divendres, 16 de novembre del 2012

La Iniciativa Wilson explica per què 'Catalunya continuarà dintre Europa'

La impulsen Xavier Sala Martín, Carles Boix i més · La intenció és d'ajudar a tenir informació sobre el futur de Catalunya sense por ni amenaces



En cas d'independència, 'Espanya possiblement podria impedir que Catalunya formés part de la UE (…), però no podrà vetar que signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE per tal de formar part del mercat únic des del primer dia, ni podrà evitar que els ciutadans circulin lliurement per l’espai Schengen o que les empreses i els ciutadans catalans facin servir l’euro'. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi 'Europa, Europa' publicat avui per la Iniciativa Wilson, de què són part els catedràtics Pol Antràs, Carles Boix, Jordi Galí, Gerard Padró, Xavier Sala i Martín i Jaume Ventura.
Segons aquest estudi, el primer publicat per aquest grup, Espanya pot tenir efectivament capacitat de vetar l'ingrés de Catalunya a la UE, però no d'impedir que signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE, ni la lliure circulació de persones per l'espai Schengen.

'Des del punt de vista de la Iniciativa Wilson, creiem que les amenaces espanyoles no són del tot creïbles per dues raons. Primera, la capacitat d’Espanya d’exercir aquest vet dependrà molt de si és intervinguda econòmicament', diuen.
I afegeixen: 'Arribat el moment, no els interessaria fer-ho. Espanya té el problema que els economistes anomenem 'inconsistència temporal'. D’entrada, els interessa dir que posaran el vet, però un cop fet el referèndum, els interessarà tot el contrari, perquè per exportar a Europa han de passar per Catalunya i voldran que Catalunya assumeixi una part proporcional del deute de l’administració central espanyola'.
Sobre la circulació de mercaderies, 'fins i tot en el cas que Espanya s’entossudís a expulsar Catalunya de la Unió Europea, no podria evitar que Catalunya signés tractats de lliure comerç amb la UE i, per tant, les empreses catalanes podrien exportar a Europa amb la mateixa llibertat, drets i obligacions amb què ho fan ara.'
I en relació amb la circulació de persones, 'si bé Espanya podria vetar l'accés de Catalunya a l'espai Schengen, els catalans hi tindrien accés en la seva condició de ciutadans espanyols'. Perquè 'l'article 11.2 de la constitució espanyola que diu que cap ciutadà espanyol pot ser privat de la seva nacionalitat. Per tant, com que el govern espanyol no podria suprimir la nacionalitat espanyola dels ciutadans de Catalunya, aquests podrien viatjar des de Catalunya a qualsevol país de l’espai Schengen'. En tindrien prou de portar el passaport o el DNI espanyol. I seria per una situació transitòria.
I quant a l'euro, 'com que no hi ha manera d’evitar que un país faci servir la moneda que més li convingui, les amenaces que Catalunya serà expulsada de l’euro no tenen gens de sentit'.



El Col·lectiu Wilson

'Totes les aspiracions nacionals han de ser respectades; avui els pobles solament poden ser dominats i governats amb el seu consentiment.' És aquest pensament del president nord-americà i premi Nobel de la Pau, Woodrow Wilson (1856-1924), que inspira els catedràtics Pol Antràs, Carles Boix, Jordi Galí, Gerard Padró, Xavier Sala i Martín i Jaume Ventura i els mou a voler ajudar 'els ciutadans de Catalunya a decidir el seu futur lliurement, sense por ni amenaces i amb la millor informació possible': la Iniciativa Wilson.
Avui al matí han estrenat la web i han anunciat que 'aquests dies vinents tocarem algunes de les altres amenaces que planen sobre el debat de Catalunya avui: analitzarem les pensions, el comerç internacional, qui ha de pagar el deute de l’estat espanyol i les perspectives de creixement de Catalunya, tant si es queda a Espanya com si se'n va'. Diuen que han vist estudis publicats darrerament 'amb prediccions catastròfiques sobre la possible caiguda del PIB, si Catalunya opta per l’estat propi... Aquests estudis tendeixen a ignorar les possibles caigudes --també potencialment catastròfiques-- del PIB, si Catalunya es queda a Espanya... Al cap i a la fi, per a poder créixer a llarg terme cal que el govern inverteixi els diners dels contribuents en la construcció i en el manteniment d’unes infrastructures físiques, virtuals, educatives i intel·lectuals que permetin als ciutadans d'innovar i d'assolir la màxima prosperitat'.