Mariano Rajoy haurà de reaccionar, com li demanaven alguns barons, per retenir el poder a les eleccions generals.
25/05/2015
01:27hores
 |
| Mariano Rajoy amb diverses de les figures del PP andalús |
El PP té un problema des de fa anys. De fet, des de sempre. Si no obté majories absolutes ho passa malament.
I a les eleccions autonòmiques i municipals d'aquest diumenge s'ha
obert una enorme rasa. A un costat, el PP, que perd més de tres milions
de vots a les eleccions municipals respecte 2011, amb només el 26,73%
dels vots, i la pràctica totalitat de les seves majories absolutes a les
comunitats autònomes, i a l'altre, el PSOE.
Els socialistes queden disminuïts, però poden establir aliances amb Podem, tant en ajuntaments com a autonomies, com a Madrid o a València.
Possibles disputes internes
Per a Mariano Rajoy el repte és majúscul. Amb el creixement econòmic com a únic trumfo, --sense pensar ni actuar en conseqüència pel tsunami de casos de corrupció-- el president del Govern ha d'afrontar ara els darrers mesos de la legislatura amb un enorme desgast.
En les properes setmanes, els partits d'esquerra intentaran desallotjar els governs municipals i autonòmics del PP, i el que ara encara és una Espanya blava, més o menys acolorida de vermell, de morat o de taronja, en breu podria suposar una autèntica pèrdua del poder.
A Madrid o València el PP hi governa des de fa més de dues dècades. I la percepció que l'esquerra, amb totes les complicacions, pot teixir una alternativa, provocarà les pròpies disputes internes en el partit de Rajoy.
L'error de l'estratègia del PP
Ho va dir un dels principals barons, el president de la Xunta de Galícia, Alberto Nuñez Feijóo, quan va assenyalar que seria necessària una profunda reflexió en funció dels resultats.
Rajoy, i la seva mà dreta, María Dolores de Cospedal, la secretària general del PP, han deixat de banda la resta de partits durant la campanya electoral. No han volgut ni esmentar Ciutadans pel seu nom, i han acabat engendrant un mantra que acabarà sent cert: si no es votava al PP, directament, hom ho feia pel PSOE, si l'elecció era qualsevol altre partit.
Fins i tot a Castella i Lleó
Això podria succeir, excepte en algunes comunitats i ajuntaments, perquè el PSOE aguanta com a primera força política de l'esquerra. A l'Ajuntament de Madrid serien els socialistes els que haurien d'oferir el suport a Ahora Madrid, on s'hi integra Podem, per desbancar a Esperanza Aguirre. Però el contrari podria passar a la Comunitat de Madrid.
El PP ha estat incapaç de teixir aliances, i l'esperada resposta de Ciutadans pot ser insuficient. El partit que lidera Albert Rivera ha entrat a autonomies com ara Astúries, Extremadura, Aragó, Castella-Lleó, Madrid –amb 17 diputats--, Murcia, La Rioja o València, amb 13 escons. I a tots aquests territoris, encara que importants, podrien no servir davant aliances d'esquerra. Això, al marge que Ciutadans vulgui –i és un supòsit d'alt risc per als seus propis interessos-- recolzar als populars.
Molt més que un enuig conjuntural
Per això, a partir de dilluns s'inicia un camí ple d'incertesa. El PP va perdre, fins i tot, la majoria absoluta a Castella-Lleó, el seu gran baluard, el seu gran feu. I això significa quelcom evident: el poder del PP és declinant, encara que la direcció del partit, amb Carlos Floriano al capdavant, entengui que les coses canviaran a les eleccions generals, i que el vot d'aquest diumenge obeeix a l'enuig conjuntural dels ciutadans.
Les coses es poden vendre de moltes formes diferents. I el màrqueting polític està de moda. Però Espanya ha iniciat, des d'aquest diumenge, un nou camí, amb un partit al Govern que no ha connectat amb la ciutadania durant la crisi econòmica més greu que ha viscut Espanya.
Enllaç noticia :
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2015/05/el-pp-es-desploma-a-tota-espanya-i-obre-un-cami-al-psoe-73460.php
Els socialistes queden disminuïts, però poden establir aliances amb Podem, tant en ajuntaments com a autonomies, com a Madrid o a València.
Possibles disputes internes
Per a Mariano Rajoy el repte és majúscul. Amb el creixement econòmic com a únic trumfo, --sense pensar ni actuar en conseqüència pel tsunami de casos de corrupció-- el president del Govern ha d'afrontar ara els darrers mesos de la legislatura amb un enorme desgast.
En les properes setmanes, els partits d'esquerra intentaran desallotjar els governs municipals i autonòmics del PP, i el que ara encara és una Espanya blava, més o menys acolorida de vermell, de morat o de taronja, en breu podria suposar una autèntica pèrdua del poder.
A Madrid o València el PP hi governa des de fa més de dues dècades. I la percepció que l'esquerra, amb totes les complicacions, pot teixir una alternativa, provocarà les pròpies disputes internes en el partit de Rajoy.
L'error de l'estratègia del PP
Ho va dir un dels principals barons, el president de la Xunta de Galícia, Alberto Nuñez Feijóo, quan va assenyalar que seria necessària una profunda reflexió en funció dels resultats.
Rajoy, i la seva mà dreta, María Dolores de Cospedal, la secretària general del PP, han deixat de banda la resta de partits durant la campanya electoral. No han volgut ni esmentar Ciutadans pel seu nom, i han acabat engendrant un mantra que acabarà sent cert: si no es votava al PP, directament, hom ho feia pel PSOE, si l'elecció era qualsevol altre partit.
Fins i tot a Castella i Lleó
Això podria succeir, excepte en algunes comunitats i ajuntaments, perquè el PSOE aguanta com a primera força política de l'esquerra. A l'Ajuntament de Madrid serien els socialistes els que haurien d'oferir el suport a Ahora Madrid, on s'hi integra Podem, per desbancar a Esperanza Aguirre. Però el contrari podria passar a la Comunitat de Madrid.
El PP ha estat incapaç de teixir aliances, i l'esperada resposta de Ciutadans pot ser insuficient. El partit que lidera Albert Rivera ha entrat a autonomies com ara Astúries, Extremadura, Aragó, Castella-Lleó, Madrid –amb 17 diputats--, Murcia, La Rioja o València, amb 13 escons. I a tots aquests territoris, encara que importants, podrien no servir davant aliances d'esquerra. Això, al marge que Ciutadans vulgui –i és un supòsit d'alt risc per als seus propis interessos-- recolzar als populars.
Molt més que un enuig conjuntural
Per això, a partir de dilluns s'inicia un camí ple d'incertesa. El PP va perdre, fins i tot, la majoria absoluta a Castella-Lleó, el seu gran baluard, el seu gran feu. I això significa quelcom evident: el poder del PP és declinant, encara que la direcció del partit, amb Carlos Floriano al capdavant, entengui que les coses canviaran a les eleccions generals, i que el vot d'aquest diumenge obeeix a l'enuig conjuntural dels ciutadans.
Les coses es poden vendre de moltes formes diferents. I el màrqueting polític està de moda. Però Espanya ha iniciat, des d'aquest diumenge, un nou camí, amb un partit al Govern que no ha connectat amb la ciutadania durant la crisi econòmica més greu que ha viscut Espanya.
Enllaç noticia :
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2015/05/el-pp-es-desploma-a-tota-espanya-i-obre-un-cami-al-psoe-73460.php
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada