dilluns, 16 de novembre del 2026

El 44% d'estrangers en edat laboral no cotitza: una dada per repensar el model migratori

 

 

IMMIGRACIÓ

 

 

Les xifres oficials conviden a revisar una política que ha de vincular les arribades amb la feina i la capacitat d’integració

 

 

La immigració descontrolada no garanteix més cotitzacions |  E-Noticies

 

 15-11-2026

per Redacció

 

Espanya necessita un debat serè sobre immigració que vagi més enllà de les consignes. Presentar cada arribada com una garantia de prosperitat evita respondre a la pregunta decisiva: quines condicions permeten transformar el creixement de població en ocupació, autonomia econòmica i benestar compartit.

El càlcul elaborat creuant afiliacions de desembre de 2024 amb població de gener de 2025 situa en el 44% la proporció d'estrangers d'entre 20 i 64 anys sense afiliació a la Seguretat Social. Entre els extracomunitaris, voltava la meitat. 

 

Diversos immigrants desplaçats des de Canàries a l'alberg Sendasur, a 31 d'octubre de 2023, a O Porriño, Vigo, Galícia
La dada de les cotitzacions obliga a revisar el model migratori |  Europa Press

 

 

Aquestes dades situen el debat en una clara tessitura: la immigració il·legal i descontrolada no beneficia el sistema de cotitzacions i pensions. És indispensable revisar el model migratori per adaptar els fluxos a les necessitats del país. Només amb una immigració controlada i ajustada a les necessitats es pot garantir el benestar tant dels nacionals com dels que arriben. 

Les pensions no les paguen els immigrants, sinó les cotitzacions

L'argument que la immigració ajudarà a sostenir les pensions exigeix explicar sota quines condicions. La seva contribució dependrà de l'accés a la feina, els salaris i la continuïtat de les cotitzacions. Comptar habitants resulta insuficient per avaluar la sostenibilitat d'un sistema que necessita ingressos.

L'aportació laboral estrangera ja té un pes considerable: la Seguretat Social va comptabilitzar 2,88 milions d'afiliats estrangers de mitjana al desembre de 2024. Reconèixer aquesta contribució s'hauria d'acompanyar d'una avaluació igualment exigent de qui troba dificultats per incorporar-se al mercat laboral.

Un Govern responsable hauria de publicar indicadors comparables sobre inserció, estabilitat i evolució salarial. També hauria d'explicar quant tarden els nouvinguts a aconseguir una feina i quins obstacles troben. Sense seguiment, les promeses sobre els beneficis econòmics de la immigració queden desvinculades de resultats verificables.

Planificar abans d'improvisar

Repensar el model suposa relacionar les vies d'entrada laboral amb necessitats acreditades i perspectives raonables de contractació. Els permisos, la formació i el reconeixement de qualificacions haurien de facilitar trajectòries professionals. Admetre persones sense preparar la seva incorporació trasllada els problemes als treballadors, als municipis i als serveis públics.

També exigeix actuar sobre els ocupadors. Una política que pretén augmentar les cotitzacions ha de perseguir la contractació irregular i evitar que la vulnerabilitat administrativa es converteixi en un avantatge empresarial. Resulta incoherent reclamar treballadors estrangers mentre es toleren condicions que dificulten la seva independència econòmica.

La planificació ha d'incloure habitatge, escoles, atenció sanitària i aprenentatge de l'idioma. Cada decisió sobre fluxos migratoris necessita una avaluació territorial i recursos suficients. Els ajuntaments haurien de participar en aquest disseny, perquè són qui ha d'organitzar bona part de l'acollida quotidiana.

Integrar requereix avaluar i corregir

La integració laboral de les dones mereix una atenció específica. El càlcul citat situava l'afiliació de les extracomunitàries en el 42%, davant del 59% dels homes. Comprendre aquesta distància requereix estudiar barreres concretes i orientar les polítiques cap a la seva autonomia.

Les respostes haurien de combinar formació, conciliació, informació i accés efectiu a la feina. A més, convé avaluar els programes: quantes persones troben feina, quant temps conserven aquest lloc i quines actuacions funcionen. Mantenir iniciatives per inèrcia impedeix dedicar recursos a les mesures que ofereixen millors resultats.

Espanya necessita un model migratori ordenat, amb regles comprensibles i una capacitat d'integració avaluada. El debat hauria d'exigir al Govern objectius, mitjans i rendició de comptes. La legitimitat d'aquesta política dependrà d'oferir oportunitats reals a qui arriba i respostes solvents a la societat que el rep. Aquesta és la responsabilitat que les xifres obliguen a assumir avui.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://e-noticies.cat/politica/44-estrangers-edat-laboral-no-cotitzaven-dada-repensar-model-migratori