Tot allò que sabem (i que no sabem) de la gran causa contra el Barça

 

 

SOCIETAT

 

 

L’admissió a tràmit de la querella presentada per la fiscalia és un punt d’inflexió de l’anomenat cas Negreira

 

 

 

 

 

Redacció

15.03.2023 - 21:40

 

 

Àrbitres i pagaments difícils de justificar. Aquest és el còctel explosiu que afecta el Barça de fa un mes. Però ahir el cas Negreira va deixar de ser una amenaça per convertir-se en una realitat. El jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona ha recollit les dues denúncies presentades, una de les quals de la fiscalia, les ha unificades i investigarà el club per tres possibles delictes. També investigarà els ex-presidents Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, dos ex-directius i, és clar, José María Enríquez Negreira, ex-àrbitre i ex-vice-president del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), que dóna nom al cas.

 

L’admissió a tràmit de la querella és un punt d’inflexió. El club ho sap, i per això sembla que ja ha contractat els serveis del conegut penalista Cristóbal Martell per a defensar els seus interessos. Tot seguit expliquem tot allò que sabem d’aquest cas, quines incògnites es mantenen i què mirarà d’esclarir la justícia.

 

Què s’investiga?

El cas Negreira sorgeix arran d’una inspecció de l’Agència Tributària sobre l’empresa de José María Enríquez Negreira, ex-àrbitre i ex-vice-president del CTA. Als investigadors no els quadraven uns pagaments fets pel Barça entre el 2016 i el 2018 a DASNIL 95 SL, empresa d’assessoria d’Enríquez Negreira i el seu fill. L’Agència Tributària va demanar detalls al Barça sobre les factures i els serveis que s’havien prestat, però el club no va trobar la documentació. Arran d’aquest fet es va descobrir que la relació d’Enríquez Negreira i el Barça és molt més àmplia i el cas va passar a les mans de la fiscalia de Barcelona.

 

La documentació aportada per la denúncia de la fiscalia conclou que del 2001 al 2018 el Barça va pagar 7,3 milions d’euros a Enríquez Negreira, segons l’historial d’imports facturats per les entitats DASNIL 95 i NILSAD SCP. Així doncs, el cas afecta els mandats de Joan Gaspart, Joan Laporta, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu.

 

Però el jutjat d’instrucció número 1 només se centrarà en el període 2014-2018, perquè totes les factures fetes abans de Sandro Rosell ja han prescrit. Per tant, l’import a analitzar és de 2,97 milions, una remuneració no prevista en els estatuts del club i que no va ser mai aprovada per l’assemblea general.

 

Quina via judicial hi ha oberta?

La investigació empresa per la fiscalia es dirigeix contra José María Enríquez Negreira, contra el Barça com a institució, els ex-presidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu i els ex-directius Òscar Grau i Albert Soler. El jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona ja ha acceptat d’investigar-los per tres delictes: corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, administració deslleial i falsedat documental.

 

La jutgessa Sílvia López Mejía ha encarregat a la Guàrdia Civil que faci les diligències d’investigació necessàries amb l’objectiu de dilucidar dos aspectes: amb quin motiu pagava el Barça aquestes quantitats de diners a les empreses d’Enríquez Negreira i quina n’era la destinació.

 

Amb tot, a Madrid, alguns sectors mediàtics no veuen amb bons ulls que la investigació se circumscrigui a Barcelona i demanen que la causa s’instrueixi a l’Audiència espanyola. La fiscalia s’ha adreçat a un jutjat d’instrucció barceloní perquè el contracte i la contraprestació econòmica sembla que es van fer a Barcelona. Però mitjans com El Mundo defensen que els efectes del cas podrien tenir repercussió a tot l’estat espanyol i possiblement en competicions estrangeres.

 

De què és acusat el Barça?

D’acusacions de corrupció i de control arbitral n’hi ha d’ençà que l’escàndol es va destapar, el mes passat. No només les expliciten mitjans espanyols, sinó també la fiscalia que, en la denúncia, diu textualment que Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu van mantenir un acord verbal estrictament confidencial amb Enríquez Negreira per tal que “afavorís” el Barça en la presa de decisions dels àrbitres. Cal recordar que el CTA és l’encarregat de designar els àrbitres per a cada partit de les competicions oficials.

 

Els delictes dels quals són acusats els investigats impliquen penes de presó. Com que es tracta del Barça i no pas d’una persona física, en cas de ser declarat culpable les conseqüències no són gaire clares. El codi penal diu que les entitats que siguin condemnades per un cas de corrupció entre particulars poden ser obligades a pagar una multa, a baixar de categoria o, en el cas més extrem, a dissoldre’s. Amb tot, els penalistes experts descarten aquesta possibilitat.

 

Segons la llei de l’esport, en cas que hi hagués hagut cap delicte, ja hauria prescrit perquè, d’acord amb el text, les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys. Si l’últim contracte que va pagar el Barça va ser el 2018, ja va prescriure el 2021. Una altra cosa és l’esfera europea. La UEFA demana “no haver estat implicat en cap activitat destinada a organitzar o influir en el resultat d’un partit d’àmbit nacional o internacional” per a ser admès en les competicions continentals. Així doncs, anant molt malament, el Barça podria ser apartat de la Champions League o de qualsevol altra competició organitzada per la UEFA.

 

Com es defensa el Barça?

Fins ara el club ha donat ben poques explicacions, i això ha afavorit el creixement de les teories més diverses sobre les intencions del club amb el pagament d’aquestes quantitats. Quan es va destapar l’escàndol, el Barça va admetre que havia contractat l’empresa d’Enríquez Negreira perquè elaborés informes tècnics relacionats amb l’arbitratge. Però d’aleshores ençà no ha donat més explicacions sobre per què les quantitats pagades eren tan altes, ni com eren aquests informes, ni si van superar els mecanismes de controls interns.

 

El president del club, Joan Laporta, ha fet poques compareixences d’ençà que va néixer l’escàndol. Fins ara s’ha limitat a defensar la innocència del Barça i qualificar l’afer de “atac ferotge” per “tacar” l’escut de l’entitat “que no té res a veure amb la realitat”. Possiblement, el silenci es deu al fet que el club espera un informe intern de compliment normatiu perquè esbrini si hi va haver irregularitats internes en la contractació d’aquests serveis. L’advocat encarregat de fer aquesta auditoria és el penalista Andreu Van den Eynde.

 

Què diuen els informes que feia Enríquez Negreira?

Fins avui, quan ja fa un mes que es va encetar el cas Negreira, no s’havia pogut veure com eren els informes que feia DASNIL 95 SL al Barça. N’ha publicat dos el portal Libertad Digital. Contenen moltes faltes d’ortografia i van ser elaborats el 2012. Consten de dues pàgines o tres cadascun i en tots dos es detallen qualitats, virtuts i defectes de la manera de dirigir partits de dos àrbitres que havien de xiular enfrontaments del Barça (Iglesias Villanueva, que és actualment àrbitre de VAR), i del Barça B (David Pérez Pallas).

 

Qui és Josep Contreras?

Enríquez Negreira sembla que no era pas l’únic beneficiat d’aquests informes que pagava el Barça a preus tan alts. Els documents sobre àrbitres publicats per Libertad Digital van ser confiscats durant un escorcoll domiciliari a Josep Contreras, ex-directiu del FC Barcelona mort el mes de desembre passat. Contreras va formar part de les juntes de Josep Lluís Núñez, Joan Gaspart i Josep Maria Bartomeu, i el 2012 va ser també directiu de la Federació Catalana de Futbol.

 

Segons alguns mitjans, Contreras va percebre comissions que arribaren al 50% de l’import que pagava el club pels serveis a DASNIL 95 SL. Aquesta figura pot explicar per què aquests pagaments es van mantenir durant gairebé dues dècades al club.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/cas-negreira-arbitres-barca-laporta-rosell-bartomeu/