Vaixells egipcis, grecs, turcs, francesos i nord-americans participen en l'operatiu. Es manté la incògnita sobre què li va passar a l'Airbus d'EgyptAir, que va desaparèixer amb 66 persones a bord.
Els equips egipcis han trobat restes humanes, a més de
maletes i seients d'avió, a la zona de recerca de l'avió d'EgyptAir
desaparegut al Mediterrani quan feia la ruta París-el Caire, amb 66
persones a bord, segons el ministeri de Defensa grec.
Les autoritats egípcies havien informat ja que s'havien localitzat
trossos de fuselatge i pertinences dels passatgers a 290 quilòmetres al
nord de la ciutat d'Alexandria. En un comunicat, els militars expliquen
que estan buscant la caixa negra.
L'operació de
recerca s'havia intensificat des de primera hora amb avions i vaixells
d'Egipte, França, Grècia i Turquia, que participen en l'operatiu de gran
abast per localitzar les restes de l'aparell. Els
Estats Units també hi
han desplaçat un vaixell des de la seva base a Sicília. Inicialment
tant les autoritats gregues com la companyia van dir que havien trobat
armilles salvavides i trossos de fuselatge de l'Airbus 320 desaparegut,
però després van comunicar que no pertanyien a l'aparell.
El vol MS804 va desaparèxier passades les 2.35 hores de la matinada: el
pilot no va fer cap trucada d’auxili i l’últim contacte amb els
controladors aeris grecs –rutinari, sense cap incidència– va ser 10
minuts abans de la desaparició de l’aparell als radars. Amb la llum del
sol va començar la recerca de l’aparell, però la confusió va regnar
durant tot el dia –amb declaracions contradictòries del govern grec i
l’egipci– sobre si s’havien localitzat restes pertanyents a l’avió
sinistrat. El misteri, ahir a la nit a última hora, continuava.
Tant les autoritats egípcies com les franceses no van descartar cap
hipòtesi sobre la desaparició de l’avió: des d’una errada humana o
tècnica fins a un sabotatge o un atemptat terrorista. Però, malgrat la
prudència, el ministre d’Aviació Civil d’Egipte, Xerif Fathi, tot i que
va afirmar que “encara era d’hora” per establir la raó del sinistre, va
apuntar a la tarda que la probabilitat d’un atemptat terrorista era
superior a la d’un problema tècnic.
Però, tot i
aquesta declaració, a París es mantenia ahir a la nit oficialment la
prudència davant de qualsevol anunci del govern egipci previ a la
localització de les restes de l’aparell. Els dos governs, l’egipci i el
francès, participaran en la comissió d’investigació de la catàstrofe,
que serà liderada per experts del país àrab.
L’aparell, un Airbus 320, va enlairar-se de l’aeroport Charles de Gaulle
de París amb 56 passatgers, inclosos un nen i dos nadons, a més de set
tripulants i tres membres de les forces de seguretat que rutinàriament
viatgen en aquesta mena de vols. Poc abans de desaparèixer dels radars,
just on conflueixen els espais aeris grec, xipriota i egipci, l’aparell
va fer uns moviments bruscos: va girar 90 graus a l’esquerra i després
360 a la dreta, mentre es desplomava ràpidament, passant d’estar a més
d’11.000 metres d’altitud –l’habitual– a uns 5.000. El seu aterratge a
l’aeroport del Caire estava programat per a les 3.15, hora local.
La majoria, egipcis
D’acord amb un tuit del compte oficial de la companyia aèria egípcia,
30 dels passatgers eren de nacionalitat egípcia, mentre que 15 eren
francesos, i l’origen de la resta es dividia entre una desena de
nacionalitats, incloses la britànica, la iraquiana i la saudita. Entre
les persones a bord no hi figurava cap ciutadà espanyol. Segons va
informar EgyptAir, el pilot a càrrec de la nau –que anava a un terç de
la capacitat– acumulava més de 6.000 hores de vol i l’aeronau, adquirida
el 2003, sumava més de 48.000 hores de servei. Els dies anteriors a la
catàstrofe no havia registrat cap problema tècnic.
L’Airbus A320 d’EgyptAir desaparegut s’havia fabricat el 2003 i, segons
la web Flightradar, abans de viatjar a París l’aparell havia fet el
trajecte d’anada i tornada entre Tunis i el Caire. En l’última setmana
havia volat sense problemes a Asmara, Brussel·les, Beirut, Istanbul, Abu
Dhabi, Kuwait, Atenes, Luxor, Alexandria i Casablanca.
Segons els experts, és pràcticament impossible que l’aparell pogués ser
abatut per un projectil llançat per algun grup terrorista des de terra,
ja que en el moment de la caiguda volava a massa altitud.
Només els
estats amb un sofisticat armament disposen de la tecnologia per fer-ho.
En canvi, sí que és possible que s’hagués produït la detonació d’un
artefacte explosiu en ple vol que podria haver fet caure la nau. De fet,
vist que feia bon temps, la hipòtesi que prenia força ahir era
justament aquesta, la d’un atemptat.
El precedent, al Sinaí
Si fos així, seria un cas similar al de l’avió rus que va explotar
sobre la península del Sinaí l’octubre passat i va causar 224 morts, que
va ser reivindicat per Wilaya Sina, la filial egípcia de
l’autodenominat Estat Islàmic (EI). El grup terrorista, de fet, va
afirmar que hi havia introduït material explosiu amagat dins una llauna
de refresc. No obstant això, no va ser fins al març que les autoritats
egípcies van reconèixer que la hipòtesi més probable d’aquell sinistre
era la d’un atemptat.
L’atac va suscitar aleshores
seriosos dubtes sobre els sistemes de seguretat dels aeroports egipcis, i
diverses companyies aèries van cancel·lar els seus vols al país àrab,
un cop dur per a la indústria turística. Les alarmes es van tornar a
disparar quan un home –amb un explosiu fals– va desviar un avió
d’EgyptAir que anava d’Alexandria al Caire i el va fer aterrar a Xipre.
L’home –que tenia les facultats mentals pertorbades– va ser detingut.
E.P.D.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada