El dirigent de CCOO s’apunta al ‘No’ a la Via Lliure per considerar-la dins el context electoral
Joan Carles Gallego sembla haver
rebut ordres de Joan Coscubiela, l’etern excap del sindicat. Tanmateix,
el sindicalista ha estat més democràtic i ha donat llibertat de decisió
als seus afiliats, conscient que aquests faran el que els plagui diguin
el que diguin els òrgans de direcció.
Equidistància incongruent
El món sindical, per tal d’evitar mullar-se, pren una postura similar a la de l’alcaldessa de Barcelona. Segueixen intentant dividint el fet nacional del social i, amb això i la defensa del mínim comú denominador de les passades eleccions –el dret a decidir-, ja fan prou.
El sindicat hauria de prendre exemple de l’Alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, que no deixarà de ser l’Alcaldessa de tots per anar a la manifestació de l’11 de setembre. Resta per saber, encara, què decidirà fer el president Mas.
No va a la Via però defensa l’independentisme empresarial
El món sindical, per tal d’evitar mullar-se, pren una postura similar a la de l’alcaldessa de Barcelona. Segueixen intentant dividint el fet nacional del social i, amb això i la defensa del mínim comú denominador de les passades eleccions –el dret a decidir-, ja fan prou.
El sindicat hauria de prendre exemple de l’Alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, que no deixarà de ser l’Alcaldessa de tots per anar a la manifestació de l’11 de setembre. Resta per saber, encara, què decidirà fer el president Mas.
No va a la Via però defensa l’independentisme empresarial
No s’entén que Joan Carles Gallego digui que no assistirà a la Via Lliure i després, parlant de la carta de Rossell i Bonet, faci una defensa incondicional de l’empresariat català. L’única manera de defensar-lo és, sense cap mena de dubte, sumant-se als postulats independentistes de manera neta i clara.
Els prejudicis contra Mas, l’excusa
L’esquerra ‘progre’ descarrega totes les seves excuses sobre Mas. ‘Sí’, “però amb Mas no”. Com si el president fos etern, o fos ell sol qui hagués de dictar el futur de Catalunya. O, encara pitjor, com si ell fos el ministre d’Hisenda espanyol i infligís les retallades cap a Catalunya amb gust. L’esquerra instal·lada en la inèrcia de les evolucions hauria de fer un pas mental més enllà i sumar per la revolució real. Perquè sinó no es podran aplicar cap de les propostes socials que avui li reclamen al president Mas.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada