Son els de sempre, no en falta cap, la carcúndia
espanyolista resclosida i els ultranacionalistes espanyols progres, tots
units contra Catalunya.
La nova inquisició, ara en nom de la democràcia, es prepara per a una exhibició de força el dia de la constitució espanyola, a Madrid i a Barcelona. Volen ensenyar al món que són demòcrates en estat pur, que ”España Somos Todos” i que la sacrosanta constitució deixa ben clara la indissoluble unitat de la nació Espanyola. Organitza la trobada la fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (DENAES) a Madrid i D’Espanya i Catalans, a Barcelona. Han fet un manifest signat pels de sempre i digne d’estudi, on s’afirmen coses com que “des d'un punt de vista moral, la causa de la unitat és superior a l'obsessió fragmentadora” i que el "tan esmentat dret a decidir" és "simplement una fal·làcia, a més d'un abordatge trampós del dret d'autodeterminació".
Els de sempre units contra Catalunya, però a bufetades per capitalitzar la movilització
D'Espanya i catalans, la plataforma que va organitzar la concentració
del passat 12 d’octubre ha hagut d’emetre un comunicat per recordar que
ells són els organitzadors i el caràcter no partidista de l’acte. La
pancarta amb el lema 'ESPANYA SOM TOTS/ESPAÑA SOMOS TODOS’ la portaran
representants dels grups i un únic representant de les formacions
polítiques que s’hi adhereixin. Sembla que el PPC i Ciutadans han fet
intents per capitalitzar la concentració a Barcelona.
El bo i millor de cada casa donant suport al manifest
Pel que fa als representants dels partits polítics, del sector PP hi ha
Esteban González Pons, Esperanza Aguirre, Alejo Vidal Quadras, Jaime
Mayor Oreja i el també eurodiputat Carlos Iturgaiz, a més de María San
Gil. La direcció del PP hi dona suport. Per part del PSOE, Joaquín
Leguina, l'exsecretari general del PSE Nicolás Redondo Terreros, i el
extinent d'alcalde de Bilbao Teo Uriarte. Del sector progre el diputat
d'UPyD Toni Cantó, Albert Rivera de Ciutadans i l'exdiputat d'IU Pablo
Castellà.
Entre les “vedettes” intel·lectuals el peruà i Premi
Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa, el dramaturg Albert Boadella,
el catedràtic de Sociologia Amando de Miguel, la professora Gotzone
Mora, el exmagistrat del Tribunal Suprem Adoldo Prego, o el catedràtic
de filosofia Gustavo Bueno en formen el gruix.
I les entitats de sempre: HazteOír, el sindicat Manos Limpias, associacions de víctimes del terrorisme -AVT, Voces Contra el Terrorismo
i la Fundació Gregorio Ordóñez-, i com no, el Fòrum d'Ermua, D’Espanya
i Catalans, Convivència Cívica Catalana, i 12-O Moviment Cívic. I la
cirereta: el funcionari de presons segrestat per ETA, José Antonio
Ortega Lara.
Un manifest que recorda les diatribes de campanya de Camacho i Rivera
El manifest assenyala que l '"èxit dels moviments secessionistes
provocaria necessàriament la fractura traumàtica d'aquesta realitat
històrica –en referència a Espanya-, i implicaria nefastes i
impredictibles conseqüències per a tots els espanyols". "Per això volem
manifestar el nostre suport a tots els ciutadans que, per viure en
regions on han proliferat els missatges separadors, pateixen cada dia
l'exclusió social del nacionalisme i corren el risc real de quedar fora
d'Espanya i al marge de la Unió Europea". I recalca que el "tan esmentat
dret a decidir" "no troba empara ni en el dret constitucional espanyol,
ni en el dret comparat, ni en el Dret internacional ". "El que sí
existeix és el dret dels espanyols a que la legalitat vigent sigui
respectada, que les aspiracions polítiques i les reformes es formulin a
través de les vies legals de revisió establerts, sempre que respectin
els principis constitucionals de reforma, i el fonament exprés que els
sosté, és a dir, la indissoluble unitat de la Nació Espanyola ".
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada