SOCIETAT
Entre els anys 1999 i 2016, l’arribada sostinguda d’immigrants a Dinamarca va alterar-ne el mercat immobiliari, provocant un encariment del lloguer i de la compra, que afectà sobretot els llogaters i les llars amb menys capacitat d’estalvi. Així ho constata un estudi recent elaborat per investigadors de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) i publicat per l’institut RFBerlin, que analitza fins a quin punt l’augment de la demanda d’habitatge impulsada per la immigració va tensionar els preus.
Durant el període analitzat, la immigració va representar la pràctica totalitat del creixement poblacional danès. L’entrada massiva de població forana es produí en un mercat immobiliari caracteritzat per una resposta d’oferta lenta i, sovint, insuficient. En aquest context, la recerca constata que un increment d’un sol punt percentual en la immigració, mesurat sobre la població local en un període de cinc anys, es traduïa en un encariment del 6% en els lloguers i de l’11% en els preus de compravenda.
Un dels punts forts de la investigació té a veure amb el fet que Dinamarca, a diferència d’altres països, va aplicar durant anys un sistema de distribució de refugiats que obligava els municipis a acollir-ne un
nombre determinat. Aquest mecanisme, quasi aleatori des del punt de vista territorial, ha permès els autors de l’informe observar com reaccionaven els preus quan arribaven nous residents, sense que aquests s’haguessin concentrat prèviament en zones més barates. El resultat confirma un fenomen que sembla força obvi: quan la població augmenta de manera sobtada -i sense possibilitat perquè l’habitatge s’expandeixi a la mateixa velocitat-, els preus pugen indefectiblement.Aquesta dinàmica va tenir conseqüències distributives clares. Els immigrants que tot just arribaven s’incorporaven en el mercat del lloguer privat, atès que l’habitatge social no podia absorbir-ne el volum d’entrades. El sector públic danès, que havia jugat històricament un paper d’amortidor, quedà desbordat per les recents onades migratòries i no fou capaç de compensar l’impacte de la demografia i, en conseqüència, el pes del creixement es va traslladar sobre els preus del lloguer. En un país on gairebé la meitat de la immigració recau sobre un mercat privat ja sota pressió, el resultat torna a ser l’esperable més demanda, mateixa oferta i, novament, els lloguers a l’alça.
Un altre dels aspectes destacats de l’estudi fa referència al desplaçament territorial de la població autòctona arran de la immigració massiva. Si bé a escala municipal, els autors no detecten una fuga significativa de nadius, a escala de barri sí que apareixen moviments de reordenament local. En zones on els lloguers es van incrementar i la composició social va canviar, nombroses famílies i llars autòctones es traslladaren a veïnats demogràficament menys pressionats. Tanmateix, aquest fenomen no va ser suficient per frenar la pujada de preus; simplement va redistribuir-ne el problema.
L’encariment generat per la immigració no és un fenomen exclusiu danès. L’informe relaciona aquests resultats amb situacions equiparables als Estats Units, d’Itàlia i l’estat espanyol: la immigració té un impacte alcista sobre els preus en mercats immobiliaris on l’oferta és rígida o incapaç d’augmentar al mateix ritme que l’entrada d’elevades quantitats d’estrangers en períodes curts de temps. En el cas de Catalunya, recordem-ho, només entre els anys 2021 i 2023 van arribar prop de 800.000 immigrants; 1,7 milions el darrer quart de segle.
Així, el cost de les polítiques d’acollida i fronteres obertes es trasllada silenciosament al mercat residencial. Els propietaris en surten beneficiats -l’informe assenyala guanys patrimonials clars-, mentre que els llogaters, les llars més desfavorides i els joves troben l’accés a l’habitatge cada cop més difícil. En paral·lel, la pressió sobre el cost de la vida alimenta el malestar polític. En diversos municipis danesos, el creixement del vot antiimmigració ha coincidit en el temps amb l’encariment del lloguer, un senzill recordatori que les tensions econòmiques acostumen a precedir les culturals.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada