Niño Becerra: "La crisi es perllongarà 5 o 10 anys més"

20/02/2015

ECONOMÍA

L'economista nega la bona salut de la banca espanyola amb un 27,3% de la societat en risc de pobresa

Xavier Lladó

El catedràtic d'Estructura Econòmica a la IQS School of Management de la Universitat Ramon Llull Santiago Niño-Becerra

El catedràtic d'Estructura Econòmica a la IQS School of Management de la Universitat Ramon Llull Santiago Niño-Becerra acaba de publicar un nou llibre, 'L'Economia. Una història molt personal '(Libros del Lince) en el qual recorre la història de l'economia a partir de cites de pensadors, polítics, economistes o sociòlegs. Una obra en la qual ha emprat extractes recopilats al llarg de més de dues dècades. Niño-Becerra parla de qüestions que estan marcant el moment econòmic actual.

Vostè parla en el seu nou llibre de la història de l'economia ¿quan podrem parlar de la crisi en passat?
Fins ara la durada d'una crisi sistèmica oscil·la entre els 10 i els 15 anys. Si l'actual es va insinuar el 2007 i de veritat va començar el 2010, i si suposem que la durada es mantindrà, fem comptes.

Diu que la història l'escriuen uns pocs. Qui serien els noms propis d'aquesta crisi?

Les grans corporacions financeres i no financeres.

Creu que ara mateix el transcurs dels esdeveniments depèn de Grècia o hauríem de mirar cap a un altre costat, cap a altres aspectes que estem passant per alt?
Grècia, penso, no és més que una petita manifestació d'un megaproblema: el planeta no pot pagar els 200.000 milions d'euros que es deu a si mateix.

Creu que la crisi ha posat en evidència que una Europa comuna, política i econòmicament, és una utopia?
Una Europa coordinada és molt possible, però per aconseguir-la cal tenir plena voluntat, i de moment això no ha succeït.

Vostè dóna per esgotat l'estat del benestar, llavors creu que podem enganyar a l'hora de plantejar que és possible recuperar-lo?
El model de protecció social està esgotat perquè no es compleixen els pressupostos de partida: plena ocupació del factor treball, esperança de vida de 65 anys, unes inversions precises molt més reduïdes. I això és independent de qualsevol partit polític.

Podria resumir breument quin serà el model econòmic vinent a Espanya?
A Espanya i tots els països occidentals amb lleugeres diferències. Una societat escindida en tres parts: les grans corporacions delimitant tendències, amb la classe mitjana en total retrocés i amb el concepte d'Estat en retirada davant l'eclosió del de 'clúster' ocupant zones a cavall de regions i de països.

Quins creu que han estat els efectes de la reforma laboral?
Reduir el cost del factor treball, des del moment de la contractació a l'acomiadament.

Diuen els sindicats que ens acostem perillosament a la generalització del que anomenen el "treballador pobre", aquell que, tenint treball segueix sense sortir de la pobresa. Hi està d'acord?
Aquest concepte es va inventar a EUA als 80. És totalment real i ja hi ha bastants exemples, a Espanya i no només. Els minijobs serien una forma de treballador pobre.

Quines previsions té per a l'atur i el PIB a Espanya de cara als propers anys? I en el cas del dèficit i el deute públic?
L'horitzó es troba el 2020, any en què la UE va pactar arribar a un dèficit estructural del 0,50% i un nivell de deute públic del 60%. Amb la tendència actual Espanya penso que no hi arribarà. Part de la desocupació es convertirà en estructural, el 18% segons el BBVA Research, i el creixement econòmic es segmentarà per zones en les quals augmentarà i altres en què retrocedirà.

Ara que comencen a recuperar-se els preus de l'habitatge i les entitats financeres han entrat en l'anomenada 'guerra de les hipoteques' veu factible que tornem a generar una 'bombolla' immobiliària?
Penso que no, en absolut. La bombolla dels 2000 es va crear perquè es va concedir una capacitat d'endeutament pràcticament il·limitada a qui la va demanar, això no tornarà.

Coincideix amb el govern espanyol i el Banc d'Espanya en què la banca espanyola gaudeix de bona salut?
És clar que no! Com ha de gaudir de bona salut una economia en la qual el 27,3% de la seva societat es troba en risc de pobresa.

Quan escolta les notícies que envolten Bankia (preferents, targetes 'black', ...), una entitat que ha rebut suport públic què pensa com a economista?
Bankia és això però també és tota la contribució que els seus integrants van fer al creixement. Pot maleir a Bankia, però això també suposa maleir l''Espanya va bé' que va del 1996 al 2006.


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/02/nino_becerra_la_crisi_es_perllongara_5_o_10_anys_mes_106565.php