El 1916 Albert Einstein afirmava que, d'acord amb la seva teoria de la relativitat,
a l'Univers hi ha ones gravitatòries, originades en grans fusions com
les que tenen lloc quan s'uneixen dos forats negres massius. Einstein
deia, però, que les ones no arriben a la Terra, perquè aquests fenòmens
tenen lloc tan lluny de nosaltres que les ones no ens arriben mai. Avui,
cent anys més tard, la ciència ha demostrat que Einstein tenia raó… i
també que estava equivocat. Tenia raó perquè efectivament les ones gravitatòries existeixen; i s'equivocava perquè sí que arriben a la Terra.
Un equip de científics ha interceptat les ones procedents del xoc de dos forats negres.
Mai en la història havia passat res de semblant. Sobre els forats
negres hi ha molta informació, però sempre basada en l'observació visual
i en l'anàlisi de dades sovint directes. Mai fins ara s'havia pogut
escoltar, literalment, el so que es genera quan es produeix un xoc entre dos forats negres. El so, una mena de xiulet,
confirma de pas que l'Univers té so, que es pot escoltar, una teoria
que ja acaronaven els grecs, que parlaven de la música dels planetes.
Mai fins ara s'havia pogut escoltar, literalment, el so que es genera quan es produeix un xoc entre dos forats negres
El so és el resultat d'aquestes ones que viatgen per l' Univers i que tenen el seu origen allà on s'ha produït una fusió. Les ones que han detectat els científics provenen del xoc
de dos gegantins forats negres —amb una massa fins a 36 vegades
superior a la del Sol—. L'espectacular topada entre els dos forats va
generar una energia que es va transformar en ones. 1.300 milions d'anys
després aquestes ones han arribat, vibrant i viatjant pel temps i
l'espai, fins a la Terra, on han estat detectades pels científics de
l'Observatori d'Interferometria Làser d'Ones Gravitacionals dels Estats
Units.
Descoberta històrica
 |
| Einstein el 25 de novembre de 1915, explicant la teoria de la relativitat |
La vanitat dels científics els porta sempre a considerar
que el seu treball suposa un avanç històric. En aquest cas, però,
l'eufòria —l'equip que va detectar les ones, el passat 14 de setembre,
compara la troballa amb el descobriment del telescopi— està plenament
justificada: la descoberta —o més aviat confirmació— té un caràcter
certament històric. I no només per la confirmació, amb un segle de
retard, de la intuïció d'Einstein sobre com l' energia
alliberada en col·lisionar dos forats negres es transformava en ones
que viatjaven per l'Univers. És històric perquè, per primera vegada,
permet estudiar el fascinant món dels forats negres a través del so, i no només de la llum, com passava fins ara. Això vol dir que s'obre una nova etapa en l'estudi dels forats negres i les seves morts violentes.
Les ones gravitacionals viatgen a la velocitat de la llum i, per tant, deformen tant l'espai com el temps
Però la importància de la troballa va més enllà dels forats negres, com
els que van provocar les ones ara detectades. Tot i que els últims anys
la posada en marxa d'instruments cada vegada més sofisticats ha permès
fer un pas de gegant en el coneixement de l'Univers, el cert és que en
coneixem una part molt petita. I, de forma crucial, tot el que sabem ho
sabem gràcies a la llum. És observant el
cel que els científics detecten noves estrelles, nous sistemes, nous
planetes, i descobreixen forats negres, accidents que van tenir lloc fa
milers de milions d'anys. A partir d'ara, a aquesta informació s'hi
sumarà la procedent de les ones. So i llum per saber millor on som, com
és l'Univers. Els nous observatoris, com l'americà LIGO —responsable de l'actual troballa— o l'europeu LISA
—que encara no ha entrat en funcionament—, tenen la capacitat per veure
i escoltar què ha passat a més de 1.000 milions d'anys llum de la
Terra. Una informació que podria qüestionar tot el que se sap fins ara,
inclòs el Big Bang.
El record d'un esdeveniment cataclísmic
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada