dimarts, 1 d’abril del 2014

la crònica Lletjors Si algú vol saber què va passar a les primàries del PSC que llegeixi la magnífica contracrònica .

30/03/14 03:00 -




Votants a la seu electoral de Les Corts, ahir Foto: JUANMA RAMOS.




Votants a la seu electoral de Les Corts, ahir Foto: JUANMA RAMOS.
Són quarts d'una del migdia, i a la seu que l'agrupació del PSC de Ciutat Vella té al carrer dels Àngels, a pocs metres del Macba, hi ha cues per votar en les primàries socialistes, igual que durant tot el dia: amb més de 600 paperetes emeses, serà la seu on voti més gent de la trentena que hi ha pertot Barcelona. Sobta, d'entrada, que a la cua socialista la gran majoria siguin pakistanesos o magribins. Tot i que, si ho penses, la meitat dels veïns del barri del Raval són immigrats. El que passa és que hi ha més coses que sobten, com ara que a la cua molts no saben què hi fan, allà, o, si ho saben, dissimulen molt bé: els ho preguntes i riuen, o no contesten, o no t'entenen, o fan que no t'entenen. Molts. Això sobta.I el cronista, que no és de pedra, es pregunta si no l'estaran vencent els prejudicis. Però passa que allà, a més d'electors immigrats amb tant de dret a votar sense saber què ni a qui voten com els barcelonins de tercera generació, hi ha també molta mala maror. I cares llargues. D'apoderats i interventors de l'equip de Jordi Martí, sobretot. Emprenyadíssims, alguns. I, a la porta,
discussions entre membres d'unes i altres candidatures. “No ho podeu fer, això”, li diu un de Martí a un dels de Jaume Collboni, que, juguin-se el que vulguin, segur que arrasa a Ciutat Vella. “Nosaltres no estem fent res”, és la rèplica.

El que alguns fan és portar grups de vuit o deu electors fins a la porta, on als més despistats els donen tota mena d'indicacions. Els guies, en un peculiar cant a la transparència, van perfectament identificats com a membres de l'equip de Collboni. Després, un interventor del mateix color m'ho justifica amb l'argument que “és normal que algú porti en grup la seva família”, però n'hi ha que en deuen tenir moltes, de famílies, perquè se'n van i tornen contínuament. N'hi ha també que van més lluny que el cronista i afirmen haver vist com es lliuraven sobres tancats en mà als electors. I l'equip de Martí avisa que, segons com quedi la cosa, impugnaran els resultats de Ciutat Vella, tot i que difícilment una impugnació tindria possibilitats de prosperar: el clientelisme és una pràctica de llarga tradició en la política catalana, però no, no està prohibida. Ho sintetitza perfectament un altre dels de Collboni en una d'aquelles discussions a la porta de la seu: “Això pot ser antiestètic, però no és il·legal.”

Té raó. Com no ho és la campanya que s'ha fet perquè els independentistes que simpatitzin amb el PSC o que el vulguin tocat i enfonsat votessin Martí, que, per cert, al matí electoral penjava una foto seva amb Pasqual Maragall, que tampoc no és il·legal. Al vespre, un regidor m'explica que a la seu de la Sedeta s'ha discutit amb una dona gran que volia votar però que es negava a signar, com toca, el paperet on diu que l'elector comparteix els valors i principis del PSC. Deia que ella és d'ERC. L'edil li ha preguntat que, llavors, per què votava, i és que li ho havia dit una amiga de l'ANC. Al final, la dona ha cedit i ha signat per poder votar. Tot legal, també, que total les primàries són obertes.

Però, i de les lletjors, què en fem? Perquè això de les primàries també havia de servir per rentar la cara al partit, èticament i estètica. També era una qüestió d'imatge. Com la política, vaja. Però ja ho deixa clar la secretària d'organització, Lourdes Muñoz, en valorar la participació: “No hem rebut cap queixa formal, i el PSC és un partit seriós.” Això, que parlin ara o que callin per sempre. Quan, més tard, es donen els resultats, ja només se sent la claca dels uns i dels altres. Pel que fa a la resta, callen, formalment callen.

Darrera actualització ( Diumenge, 30 de març del 2014 03:00 ) 


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/729009-lletjors.html