dilluns, 28 de juliol del 2014

Els pressupostos d'una Catalunya independent tindrien superàvit, segons el CATN

Dilluns  28.07.2014  19:45

El Consell Assessor per a la Transició Nacional calcula el guany fiscal de la independència de Catalunya en el seu divuitè informe sobre la viabilitat fiscal i financera d'un nou estat




Imatge d'arxiu, CATN



El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver Pi-Sunyer, ha presentat aquesta tarda l'última remesa d'informes de l'òrgan assessor al Palau de la Generalitat; entre els vuit últims destaca el document sobre la viabilitat fiscal i financera (pdf) d'un futur estat català. En definitiva, l'informe que defineix quines són les despeses addicionals que hauria d'assumir i quins guanys fiscals tindria una Catalunya independent.

Pi-Sunyer ha assegurat que el dèficit fiscal -comptabilitzat tradicionalment en 16.000 milions d'euros- no és una magnitud que reflecteixi un 'hipotètic guany fiscal', ja que ara per ara Catalunya no assumeix despeses que corresponen a l'estat i que en cas d'independència hauria de fer-se càrrec. Per calcular aquest guany, l'òrgan assessor del govern s'ha basat en les xifres publicades pel ministeri d'hisenda l'any 2011 i ha calculat les balances fiscals a partir del mètode flux-monetari excepte en dos casos, que fa ús del càrrega-benefici per xifrar la balança corresponent a política exterior o despesa, entre altres programes.

Quin seria l'impacte de la independència als pressupostos de la Generalitat? El CATN conclou que serien 11.600 milions d'euros, el 5,9% del PIB. 'Els pressupsotos del govern català tindrien superàvit, deixarien de ser deficitaris'. Aquesta xifra correspondria a 5.810 milions d'euros fruit de les balances fiscals, i aquests s'hi sumarien 7.184 milions que el nou estat deixaria de pagar per l'amortització del
deute de l'estat espanyol. També però, s'hi resten 1.400 milions que es destinarien a les organitzacions internacionals on ingressés el futur estat, com la Unió Europea.

Aquest informe també va acompanyat d'estudis complementaris com l'anàlisi dels 'efectes multiiplicadors del guany fiscal' a l'economia catalana --ja que segons Pi-Sunyé la baixada d'impostos o l'increment de despesa pública tenen un impacte econòmic 'evident'--, el cost de la creació d'organismes reguladors --objecte d'un altre informe del CATN--, o com es finançaria un estat català en cas d'un procés no pactat amb l'estat espanyol. També els beneficis econòmics del poder de decisió, és a dir, l'avantatge de dissenyar polítiques públiques 'només d'acord amb els interessos de Catalunya', cosa que ara, diu Pi-Sunyer, les decisions es prenen en base interessos d'altres comunitats autònomes que 'no sempre coincideixen amb els catalans'.

En el procés de transició
En el punt del finançament d'un procés de transició no pactat amb l'estat espanyol, Pi-Sunyer s'ha esplaiat amb la seva internvenció. En el supòsit que l'administració tributària catalana no estigui a punt un cop proclamada la independència, l'estat català hauria de buscar altres línies de finançament per sufragar les despeses de la transició, xifrades en 4.500 milions d'euros mensuals. Aquests diners haurien de ser recaptats a través de l'agència tributària catalana i via altres mecanismes com línies de crèdit amb entitats financeres -amb accés al Banc Central Europeu- o l'emissió de deute públic.

Tot i això, el president del CATN ha remarcat la importància de les 'estructures d'estat' a l'hora de proclamar la independència, 'és vital que tinguem a punt l'administració tributària a l'hora de la proclamació'. En el període de transició 'hauria de durar pocs mesos'.

La seguretat social catalana
El CATN també ha presentat l'informe relatiu a la seguretat social catalana. En aquest sentit, Pi-Sunyer ha assegurat que el saldo de la seguretat social catalana 'ha estat tradicionalment postiu', 'més elevat que a la resta de l'estat', i per tant, ha dit que en un estat català el sistema de pensions estaria en 'una situació millor' que l'espanyol.

Ha parlat de dues vies a l'hora de finançar aquestes pensions, per una banda, una part del fons de reserva de la Seguretat Social espanyol --com a conseqüència del repartiment d'actius i passiu amb l'estat-- i per l'altra, dels pressupostos públics de la Generalitat.

Pel que fa a la primera font d'ingressos, Pi-Sunyer ha destacat que 'seria important' que el criteri de repartiment del fons de reserva espanyol fós la participació de Catalunya en aquest.


http://www.vilaweb.cat/noticia/4205732/20140728/pressupostos-catalunya-independent-tindrien-superavit-catn.html