ESPORTS - SUPER COPA D'EUROPA
El Barça cau contra el Madrid per 1-3 en un partit en què l’equip de Valverde s’enfonsa en defensa i no aconsegueix controlar el joc.
TONI PADILLA Cap / D’esports
 |
| Messi capcot després del segon gol del Madrid. / JUAN MEDINA MEDINA / REUTERS SERGIO PÉREZ/ REUTERS |
El futbol està canviant molt de pressa i el Barça de
mica en mica està perdent el nord, veient com altres equips ocupen
l’espai que fins fa poc estava destinat a Messi i els seus amics. En una
nit estranya d’agost, d’aquelles amb pocs socis a la graderia i un
rival que per primer cop va trepitjar el Camp Nou sense anar de blanc,
el Madrid de Zinedine Zidane va golejar per 1 a 3, recordant als
barcelonistes que encara creien que el tècnic francès guanyava per una
qüestió de sort que aquests dos últims anys han fet més bé la feina.
El
malson que el Barça creia que no arribaria mai, el de veure un Madrid
amb més idees i projecte, va espantar un equip que va acabar apel·lant
al gen competiu per intentar evitar la desfeta. I ni així ho va
aconseguir. En una nit dolorosa d’estiu, el Barça va demostrar que en
pocs anys ha aconseguit fer les coses malament, just quan el Madrid
l’encertava. S’ha girat la truita i el Barça camina espantat buscant la
llum.
El guió que de mica en mica posa contra les
cordes la directiva i la direcció esportiva va viure un episodi que,
sumat als moviments del mercat, dibuixa un
escenari de desorientació. Si
el Madrid la va encertar apostant per Isco o Marco Asensio, dos
jugadors que haurien pogut ser blaugranes, el Barça busca salvadors,
però acaba, com sempre, posant espelmes a sant Messi. Però l’argentí ja
n’ha fet prou, de miracles. Just el dia que Neymar debutava i marcava
amb el PSG, l’atac blaugrana va topar contra un Madrid ordenat que només
va rebre un gol gràcies a una piscina de Suárez.
El Barça no va tenir
mai el control del joc, malgrat que en moments puntuals va saber arribar
a l’àrea rival. El partit va servir per recordar que els futbolistes
del Barça han nascut per competir, especialment els que ja porten uns
quants anys protegint els somnis dels aficionats, però també va
evidenciar que per guanyar títols cal molt més. Si aquest era el dia per
saber quina era la proposta de joc de Valverde, no va servir de gaire.
El pitjor escenari es va fer realitat i Bartomeu, suant, va intentar
mostrar-se calmat. Però té motiu per estar preocupat. La pèrdua de rumb a
la direcció esportiva està contagiant el primer equip, quan des dels
despatxos s’hauria hagut de reforçar una plantilla que, a 14 d’agost,
només ha fitxat Semedo, que no juga, i Deulofeu, i que ara es gastarà un
dineral per portar jugadors que en alguns casos no van ser primeres
opcions.
Poc joc, més emoció
Les carpetes amb deures per fer s’acumulen sobre el despatx de
Valverde, que no va trobar la manera de donar cohesió al joc d’un equip
massa trencat, que va replegar molt malament en defensa, deixant molts
sols Umtiti i un Piqué convertit en màrtir barcelonista fent-se un gol
en pròpia porta. Si abans del partit el debat era com reforçar l’equip,
la Supercopa va obrir debats també sobre jugadors que encara hi són. Les
apostes de Valverde, Aleix Vidal i Deulofeu, van jugar un partit
fluixot, com si el barcelonisme visqués atrapat per una maledicció que
no permet trobar recanvis per anar modernitzant aquell equip que no fa
tant alçava una Champions a Berlín. Un Barça que es fa gran. El Madrid,
en canvi, es fa jove.
Repetint l’equip del Gamper, el
Barça va intentar manar a la primera part, pressionant a dalt quan es
perdia la pilota. Busquets i Rakitic van jugar un bon primer temps i van
ajudar Iniesta, mentre que Piqué i Umtiti guanyaven els duels als
davanters blancs. Però el Madrid anava madurant el partit i de mica en
mica va anar traient de polleguera un Aleix Vidal a qui el partit li va
venir gran.
Valverde no va voler situar a la banda Sergi Roberto, que va
acabar entrant al mig del camp a la segona part i va convertir el
lateral dret en un taló d’Aquil·les que el Madrid va aprofitar. Amb la
llum d’Iniesta apagant-se, va ser Isco qui va posar criteri de tant en
tant. Tot anticipava un segon temps en què el primer gol madridista va
ser afortunat, amb Piqué fent-se un gol en pròpia porta després d’una
centrada de Marcelo atacant, esclar, la banda de Vidal.
La sentència
El partit va ser tan estrany com emotiu, ja que l’equip va reaccionar
amb orgull ferit. Ara, va faltar joc i ordre. Denis Suárez va animar la
banda que Deulofeu no havia aprofitat i l’equip va empatar gràcies a una
piscina de Luis Suárez que forçava un penal que Messi no va fallar.
Però Cristiano, suplent, va reclamar el protagonisme, tal com li agrada,
amb cinc minuts en què va fer de tot. Primer, va fer l’1 a 2 amb un
golàs en què Piqué, de nou, estava tot sol defensant. I després va ser
expulsat quan es va deixar caure per intentar enganyar De Burgos
Bengoetxea amb un penal que no ho era. Dues grogues en cinc minuts, una
per treure’s la samarreta i l’altra per deixar-se caure, que van deixar
el Madrid en inferioritat. Però l’equip de Zidane té un pla, unes
conviccions, i no només va defensar el triomf, sinó que en l’última
jugada, Marco Asensio va fer un golàs.
Aquell noi mallorquí que volia
venir al Barça i va ser descartat per la directiva, va posar la cirereta
a la festa d’un Madrid que ara mateix sembla molt lluny d’un Barça tan
perdut, que, per moments, és mediocre.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada