de les universitats.
44. Mantenir la competitivitat dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Per a una administració i una democràcia de més qualitat:
45. Tornar a tramitar la llei de la transparència.
46. Abordar la gestió de la seguretat i l'ordre públic de les mobilitzacions ciutadanes.
47. Aprovar la llei d'igualtat entre homes i dones i la llei de no discriminació per orientació sexual.
Mesures per a un país més sostenible:
48. Elaborar un pacte nacional sobre polítiques de sostenibilitat.
49. Mantenir i renovar el compromís del Govern en la defensa dels cabals ambientals del riu Ebre i seguir treballant per a la recuperació dels cabals del riu Ter.
50. Impulsar una llei del bosc.
51. Aprovar la llei de seguretat civil i emergències.
52. Aprovar i desplegar el Pla de Transports de Viatgers per Carretera, el Pla Director d'Infraestructures i els plans de mobilitat territorials.
Identitat, llengua i cultura:
53. Donar suport al reconeixement internacional de noves federacions esportives catalanes.
54. Sol·licitar l'ingrés a la Unesco.
55. Desplegar, de manera ambiciosa, el marc normatiu que impulsa el català en alguns àmbits en què es troba minoritzat, com el cinema, el consum o la immigració.
56. Redissenyar l'Acord Nacional de Cultura per tal que sigui el full de ruta cultural del futur Estat català.
POLÍTICA ECONÒMICA I PRESSUPOSTÀRIA DE TRANSICIÓ
Nous tributs, hisenda pròpia
I. Marc d'actuació i principis de l'acord
La composició resultant del Parlament de Catalunya de les eleccions del passat 25 novembre 2012 mostra de manera rotunda l'existència d'una àmplia majoria democràtica favorable a l'exercici del dret a decidir. Una voluntat que, per tal d'exercir-la amb les màximes garanties d'èxit, requerirà una política econòmica i pressupostària de transició capaç de garantir la màxima cohesió social i estabilitat econòmica, al mateix temps que fixi les bases per a una sòlida, ràpida i necessària recuperació . Aquest document pretén apuntar les bases d'acord per aquesta política en el període de transició fins a la data en la qual el poble de Catalunya pugui exercir el dret a decidir el seu futur com a nació.
A l'inici d'aquest procés expressem el nostre compromís amb el projecte europeu que, d'una manera permanent, veiem essencialment associat amb la idea i la realitat d'un Estat de Benestar potent al servei de les persones però que ara també incorpora, en la forma del tractat d'Estabilitat, l'exigència d'avançar cap a la sostenibilitat fiscal (...) Al mateix temps que volem fer constar que el tractat d'Estabilitat també ha de ser compatible amb un ritme d'ajust fiscal més sensible a unes necessitats socials i econòmiques que s'han accentuat per l'actual recessió (...)
El repte de l'ajust fiscal a Catalunya-ja de per si difícil per la raó anterior, per l'existència d'un dèficit fiscal estructural equivalent al 8,5% anual del PIB, així com pels deutes, impagaments i compromisos no satisfets per part del Estat espanyol amb Catalunya-es complica perquè el Govern espanyol ha imposat una distribució dels objectius de dèficit requerits per Europa entre els diversos nivells d'administració-central, autonòmica, local i Seguretat Social-que és esbiaixada, arbitrària i especialment injusta per a les comunitats autònomes. Així l'any 2013, mentre que l'objectiu per al conjunt de l'Estat és el 4,5% del PIB, la demanda del Govern espanyol per les comunitats autònomes-i en conseqüència per a Catalunya-és del 0,7%, molt lluny de la tercera part (1,5%) que els correspondria d'acord amb el pes relatiu de la seva despesa.
La fixació d'aquests objectius demana als ciutadans de Catalunya, especialment per a l'any 2013, sacrificis desproporcionats que no únicament comporten costos socials, sinó que resulten perjudicials i contraproduents per propiciar una ràpida sortida de la crisi i noves vies de desenvolupament econòmic. Exigirem del Govern espanyol un canvi en aquesta distribució, amb assignació a Catalunya d'un objectiu de dèficit que tingui en compte la seva especificitat-en particular el pes del servei del deute-i que no ens aboqui a una reducció i precarització dels serveis públics que garanteixen la qualitat de vida i la igualtat d'oportunitats dels nostres conciutadans. També caldrà dur a terme un programa de comunicació que tingui per objecte transmetre a l'opinió pública, a les autoritats europees i la comunitat internacional, l'esforç que està fent Catalunya i l'actitud manifestament deslleial del Govern espanyol (...) L'acord (...) part de la voluntat de manifestar conjuntament que:
-La correcció d'aquest desequilibri origina enormes costos socials i econòmics insostenibles.
-És imprescindible minimitzar l'impacte negatiu, social i econòmic, d'aquesta correcció (...) que passa necessàriament per garantir la progressivitat dels ajustos realitzats als pressupostos, per la via de l'ingrés o la despesa.
-Els ajustos que siguin susceptibles de reduir la qualitat dels serveis públics més fonamentals han de ser concebuts com extraordinaris i reversibles en la mesura que millori la conjuntura econòmica (...)
Aquesta situació d'excepcionalitat també obliga a (...) fer un esforç addicional (...): 1 facilitar l'accés a la informació perquè el ciutadà pugui conèixer en detall quin és l'ús que es dóna als seus impostos en un moment en què els recursos públics i privats són especialment escassos i 2) fer més evident la insostenibilitat de l'actual marc polític i fiscal de la Generalitat.
D'altra banda, el Govern també es compromet a denunciar la deslleialtat manifesta de l'Estat espanyol (...) com per exemple:
-El no pagament dels deutes de l'Estat contrets amb la Generalitat en virtut de la disposició addicional tercera, els compromisos pressupostaris no satisfets o les deslleialtats en el finançament de serveis a la ciutadania.
-Els greuges i la privació per part de l'Estat espanyol del dret legal de disposar dels ingressos que es generen a Catalunya a partir de multitud d'aspectes (...)
-La reclamació de territorialització de part dels rendiments derivats de l'aflorament de diners no declarat gaudit de l'amnistia fiscal.
-La no repercussió de l'increment de l'IVA en els ingressos de la Generalitat quan ha hagut de fer front a l'increment en les seves relacions contractuals.
II. Una política econòmica justa per a un marc pressupostari de transició (...)
II.1 Ingressos
(...) El Govern de la Generalitat es compromet a fer efectius tan aviat com sigui possible les següents noves vies d'ingrés:
-Creació de l'impost sobre dipòsits bancaris ...
-Modificació del impost sobre el patrimoni, rebaixant el mínim exempt i fixant un recàrrec per als "grans patrimonis".
-Modificació de l'impost sobre successions i donacions per tal d'incrementar la progressivitat i el potencial recaptatori.
-Adaptació de l'impost sobre transmissions patrimonials buscant l'efecte de compensació de l'IVA (...)
-Implementació de noves vies d'imposició ambiental ...
-Implantar l'eurovinyeta als vehicles pesants de mercaderies que travessen Catalunya per les vies de gran capacitat de titularitat catalana.
-Introducció d'un gravamen sobre les begudes de refresc en excés de sucre (...)
D'altra banda, es considera necessari avaluar la modificació dels següents ingressos (...):
-Avaluar l'establiment de límits (...) d'aportació total en concepte d'euro per recepta (...) de manera que assoleixi una major progressivitat (...)
-Incrementar les taxes per la prestació de serveis personals i materials en l'administració de l'Administració de justícia en els processos vinculats a la sol • licitud de les execucions hipotecàries (...) i els desnonaments d'aquells immobles que tenen un ús d'habitatge habitual de persones i famílies. (...)
II.2 Despeses
Es prioritzarà l'ajust de la despesa per la via de l'augment de l'eficiència (...) Per tal d'optimitzar aquest augment de l'eficiència es crea un grup de treball la missió queda recollida en el punt V d'aquest acord.
La Generalitat procurarà comptar amb els màxims suports parlamentaris i socials. Per a la seva objectivació i valoració, el Govern comptarà amb els mitjans públics i privats que estiguin al seu abast per fer l'avaluació de l'impacte de les polítiques públiques (...)
III. Polítiques econòmiques per a la recuperació.
Per tal de facilitar el procés de reactivació econòmica cal que el Govern de la Generalitat treballi amb una agenda a curt, mitjà i llarg termini (...)
La Generalitat impulsarà un pla de reactivació econòmica (...) que inclourà necessàriament les següents polítiques:
Política industrial i internacionalització (...).
-Establir les prioritats en política industrial en la seva vessant estratègica i competitiva de la pròxima legislatura
-Incrementar els recursos destinats a la iniciació a l'exportació de les pimes (...) de manera que 2/3 de les vendes de les empreses catalanes a l'exterior es dirigeixin a mercats alternatius de l'Estat espanyol (...).
-Facilitar la implantació estable d'empreses exportadores a mercats exteriors (...)
-Prioritzar l'atracció d'inversions estrangeres estratègiques que responguin a la nostra planificació industrial (...)
Banca pública.
Per tal de garantir l'accés al crèdit per part de l'economia productiva (...) proposem:
-Impulsar des del Parlament de Catalunya la modificació de la legislació d'àmbit estatal que regula les entitats de crèdit per incloure l'Institut Català de Finances (...)
-Aprovar una reforma legislativa posterior (...) per adaptar l'estructura, les funcions, l'organització, el control i el règim dels recursos (del Institut Català de Finances) als de la banca pública. (...)
IV. La hisenda nacional
L'exercici del dret a decidir comporta la necessitat de disposar dels instruments adequats per garantir la màxima sobirania econòmica i fiscal. (...) El Govern es planteja una agenda en tres fases que caldrà desenvolupar en els propers dos anys:
-Assumpció de les competències delegades o no exercides encara i desplegament efectiu del conveni signat amb les diputacions durant el 2013.
-Incidir en el desplegament del consorci tributari previst a l'Estatut entre l'agència catalana i l'Estat o, de forma alternativa, negociar un traspàs de competències (...) abans de finalitzar l'any 2013, com a mecanisme per guanyar legitimitat internacional de cara a accions posteriors de tipus unilateral.
-Assumpció de la totalitat de competències per part de l'Agència Tributària de Catalunya, que es convertiria en l'única agència tributària abans de la data de celebració del referèndum d'autodeterminació durant l'any 2014 (...) En els propers dos anys el Govern es compromet al desenvolupament i concreció de tots aquells instruments de política econòmica que es considerin imprescindibles per a qualsevol procés de secessió: quantificació i criteris d'actius i passius, sistemes per garantir la continuïtat i segmentació de les prestacions i el finançament de la Seguretat Social a Catalunya . (...) Crear una tresoreria catalana de la Seguretat Social (...) que desenvoluparà un protocol per gestionar i recaptar autònomament les cotitzacions socials pròpies.
En qualsevol cas o circumstància el Govern de Catalunya garanteix la percepció de les pensions dels catalans.
V. Mecanismes de seguiment de l'acord.
Per tal de garantir el correcte desplegament dels acords sobre política econòmica i pressupostària recollits en aquest document, molt especialment per al desplegament legislatiu que es deriva, s'estableix un grup de treball pressupostari bilateral de seguiment entre CiU i ERC de caràcter permanent i que es reunirà amb regularitat.
Qualsevol modificació substancial en l'orientació de les polítiques que s'apunten en aquest document caldrà posar-lo en consideració d'aquesta comissió, per tal de garantir la necessària estabilitat parlamentària en la presa de decisions del Govern en aquest àmbit. En aquest sentit el grup de treball prioritzarà les tasques relacionades en relació a:
-La planificació i execució dels processos de privatització, concessió o venda d'actius públics de la Generalitat
-La implementació de nous ingressos públics no previstos en la llei de pressupostos inicialment aprovada.
-Ajustaments pressupostaris extraordinaris no previstos en la llei de pressupostos inicialment aprovada.
-Modificacions substancials de les condicions d'endeutament del conjunt del sector públic de la Generalitat de Catalunya.
Així mateix, aquest grup de treball supervisarà la tasca dels grups sectorials de sanitat, educació, universitats, funció pública i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
TRANSICIÓ NACIONAL I EL PROCÉS DE LA CONSULTA
Procés llest a partir del 2014
1. Al llarg dels últims trenta anys, una part molt important del catalanisme s'ha compromès a fons amb la transformació de l'Estat espanyol per l'encaix de Catalunya sense haver de renunciar a les legítimes aspiracions nacionals, a la voluntat d'autogovern, ni a la continuïtat com a nació. Però els intents d'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol i les seves reiterades respostes negatives són avui una via sense recorregut. Catalunya ha de iniciar una etapa basada en el dret a decidir per garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l'enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.
ERC i CiU manifesten el seu compromís explícit i la determinació política de fer una consulta al poble de Catalunya perquè aquest pugui decidir democràticament i lliurement el seu futur col • lectiu. (Resolució 742/IX del Parlament)
2. Catalunya es troba davant d'una oportunitat que només es presenta una de cada moltes generacions. (...) (Programa electoral d'ERC)
Com qualsevol altra nació, Catalunya necessita disposar instruments d'Estat que li permetin desplegar amb la màxima ambició un projecte propi de país. Catalunya pot viure molt millor que ara. El podria fer si disposés de tots els recursos que generen els ciutadans i les empreses de Catalunya i de la capacitat de decisió, del poder polític sobre tot allò que ens és propi i ens afecta.
Per aquests motius, CiU i ERC expressen el compromís que el poble català es pugui pronunciar, a través d'una consulta, sobre la possibilitat que Catalunya es pugui convertir en un Estat en el marc europeu, amb la finalitat de disposar de les eines necessàries per superar la crisi econòmica, afavorir el creixement i garantir la cohesió i el benestar de la societat catalana. (Programa electoral de CiU)
3. ERC i CiU es comprometen a treballar tots els procediments formals, jurídics i institucionals possibles fins al 31 desembre 2013 per estar en condicions, a partir de llavors, de convocar la consulta d'acord amb el marc legal que l'empari.
4. En aquest sentit, i en funció dels diferents compromisos descrits, CiU i ERC acorden:
4.1. Formular una "Declaració de sobirania del poble de Catalunya" en el primer ple ordinari de la X legislatura, per fixar el compromís del Parlament amb l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya. (Programa electoral d'ERC)
4.2. Aprovar la llei de consultes a partir dels treballs iniciats en l'anterior legislatura (...) S'estableix el compromís d'impulsar l'inici de la tramitació com a màxim a finals del mes de gener del 2013.
4.3. Obrir un procés de negociació i diàleg amb l'Estat espanyol per l'exercici del dret a decidir que inclogui l'opció a convocar un referèndum (...) S'estableix el compromís de formalitzar la petició dins el primer semestre del 2013.
4.4 Crear el Consell Català per a la Transició Nacional, com a òrgan de participació, de consulta i d'assessorament del Govern en relació amb les actuacions del procés de consulta i transició nacional (...) Aquest organisme estarà integrat per personalitats de reconegut prestigi i / o representatives dels diferents àmbits vinculats al procés i celebració de la consulta. El consell haurà de afavorir la participació en el procés de les entitats econòmiques, socials i culturals del nostre país, així com de les formacions polítiques favorables al dret a decidir ia la celebració d'una consulta.
5. ERC i CiU acorden treballar per consolidar una majoria social àmplia que permeti garantir l'èxit de la consulta del procés de transició nacional.
ACORD PER L'ESTABILITAT PARLAMENTÀRIA
Cinc grups de seguiment
Catalunya ha d'afrontar reptes de gran transcendència en el terreny nacional, econòmic i social. Un present i un futur ple de dificultats però també d'il • lusió i d'esperança. L'excepcionalitat de la situació actual es defineix a partir de la duresa i profunditat de la crisi i les seves doloroses conseqüències, la fragilitat estructural de les finances públiques de la Generalitat i la impossibilitat de disposar de les eines i de poder decidir les polítiques per fer front als reptes plantejats.
L'incompliment sistemàtic dels acords per part del Govern de l'Estat i la manca d'atenció a les últimes demandes legítimes (concert econòmic) agreugen una situació econòmica i social insostenible, deixant a la Generalitat amb marge d'actuació insuficient.
Quan s'ha mostrat amb claredat que el poble de Catalunya vol decidir lliurement el seu futur col • lectiu, tant al carrer com a les urnes, encarem una de les legislatures més transcendents de la nostra història. El mandat del 25-N està clar: un lideratge compartit i plural per exercir el dret a decidir i buscar alternatives polítiques, econòmiques i socials per sortir de la crisi.
La coincidència entre els programes de CiU i ERC es manifesta en la voluntat de donar la paraula als ciutadans mitjançant un referèndum, situar Catalunya com un nou Estat d'Europa, per superar la situació d'asfíxia econòmica, social i cultural que patim com a país , i fer viable l'Estat de benestar, garantir la prosperitat econòmica, social i cultural dels ciutadans de Catalunya.
Per complir amb el mandat electoral cal un lideratge compartit, que requereix un gran esforç de coresponsabilitat per tenir un govern fort i sòlid, i una estabilitat parlamentària que garanteixi una gran majoria en els principals reptes de l'agenda parlamentària i governamental. Per aquests motius, CiU i ERC acorden la següent dinàmica d'actuació i de treball conjunt en l'àmbit parlamentari per fer efectiva l'estabilitat de l'acció del govern.
Les dues parts signatàries han convingut aquest acord que es basa en els pactes:
Primer. - CiU i ERC es comprometen a:
a) Votar a favor de la investidura del president de la Generalitat proposat per CiU
b) Aprovar i impulsar les accions executives i parlamentàries que garanteixin la convocatòria d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya i la transició nacional: creació d'un organisme públic d'impuls, execució, seguiment i coordinació del procés de transició nacional i acords per a la convocatòria de la consulta.
c) Donar suport l'acció del govern que es derivi de les prioritats pactades: mesures pressupostàries i canvis en la política fiscal del govern, òrgans i instruments per garantir una transició nacional, mesures per abordar la recuperació econòmica, per enfortir la cohesió social i els serveis públics, per una administració i una democràcia de qualitat, per a un país més sostenible, i de suport a la llengua i cultura.
Segon. - CiU i ERC seran coresponsables i votaran conjuntament en seu parlamentària sobre els pactes derivats d'aquest acord i els que es consensuïn.
Tercer. - En tot allò que no afecti directament a l'acció de govern ni a l'acord d'estabilitat, o en els àmbits que no hi hagi un consens, les parts tenen plena llibertat d'acció política i posicionament.
Quart. - L'acord tindrà els següents protocols i òrgans de funcionament intern:
a) Comitè permanent d'estabilitat. Per a l'avaluació i seguiment permanent del compliment dels acords.
Funcions: avaluació, seguiment i propostes de millora de les dinàmiques de la comissió de coordinació parlamentària i dels grups de treball que s'estableixin. Resolució de crisi que es puguin produir per circumstàncies sobrevingudes o no previstes en aquest acord. Resolució de les discrepàncies que puguin afectar la corresponsabilitat en l'acció de govern o derivada dels grups parlamentaris. Es reunirà amb caràcter regular i per acord.
b) Comissió de coordinació parlamentària. Per al seguiment del compliment parlamentari dels acords i la coordinació amb l'acció de govern, i per fer les propostes que ocorrin. Es reunirà els dilluns.
Participants: portaveus i portaveus adjunts dels dos grups parlamentaris.
c) Grup de treball pressupostari. Per analitzar l'execució pressupostària, execució dels acords en aquesta matèria i estat de la tresoreria.
d) Grup de treball de la consulta. Analitzarà l'estratègia i evolució de les accions per fer efectiva la consulta. Seguirà l'activitat legislativa i parlamentària al voltant de la consulta.
e) Grup de treball sectorial. Per consensuar mesures i polítiques sectorials que la comissió de coordinació parlamentària consideri oportunes.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada