Alfons López-Tena: «Sabem com fer-ho però no mostrarem les cartes»

El candidat de SI afirma que tenen una via legal per tirar endavant la consulta i es presenta com un "soci lleial" de CiU si pacta un full de ruta "seriós i rigorós" per assolir la independència en dos anys

  Alfons López Tena (Sagunt, 1957), llicenciat en Dret, notari des de 1983 i el desembre en farà dos des que és diputat al Parlament de Catalunya. Autor de nombroses publicacions i conferències en l'àmbit jurídic, el 2010 va abandonar Convergència Democràtica per fundar Solidaritat Catalana amb Uriel Bertran i Joan Laporta. Postula la seva formació com l'única que creu en la independència sense embuts ni eufemismes i estén la mà a CiU a partir del 26N en cas de compartir la mateixa aspiració sobiranista i sempre contra "l'autonomisme, que és inviable".

- Les enquestes no els donen representació al Parlament. Com es pot seguir treballant i transmetent entusiasme amb aquest vent en contra?

- És el mateix que passava fa dos anys. Són enquestes que no tenen cap fiabilitat perquè són fetes amb 800 persones, dos terços no tenen el vot decidit, només contesta una tercera part de la gent i la resta és cuina. Si estàs preguntant sí o no, encara pot ser indicatiu però quan estàs preguntant per nou forces polítiques amb una mostra tan reduïda.. En la primera de RAC-1, el record de vot, en el cas de CiU era un 50% per sobre del real, en el cas d'ERC, un 250% per sobre del real i en el cas de Solidaritat un 10% per sota, de fa dos anys. I una tercera part de la gent respon i dues terceres parts són allò que aquell mitjà que ha encarregat l'enquesta atribueix d'una forma arbitrària. A Catalunya aquestes enquestes reduïdes són una arma d'influència. En la darrera, el director del Racòmetre, que va ser membre de l'equip de campanya d'Artur Mas, va dir que estàvem a punt d'entrar i que podíem ser la sorpresa de la nit electoral.

- La independència és l'objectiu o prefererien tenir més representació?

- M'estimo més tenir sis diputats de Solidaritat però poder ser decisius de cara a que tant ERC com CiU obrin el procés d'independència per acabar-lo en un parell d'anys com a màxim, que tenir 23 diputats i no poder impulsar aquest procés. No tenim cap interès en tenir escons en un parlament autonòmic sense competències ni capacitat, el que volem és dur Catalunya a la independència a curt termini.

- Van tenir l'oportunitat de fer un front comú amb la resta de forces sobiranistes. Per què va fallar l'aliança? Hi van haver massa personalismes?

- Per una qüestió de programa. Tant Solidaritat com ERC vam proposar una coalició amb CiU, Iniciativa, Solidaritat, ERC i, com a forces extraparlamentàries Reagrupament i les CUP. Les CUP, Iniciativa i CiU van dir que de cap manera per raons diferents, els que ens vam quedar vam acostar les posicions en programa, en campanya electoral i en què es faria a partir del 25N quan no tinguem majoria absoluta. Aquí va venir la discrepància més forta: ERC plantejava impulsar un pacte fiscal i donar suport al govern de CiU i nosaltres vam dir que de cap manera fer propostes autonomistes, que això era fer volar coloms, que acaba de fracassar, que no té viabilitat i que el suport a CiU i a Mas com a president eventual havia d'estar condicionat a que obrissin el procés d'independència en aquesta legislatura fent referèndum o amb una declaració unilateral del Parlament. No volem entrar en allò que ERC ha fet en aquesta legislatura, que és dir en campanya electoral que vol la independència i després donar suport a polítiques concretes que suposen autonomisme, com el pacte fiscal, oferir-se a pactar els pressupostos. O bé, i aquesta és la nostra proposta, et dediques a impulsar la independència des de l'oposició posant de manifest les contradiccions, mancances i la inviabilitat de qualsevol proposta que es faci cara a Espanya per millorar les condicions dels catalans o bé intentes pactar amb Espanya, les dues coses simultàniament no poden ser. ERC no volia continuar les converses.

- La porta està definitivament tancada?

- Per part d'ERC sí i per part nostra no, de fet després d'aquesta conversa hi va haver intents per part de determinades persones de rellevància dins d'ERC de reprendre-ho, vam dir que sí i Junqueras s'hi va negar.

- El sobiranisme de CiU té credibilitat o han pujat al carro després de l'11S?

- Han pujat al carro després de la manifestació de la Diada però no se sap a quin carro, no sabem quina posició tenen, en cap moment plantegen la independència, en el seu programa electoral no determinen el full de ruta, la manera, ni els terminis que planteja, d'allò que anomenen Estat propi, que no se sap què és. Qualsevol altra cosa que no sigui una independència passa per una entesa amb Espanya i en els ultims 20 anys ja s'ha vist que no estan disposats a res. Dependrà que CiU ensenyi les cartes després de les eleccions, si és que vol parlar-ne, si és que acordem un full de ruta pautat, rigorós, seriós per dur aquest país a la independència en un termini de sis mesos o any i mig, després els donarem suport de manera lleial, i no només tal i com diu Junqueras que en temes nacionals sí però que en temes socials es faran altres aliances. Si t'hi compromets l'acord ha de ser en tot, no pots donar suport a un govern en uns temes substancials i desestabilitzar-lo des del Parlament amb unes aliances diferents per fer-li perdre votacions. Serem uns socis lleials però cal determinar el full de ruta de la independència en un màxim de dos anys.

A Catalunya les enquestes reduïdes són una arma d'influència

- La independència és una finalitat o un mitjà?

- Un mitjà, allò que permet un poble que sigui digne, lliure, es governi a sí mateix, que ningú li robi els impostos que paga: de cada 100 euros que paguem en impostos Espanya se n'endú 43 que no tornen mai més, tenim el mateix PIB que Dinamarca, estem pagant 70.000 milions d'euros d'impostos cada any, paguem impostos com si fossim Suècia i rebem serveis públics com si fossim el Senegal. El resultat? L'esfondrament de la societat catalana, l'atur desbocat, les empreses s'estan destruint i el bloqueig sistemàtic d'Espanya a tot allò que proposa Catalunya: ni el corredor mediterrani, ni la gestió de l'aeroport, ni la connexió dels ports amb les xarxes europees, ni mantenir l'estatus precari del català. La independència és l'única sortida i és un mitjà perquè Catalunya sigui rica i plena.

- Per tant ha d'estar vinculada a la millora social?

- Sí, volem ser l'Holanda del Mediterrani, donar suport a l'economia productiva i a les petites i mitjanes empreses, que són el gruix de l'economia, la societat catalana i l'ocupació, acabar amb els privilegis dels poderosos com els peatges de les empreses privades que escanyen l'economia de l'empresa i el ciutadà, de ser un estat al servei del poble, pel poble i per al poble.

- Mas deia que si li tallessin la via legal pensava en fer uns segons comicis plantejats com un plebiscit a la independència.

- I què passarà el dia següent? Que ens trobarem amb la mateixa situació que abans igual que el dia després d'unes hipotètiques segones eleccions. La independència es fa perquè el poble la vota o perquè la decideixen els representants democràticament elegits d'aquest poble. Ja hi havia una majoria al Parlament abans d'aquestes eleccions, no calia fer-les, ja hi havia 86 diputats que havien donat suport a la manifestació i a la resolució aprovada pel Parlament, una majoria de gairebé dos terços, el procés ja es podia començar i Mas va optar per convocar eleccions. Què vol el senyor Mas? Tenir una majoria de 135 diputats? I què pensa fer amb ella? Per què necessita més eleccions? És absurd, perquè en democràcia la independència mai ha sortit d'unes eleccions. Podem estar repetint eleccions fins a la nit del temps, això no resol res sobre la independència, si és que el senyor Mas la vol, però si vol tornar a intentar un nou Estatut, reformar les lleis espanyoles, esperem que ERC no li doni suport, perquè seria la tercera frustració després de l'Estatut del 2010 i el pacte fiscal. El poble català no necessita més fracassos ni frustracions sinó solucions i ara, no al 2020, perquè és ara quan tenim un 25%, més d'un 50% d'atur juvenil i una pèrdua de població que és la primera vegada que passa des del 1939, Catalunya ha perdut més de 200.000 habitants i la gent se'n va a fora perquè no troba feina.

- Si el resultat de la consulta fos favorable a la independència però amb un 50% i poc, què passaria?

- Tindria la mateixa credibilitat que qualsevol decisió política, el que no es pot fer és donar un dret de veto a la minoria sobre la majoria, no ens posem benes abans que ferides. Una decisió tan transcendental a França com la República la van prendre per un vot i des de llavors es va convertir en una decisió sagrada.

"L'independentisme mai ha estat el projecte hegemònic a Catalunya"

- Mas assegura que la consulta es faria sí o si i Rajoy en defensa la seva il·legalitat. Han pensat en mecanisme al·legals?

- No, dins la legalitat espanyola ara es pot fer un referèndum i una consulta per part de les institucions catalanes però no ho plantejarem si no és una d'una manera discreta i en les converses que es puguin fer amb CiU de cara a constituir un govern de transició a la independència, perquè en el moment que es faci públic correm el risc que Espanya canvïi la llei, hi ha diverses possibilitats.

- El govern de Rajoy no sap que existeix aquest mecanisme?

- No, el 2009 l'advocada en cap de l'Estat va fer una ofensiva judicial i fiscal per prohibir les consultes que s'estaven començant a organitzar i va aconseguir un manament judicial de suspensió, l'any següent va ser nomenada consellera de la Generalitat per part de Mas i actualment és consellera de Justícia de la Generalitat, no sé si per premiar-li aquell intent de prohibir les consultes populars. Ens en vam sortir, vam aconseguir que amb les escletxes que té la legislació espanyola es fessin les consultes sense que ni l'Advocacia de l'Estat, la Fiscalia i els jutges ho impedissin, es van celebrar amb tota normalitat i els organitzadors no estem a la presó. Si vam ser capaços de fer allò demanem que la gent ens faci confiança perquè sabem com fer-ho però no mostrarem les cartes.

- Europa és la clau per fer que els indecisos es mullin?

- Sí, però hi ha un element preocupant en el que diu Mas: allò d'intentar canviar Europa, però Europa no és una federació, no existeixen uns Estats Units d'Europa, és una unió d'estats. Això que diu que Catalunya ha de ser un estat dins de la federació europea com Massachussets als Estats Units és no tocar de peus a terra. Tens capacitat de codecisió si ets un estat independent. I això és una ampliació interior, no ho demana cap estat extern l'ingrés perquè ja hi som a dins, Catalunya compleix els requisits per formar part de la Unió Europea perquè els compleix Espanya de la qual formem part, amb la moneda hi ha continuïtat absoluta, hi ha estats fora de la Unió Europea que tenen euro, altres de fora dels Estats Units que tenen el dòlar, no té res a veure amb ser-ne membre o no, cada estat és lliure d'agafar la moneda que vulgui. Pel que fa al mercat únic, la llibertat de circulació de persones, capital, mercaderies i serveis continua igual excepte que hi hagi un acord per unanimitat dels 27 estats membres de treure als ciutadans i a les empreses de tots els estats europeus els drets que ara tenen a Catalunya.

"No volem escons en un Parlament autonòmic sense competències ni capacitat"

- Hi ha risc que el vot independentista es divideixi?

- Sempre ha estat dividit molt perquè la independència mai ha estat el projecte hegemònic a Catalunya, des dels anys 90 en totes les enquestes surt que una quarta part dels que voten PSC volen la independència, que un 10% dels del PP, un 40-60% dels de CiU i dels d'ICV volen la independència, un 10% dels d'ERC diuen que no... Fins ara ha estat catalanisme espanyolisme, dreta o esquerra, no independència versus unionisme, aleshores els qui la volen i els qui no es reparteixen en tots els partits.

- Un dels lemes de SI és la regeneració democràtica. En què es concreta?

- La transparència, publicar la retribució de tots els diputats del Parlament en tots les administracions públiques. També en la licitació i contractació, tant de personal com d'adjudicació a empreses de contractes públics i vigilància, la lluita contra la corrupció, impulsar les comissions d'investigació al Parlament i canviar el sistema electoral, amb llistes obertes perquè la gent pugui triar.

"A França van decidir convertir-se en República per un vot de diferència"

-Fent política ficció, el dia després de la independència el primer que s'ha de fer és aixecar les estores?

- No, el primer que s'ha de fer és una Constitució, construir l'estat i que tot funcioni i s'ha de tenir preparat abans, per això hi ha un govern de transició.

 - La postura en el tema lingüístic és inequívoca: només una llengua oficial.

- Tant Junqueras com Mas estan fent frivolitats i actuant de manera irresponsable. L'única llengua oficial, la comuna de tots els catalans sigui quin sigui el seu origen,
la que tothom sap usar i té dret a usar i a ser atès en ella arreu ha de ser el català. Pel que fa al castellà, que tothom tingui ple dret i garantia de fer-lo servir en tots els àmbits públics i ser atesos en ella. Volem que la independència de Catalunya suposi la conversió en llengua comuna i això passa perquè sigui la llengua oficial. Voldria que Junqueras i Mas expliquin el que implica declarar castellà llengua oficial, que és l'extinció del català.

"La independència és l'únic mitjà perquè Catalunya sigui rica i plena"

- El fet de ser un partit novell els ha passat factura en el sentit que costa més que el missatge qualli?

- Evidentment, perquè són 32 anys durant els quals tot s'ho han repartit cinc partits i un nou partit és rebut com un intrús que no hauria d'existir, també pels mitjans, costa obrir-se pas de la mateixa manera que una marca li costa obrir-se pas en un mercat en què unes altres estan consolidades, és com si apareix una nova beguda enmig de Pepsi i Coca Cola. Has de prendre decisions més agosarades, has de treballar més, ser més imaginatiu, no tens els mateixos recursos ni econòmics ni mediàtics però tens una cosa bona: la motivació i la il·lusió que els partits tradicionals han perdut.

- L'ombra de Joan Laporta ha estat allargassada? Els ha pesat?

- No, en tot cas al principi, al moment que es va passar a CiU. Amb el seu transfuguisme i la seva manca der responsabilitat ha malbaratat el seu capital polític, no hi ha ningú que el vulgui.

"Catalunya ja compleix els requisits per formar part de la Unió Europea"

- Tenen un pla B en el cas que la consulta no es pugui fer o el resultat sigui contrari a la independència?

- En el primer cas, declarar la independència al Parlament de Catalunya. Si surt que no, continuar treballant per fer un altre referèndum en el futur, que una proposta política no surti a la primera no vol dir que l'abandonis, a Espanya no es va dissoldre el PSOE per haver perdut les eleccions. Caldrà continuar treballant.